Deixaré una marca a la platja

Deixaré una marca a la platja


Com descriure´t els solcs de la sorra dins l’aigua? Record de les ones, que dansen amb el sol d’or de les partícules , allà, al fons de la mar.
I com parlar-te dels ingràvids peixets, lents i tranquils, mancats de preguntes, dins del seu calmat àmbit?
Deixaré una marca a la platja per a quan tu arribis, la deixaré per a tu, i per a tenir un referent d’aquest fútil temps que fuig.
La deixaré per a saber si tinc dret a viure així, i si és verament això, el que vull, i si és cert que el paradís és avorrit.
La deixaré per a saber perquè el cor no em sobta amb els salts de joia que feia, a voltes, adés.
Deixaré la marca a la sorra per a explicar-te que ets la meva llum, però que també he de trobar la meva , de llum, i que no sé si l’excés de caliu d’aquest tòrrid estiu m’ha col.lapsat certs moviments, o si es tracta de què , a aquestes alçades, encara no he après a viure.
La deixaré per a parlar-te de com t’enyoro ara, al capvespre, immersa en el blau del cel i en el blau del mar. I com sento aquest enyor en un indret de la gola, i a la mà deserta.
La deixaré per a dir tantes coses que no sé dir-te ni dir-me...
Quan tornis, passejarem junts al capvespre, vora la mar, i parlarem de tot i de res, com tantes voltes, curulls l’un de l’altre i alhora, tanmateix, mancats sempre no sé de què. D’ allò que ens manca sempre, als humans, i que no podem dir: la fusió, l’eternitat del dos, l’ancestral tribu, tot el que no té nom, l’arbre, el núvol, el vol de l’àliga daurada.