Blanx

Barcelona,

7 Relats, 9 Comentaris
6106 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer, i no pas per casualitat, en el si d'una família nombrosa en una masia de gran tradició familiar, en un poble del Vallès Oriental (Barcelona) ón el Passeig té un encant tan especial, que el fa únic. Va ser un diumenge, 12 de febrer.

Ocupo la vuitena posició d'entre dotze germans, nou noies i tres nois, i sóc de caràcter obert, emprenedor i, sovint un xic fantasiós i irreflexiu. Tinc un fill de paper, disset nebots i un nombre tan gran de cosins germans que perdo el fil si intento fer el recompte, però que no deu distar gaire del centenar si afegim les parelles i els seus fills.

De petita m'agradava jugar al cuit i amagar entre els sacs d'avellanes que s'apilaven a l'entrada del Mas, al final del Passeig i que amb prou feines deixaven lliure l'accés a l'interior de la casa. Sovint frisava per fer cabanes als arbres o construir cases a l'era amb caixes de fusta (d'aquelles d'encaixar pomes grosses) i culminar els seus sostres amb cobertes de sacs d'arpillera i llits de canyes tot gaudint de les llargues tardes d'estiu, que s'omplien de jocs i aventures.

Fins que l'esport, cada cop més exigent, va anar substituint aquells jocs d'infància pel que seria una llarga carrera esportiva, lluny d'aquell Passeig, buscant sempre millorar cada dia; créixer en la cultura de l'esforç.

I segueixo el camí de la vida, ple d'experiències pròpies, i compartint les d'aquells que volen explicar-les.


Novembre de 2010

Últims relats de Blanx

  • FILL DE PAPER

    Blanx - 17-01-2011 - 739 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Presentació del Llibre TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLORS La Boite, La Garriga (Barcelona) 17 de desembre de 2010 més

  • Olor de molsa

    Blanx - 08-05-2010 - 783 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Tanco els ulls... i sento.... aquella forta olor a molsa... i revisc aquells moments..... més

  • ELLA

    Blanx - 14-02-2010 - 924 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'evolució dels sentiments. Sempre vius. més

  • Gente corriente

    Blanx - 08-02-2010 - 633 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La senzillesa de les persones, l'honestedat, la fidelitat a un mateix ... als amics. El respecte .... més

  • UN PETÓ CAP AL CEL

    Blanx - 30-01-2010 - 1027 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un pare que marxa, dotze fills, 17 nets .... la vida continúa més

  • EL SILENCI DE LA PALMERA

    Blanx - 26-01-2010 - 747 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig escriure aquest poema aquest darrer Nadal i és refereix a la mort ràpida i sobtada de la palmera centenària que presideix el pati de casa meva. Un arbre magestuós inclos en el catàleg d'arbres importants del municipi. El "morrut vermell" està fent destroçes i acabant amb totes les palmeres emblemàtiques de les comarques catalanes sota la mirada impotent de tots aquells que les estimem i hem vist créixer al costat nostre. Els sentiments en veure el seu accelerat decliu, s'acumulen... més

  • AQUELL MIG SOMRIURE

    Blanx - 25-01-2010 - 1253 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest és un escrit que vaig fer al dfebrer de 2008 on s'acumulen molts sentiments i sensacions que vaig tenir en les darrrers temps de vida del meu pare que fan que sovint hi pensi amb nostàlgia més

Últims comentaris de l'autor

  • Blanx | 22-01-2011

    Una dura experiència la teva. Penso que el pas del temps ens ha d'ensenyar a extreure coses positives de les experiències que vivim per adonar-nos precisament d'això, de que estem vius i que hem de gaudir cada minut i cada instant d'allò i d’aquells que ens envolten. Molt ben escrit el teu relat, amb un tempo boníssim del principi al final. A mi, personalment, em resulta molt més fàcil escriure sobre allò que sento i, en fer-ho, sembla com si em treies un pes de sobre. Felicitats! i anima't a escriure més .. no t'aturis..et seguiré llegint!

  • Blanx | 05-02-2010

    Molt bé Fada!
    Segueix així, omplint la teva bossa de records, cada cop més grossa.
    Segur que arribarà un moment, com jo, on aconseguiràs gaudir dels records quan, de sobte, et vinguin al cap de la mateixa manera que gaudeixes de tot allò bo que forma part actualment del teu dia a dia.
    Els records, sens dubte, són una mostra de que estem vius i que tenim sentiments.
    Feliç aniversari!
    Una abraçada

  • Blanx | 30-01-2010 | Valoració: 6

    Fada del Bosc: la vida continua, un any rere l'altre i la bossa dels nostres records va creixent fent-se cada dia més fantàstica.
    Les persones que estimem no marxen, segueixen presents en els nostres pensaments i el pas del temps fa que, en pensar-hi, ens vinguin al cap agradables sensacions que són impossible descriure amb paraules. A mi, particularment, m'encanta pensar amb el meu pare que ara fa set any que esta allà dalt, al cel. Jo li envio petons.
    Estic convençuda que aviat trobaràs l'equilibri que busques, entre la pena i el record.
    El teu ha estat el primer comentari que he tingut en la meva estrena, fa uns dies, com autora de Relats. El primer sempre marca. Gràcies.

  • Blanx | 30-01-2010 | Valoració: 3

    He trobat a faltar mans com les meves: d'ex-esportista practicant d'un esport on la part principal del cos són, precisament, les mans: el voleibol. Grans, fortes, treballades, calentes, amb inesborrables records de traumatismes en quasi tots els dits que les fan úniques. Mans amb històries. Cada dit, un episodi de la meva carrera esportiva.
    També trobo a faltar les mans dolentes, que no tenen forma. Les mans d'aquells que s'apropien d'allò dels altres, que desfalquen, que maltracten, mans que fan seu allò públic, que s'amaguen .. mans brutes i cobards fruit de cors malaltissos.
    Moltes gràcies pel teu comentari JosMonts. Ha sigut un dels tres primers comentaris que he rebut en el meu primer escrit penjat fa poc dies a Relats. M'han fet molta, molta il·lusió que algú em digués que em seguirà llegint!!!. Jo també ho faré.

  • Blanx | 26-01-2010 | Valoració: 5

    No fa gaires dies que m'estrenat en RELATS EN CATALÀ i el teu escrit recordant la Nuri ha estat dels primers, no sé perque, que he llegit.
    M'ha emocionat tan...es preciós...!!!
    Veig que el vas escriure al 2004. Han passat 6 anys d'ençà i estic convençuda que amb la força que mostraves llavors en les teves paraules hores d'ara hagis aconseguit, amb el temps, que totes les vostres llàgrimes ara siguin de goig.
    M'agradaría, sincerament, que el meu comentari avui fos d'aquells que, al recordar-te la Nuri, formi part dels records que suavitzen les ferides.
    De fet, sens dubte, les teves llàgrimes son boletes salades de sentiments.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: