Dones

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Dones


Tot va volar un dia d’estiu, tot just fa un any: el sol s’escolava entre les cortines, amb una vergonya enlluernadora, i es davallava, impetuós, a les meves cames. Em trobava sola a casa i un sentiment de tranquil·litat envaïa l’espai, juntament amb l’olor de cafè que feia tant que no m’aturava a valorar.
Igual que la Colometa, “a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món” però, com ella, vaig decidir emprendre el vol, potser sense haver-ho pensat, amb la inconsciència de la rosa que floreix sota l’ègida de la rosada de la nit. Vaig reverdir i, aquell dia, alguna cosa dins meu va canviar. L’engranatge va reemprendre la seva rutina, encenent-me i tornant-me al món on m’havia deixat a mi mateixa.
Vaig trobar el sentiment més important, aquell que hauria de guiar totes les nostres realitats: l’amor per mi mateixa, des del respecte i l’empatia que ens permeten créixer. Feia temps que l’havia perdut o que ella m’havia deixat a l’estacada, encara no ho sé ben bé. Quant temps feia? Podia recordar en quin moment precís vaig deixar de notar la meva pròpia presència? On va ser? Vaig anar desdibuixant-me progressivament? Que potser va ser de cop, una fiblada al cor que em va fer desaparèixer i oblidar-me? Aquell dia vaig fugir de la relació que m’havia desalenat i, ara, caminava decidida i lliure.

Jen

Comentaris

  • Hi ha molts tipus de maltractament[Ofensiu]
    Illadestany | 23-04-2020 | Valoració: 10

    L'inici del retrobament amb una mateixa és anterior, es va gestant lentament dins, sense que hom se n'adoni fins el dia que de sobte esclata i posa límits, Amb aquest prou comença el final del destrobament, que pot ser llarg i dolorós, però que ja és un autèntic camí, amb llum al final del túnel.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: