Una dura experiència la teva. Penso que el pas del temps ens ha d'ensenyar a extreure coses positives de les experiències que vivim per adonar-nos precisament d'això, de que estem vius i que hem de gaudir cada minut i cada instant d'allò i d’aquells que ens envolten. Molt ben escrit el teu relat, amb un tempo boníssim del principi al final. A mi, personalment, em resulta molt més fàcil escriure sobre allò que sento i, en fer-ho, sembla com si em treies un pes de sobre. Felicitats! i anima't a escriure més .. no t'aturis..et seguiré llegint!

Molt bé Fada!
Segueix així, omplint la teva bossa de records, cada cop més grossa.
Segur que arribarà un moment, com jo, on aconseguiràs gaudir dels records quan, de sobte, et vinguin al cap de la mateixa manera que gaudeixes de tot allò bo que forma part actualment del teu dia a dia.
Els records, sens dubte, són una mostra de que estem vius i que tenim sentiments.
Feliç aniversari!
Una abraçada

Fada del Bosc: la vida continua, un any rere l'altre i la bossa dels nostres records va creixent fent-se cada dia més fantàstica.
Les persones que estimem no marxen, segueixen presents en els nostres pensaments i el pas del temps fa que, en pensar-hi, ens vinguin al cap agradables sensacions que són impossible descriure amb paraules. A mi, particularment, m'encanta pensar amb el meu pare que ara fa set any que esta allà dalt, al cel. Jo li envio petons.
Estic convençuda que aviat trobaràs l'equilibri que busques, entre la pena i el record.
El teu ha estat el primer comentari que he tingut en la meva estrena, fa uns dies, com autora de Relats. El primer sempre marca. Gràcies.

He trobat a faltar mans com les meves: d'ex-esportista practicant d'un esport on la part principal del cos són, precisament, les mans: el voleibol. Grans, fortes, treballades, calentes, amb inesborrables records de traumatismes en quasi tots els dits que les fan úniques. Mans amb històries. Cada dit, un episodi de la meva carrera esportiva.
També trobo a faltar les mans dolentes, que no tenen forma. Les mans d'aquells que s'apropien d'allò dels altres, que desfalquen, que maltracten, mans que fan seu allò públic, que s'amaguen .. mans brutes i cobards fruit de cors malaltissos.
Moltes gràcies pel teu comentari JosMonts. Ha sigut un dels tres primers comentaris que he rebut en el meu primer escrit penjat fa poc dies a Relats. M'han fet molta, molta il·lusió que algú em digués que em seguirà llegint!!!. Jo també ho faré.

No fa gaires dies que m'estrenat en RELATS EN CATALÀ i el teu escrit recordant la Nuri ha estat dels primers, no sé perque, que he llegit.
M'ha emocionat tan...es preciós...!!!
Veig que el vas escriure al 2004. Han passat 6 anys d'ençà i estic convençuda que amb la força que mostraves llavors en les teves paraules hores d'ara hagis aconseguit, amb el temps, que totes les vostres llàgrimes ara siguin de goig.
M'agradaría, sincerament, que el meu comentari avui fos d'aquells que, al recordar-te la Nuri, formi part dels records que suavitzen les ferides.
De fet, sens dubte, les teves llàgrimes son boletes salades de sentiments.
Una abraçada.