Metamorfosi de Iona

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio

Nit rere nit, sempre el mateix somni, angoixant i asfixiant. Enterrada sota terra. Aquella olor de bosc embriagant que hem matava. Però de cop, als meus ulls arribà el blau intens del cel. Germinava. Vaig créixer deixant enrere pors i malsons. La vida es movia i nous horitzons arribaven.

Amb els peus clavats a terra, vaig notar com arrelava, els dits esdevenien arrels, buscaven la frescor de la terra. Ja no els distingia, i poc a poc, es va dissipar tot allò que els altres reconeixien en mi. Formava part d’aquell immens bosc. Era el meu destí. M’havia empoderat.



Iona

Comentaris

  • les branques[Ofensiu]
    Illadestany | 23-04-2020

    I no t'oblidis que, quan ets ben arrelada, les branques s'obren vers l'aire i la llum.
    Bon relat, Iona.
    Ens llegim
    Illadestany

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: