Cercador
UN PETÓ CAP AL CEL
Un relat de: Blanx- Compartir:
La nit abans, alguna de vosaltres va dir que no li agradaria que el papà morís sol.
Em va sobtar aquesta fermesa que expressava amb paraules els sentiments transmesos per un pare als seus fills al llarg de tota una vida. Sumava l'admiració, l'amor, el respecte, la unitat, la gratitud i moltes altres coses que no resulta gens fàcil de resumir en quatre ratlles.
Aquella nit, cap de nosaltres sabíem que els àngels voltaven prop del papà, al Mas, per endur-se'l al cel.
En els seus darrers moments, ell estava seré, i estic completament segura que sentia que tots i cada un de nosaltres érem al seu costat, com en una gran festa familiar d'aquelles que tant li agradaven.
No tinc cap dubte que camina pel cel, sense cadira, rodejat d'amics, de cavalls petits, de tórtores, de nens, a prop de les Mares de Déu que ens ha ensenyat a venerar.
Circula amb Mercedes, per sobre de tots nosaltres, mostrant orgullós als àngels la seva família....un per un.... i explicant als seus amics del cel les qualitats de cada un de nosaltres, del primer a l'últim i, fins i tot, dels que vindran.
Tots tenim l'obligació de seguir la difícil tasca de mantenir aquest esperit de família que ell ens ha tramés perquè estic convençuda que, si ho fem bé, ell des del cel, seguirà orgullós de nosaltres.
Un petó de tots cap al cel!
Comentaris
-
M'agrada![Ofensiu]Far perdut | 05-02-2010 | Valoració: 9
Ja ho diu una cançó "La tendresa és la gran fortalesa."
-
Tendresa ferma[Ofensiu]Unaquimera | 05-02-2010
Un relat ben curiós... portat endavant amb una fermesa que no deixa fora la tendresa en cap moment, guardant un bon equilibri entre ambdues.
T'he descobert avui per una d'aquelles casualitats tan típiques d'aquesta pàgina, però et confesso que el que he trobat m'ha interessat força.
En vista del bon gust de boca que m'ha deixat el tast d'avui, et puc assegurar que tornaré a passar pel teu espai, si no et fa res a tu, per tornar-te a llegir i anar-te descobrint més a poc a poc...
Però de moment, t'envio una abraçada i un petó per celebrar la descoberta,
Unaquimera
-
Un petó cap al cel[Ofensiu]anita | 02-02-2010 | Valoració: 8
Que bonic tot el que dius es fantàstic!! estic segura que des de el Cel te guardarà ja que no potser de cap mes manera, que Déu te beneeixi que teu mereixes. Un petó
-
Segur...[Ofensiu]natasha | 30-01-2010
...que des d'allà on és us vigila i us anima a seguir.
Un petonet!
l´Autor
7 Relats
9 Comentaris
7286 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Vaig néixer, i no pas per casualitat, en el si d'una família nombrosa en una masia de gran tradició familiar, en un poble del Vallès Oriental (Barcelona) ón el Passeig té un encant tan especial, que el fa únic. Va ser un diumenge, 12 de febrer.Ocupo la vuitena posició d'entre dotze germans, nou noies i tres nois, i sóc de caràcter obert, emprenedor i, sovint un xic fantasiós i irreflexiu. Tinc un fill de paper, disset nebots i un nombre tan gran de cosins germans que perdo el fil si intento fer el recompte, però que no deu distar gaire del centenar si afegim les parelles i els seus fills.
De petita m'agradava jugar al cuit i amagar entre els sacs d'avellanes que s'apilaven a l'entrada del Mas, al final del Passeig i que amb prou feines deixaven lliure l'accés a l'interior de la casa. Sovint frisava per fer cabanes als arbres o construir cases a l'era amb caixes de fusta (d'aquelles d'encaixar pomes grosses) i culminar els seus sostres amb cobertes de sacs d'arpillera i llits de canyes tot gaudint de les llargues tardes d'estiu, que s'omplien de jocs i aventures.
Fins que l'esport, cada cop més exigent, va anar substituint aquells jocs d'infància pel que seria una llarga carrera esportiva, lluny d'aquell Passeig, buscant sempre millorar cada dia; créixer en la cultura de l'esforç.
I segueixo el camí de la vida, ple d'experiències pròpies, i compartint les d'aquells que volen explicar-les.
Novembre de 2010