molt de Xavi Masdéu i de Els Amics de les Arts.. ;)

fa falta q de tan en quan es recordi que nosaltres sols ja som TOT, gràcies x recordar-me que jo SÓC sense ningú! :)

No! Això no es un relat! Això es la vida real...
Això es el que ens passa a tots, que creiem portar-ho bé, sentint que ho sabem fer però que arriba un moment que ens supera...Si...Això es la vida pròpia. Intentar ajudar a tothom quan nosaltres mateixos estem dins d'un pou el qual el volum de l'aigua cada cop es major, i ens ofeguem...I ho intentem...Realment creus que necessitem un psicòleg o un psiconalista per resoldre el seu pròpi problema, o el nostre...potser...?

Mmm....Q dificil es dir el q sentim en públic, q dificil es dir q no a uns ulls q estimes i ells et responen q no poden viure sense tu, pero tancada a l'habitació pensant q no ets res...sempre hi ha la tipica sensació de tristesa, la qüestió es: vols q ell et consoli i et fagi sentir estimada o no...tan sols vols viure a un mon teu, format x 4 parets?

ara en serio, molt guapo el poema, es un sentiment comú i difícil d'expresar!

dificil tot el que has dit però increiblement cert.
vivim de somnis, ens alimentem d'ells x poder seguir endavant, però es tan dificil admetre que no es poden cumplir, o tan sols, es tan dificil es admentre que el que has dit es cert, i q la gent digui el q vulgui pero hi ha qui aixo no s'ho creu, aqts viuen del seu somni amarg.

consell: no visquis x algú, ja q un ser viu sempre et pot fer mal, viu x tu mateix, estima't, enamora't de tu mateix (sense cap grau de creguderia)

aquest poema està de puta mare! si a tu t'ha passat això doncs...t'entenc. m'ha passat alguna cosa molt semblant, regales el teu cor a qui mes t'estima i resulta que es un hipòcrita, però no te'n adonés i estàs enganxada a la seva olor! real dins la fantasia d'estimar-lo!
felicitats x expresar-te tan expresivament!

D'acord en molts comentaris, amunt l'orgull femení, tenim el mateix dret que tothom, però passant una mica d'aquest tema, això es poesia? ja se q ara d'anar ensenyant les tetes en diuen "moda", però o jo estic desfaçada (als 14 anys) o la poesia actual es tan moderna que no arribo al nivell, o...de qualsevol cosa en fem una politica que ens agrada criticar. Felicitem a l'autor o autora, perdoneu l'ignorancia, per crear una "poesia" amb 1287 comentaris, qui ho aconsegueix fer?

no es que vulgui comentar molt, ha estat molt bonic, i una defujitura del mon real, només dir a l'autor que el felicito per crear un lloc nou, inventat o real, dona igual però que dona un toc de magia. Per que queden tans pocs adults amb una ment oberta a mons que es desconeixen?