Cercador

Tots els relats de Blanx

  • FILL DE PAPER

    Blanx - 17-01-2011 - 857 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Presentació del Llibre TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLORS La Boite, La Garriga (Barcelona) 17 de desembre de 2010 més

  • Olor de molsa

    Blanx - 08-05-2010 - 943 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Tanco els ulls... i sento.... aquella forta olor a molsa... i revisc aquells moments..... més

  • ELLA

    Blanx - 14-02-2010 - 1053 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'evolució dels sentiments. Sempre vius. més

  • Gente corriente

    Blanx - 08-02-2010 - 776 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La senzillesa de les persones, l'honestedat, la fidelitat a un mateix ... als amics. El respecte .... més

  • UN PETÓ CAP AL CEL

    Blanx - 30-01-2010 - 1322 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un pare que marxa, dotze fills, 17 nets .... la vida continúa més

  • EL SILENCI DE LA PALMERA

    Blanx - 26-01-2010 - 874 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig escriure aquest poema aquest darrer Nadal i és refereix a la mort ràpida i sobtada de la palmera centenària que presideix el pati de casa meva. Un arbre magestuós inclos en el catàleg d'arbres importants del municipi. El "morrut vermell" està fent destroçes i acabant amb totes les palmeres emblemàtiques de les comarques catalanes sota la mirada impotent de tots aquells que les estimem i hem vist créixer al costat nostre. Els sentiments en veure el seu accelerat decliu, s'acumulen... més

  • AQUELL MIG SOMRIURE

    Blanx - 25-01-2010 - 1422 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest és un escrit que vaig fer al dfebrer de 2008 on s'acumulen molts sentiments i sensacions que vaig tenir en les darrrers temps de vida del meu pare que fan que sovint hi pensi amb nostàlgia més

l´Autor

Blanx

7 Relats

9 Comentaris

7247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer, i no pas per casualitat, en el si d'una família nombrosa en una masia de gran tradició familiar, en un poble del Vallès Oriental (Barcelona) ón el Passeig té un encant tan especial, que el fa únic. Va ser un diumenge, 12 de febrer.

Ocupo la vuitena posició d'entre dotze germans, nou noies i tres nois, i sóc de caràcter obert, emprenedor i, sovint un xic fantasiós i irreflexiu. Tinc un fill de paper, disset nebots i un nombre tan gran de cosins germans que perdo el fil si intento fer el recompte, però que no deu distar gaire del centenar si afegim les parelles i els seus fills.

De petita m'agradava jugar al cuit i amagar entre els sacs d'avellanes que s'apilaven a l'entrada del Mas, al final del Passeig i que amb prou feines deixaven lliure l'accés a l'interior de la casa. Sovint frisava per fer cabanes als arbres o construir cases a l'era amb caixes de fusta (d'aquelles d'encaixar pomes grosses) i culminar els seus sostres amb cobertes de sacs d'arpillera i llits de canyes tot gaudint de les llargues tardes d'estiu, que s'omplien de jocs i aventures.

Fins que l'esport, cada cop més exigent, va anar substituint aquells jocs d'infància pel que seria una llarga carrera esportiva, lluny d'aquell Passeig, buscant sempre millorar cada dia; créixer en la cultura de l'esforç.

I segueixo el camí de la vida, ple d'experiències pròpies, i compartint les d'aquells que volen explicar-les.


Novembre de 2010