Vau ser campions

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Les grades de la pista d'atletisme són plenes de gom a gom. La gent, ara expectant, gaudeix a més d'un dia esplèndid, amb un sol brillant que es reflecteix sobre la gespa, encara humida, que voreja tot el nucli central.

I en David i en Pau, preparats per començar a córrer al sentir el tret de sortida.

Ja ha sonat ...

Els esportistes, situats a cadascun dels 8 carrers, han iniciat la carrera. Al poc de començar, en Pau ja destaca d'entre els atletes i es col·loca en la primera posició, cada cop més lluny de la resta. De cop, gira el cap i, impulsivament, les seves cames comencen un ralentí que quasi bé el fan aturar-se. Després, tomba el cos i inicia la seva cursa cap enrere, contrària a l'adreça de la meta.

Què ha passat?

El seu amic, en David, ha caigut a terra. Quan és a la seva vora, li ofereix la mà, l'ajuda a posar-se dempeus i, lluny de presses i condicionaments, s'abracen. Tot seguit, i conscients d'on són, corren cap a la meta. Els altres esportistes ja l'han creuat fa estona, però ells dos, amb aquells ullets vius com petites ametlles juganeres, ens diuen:

- Hem guanyat junts!

Sí, vosaltres sou capaços de donar sentit a aquesta victòria!
Ah, per cert, en David i en Pau són dos atletes que tenen la Síndrome de Down.


Comentaris

  • Vaig llegir aquest relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-02-2009 | Valoració: 10

    ja fa uns dies i la veritat és que em va impactar. Quina lliçó de companyonia i d'amistat! Avui que sembla que hem canviat l'escala de valors, és molt agradable trobar un fet exemplar com aquest. Va directe als meus preferits.
    Com sempre un plaer llegir-te.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Preciós[Ofensiu]
    Naiade | 18-02-2009 | Valoració: 10

    Un relat que emociona, regalima tendresa com quasi tot el que escrius; i ens ensenya la bondat i innocència d'aquets nens diferents de nosaltres però més humans. Potser n'hauria d'aprendre.

    Una abraçada plena d'admiració.

  • Felicitats, veïna![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-01-2009


    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Feliç 5e Aniversari[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Què bonica és la innocència![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-10-2008 | Valoració: 10

    Quin gran exemple per a les persones... normals?
    Senzillament emotiu.
    -Joan-

  • ginebre | 09-12-2007

    Està clar: guanyem si arribem junts!

    moltes gràcies pel teu comentari. I gràcies per les teves lletres, Gessamí blau.
    una abraçada
    ginebre

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AresMart | 07-08-2007

    És força conmovedor, felicitats!

  • Una lliçó d'amistat[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-08-2007 | Valoració: 10

    i de mostrar que, el que de debò importa, son els valors, no la necessitat de ser el primer. Per desgràcia, això és molt fàcil de dir, però a l'hora d'aplicar... la pròpia societat, fomentant la competitivitat, promou el contrari, incentiva una "necessitat" visceral d'ésser el primer. I alguns dels que hi arriben potser s'adonen que sí, que són "el primer", però "el primer" i, en certa manera, "l'últim", per totes les renúncies de la vida.

    Van ser campions. I en majúscules, perquè van demostrar què significa, realment, ser campions.

    El relat està ben portat i has reservat per al final la frase clau. En certa manera es pot arribar a intuïr, però només això: intuir-ho. I aquest és, indubtablement, un valor afegit.

    Una forta abraçada i molt bon estiu, Gessamí!!!

    Vicenç

    PS: I moooltes moltíssimes gràcies pels teus comentaris, que sempre son rebuts amb un somriure ;-)

  • quin sentiment....[Ofensiu]
    MarBlava | 23-01-2007 | Valoració: 10

    més tendre has reflectit en aquest relat.
    M'has omplert els ulls de llàgrimes, doncs no hi amor més maco i desinteressat que el de l'amistat de veritat, que es dona sense esperar res a canvi.
    Un amor que guanya el millor campionat de tots...el de la vida.
    Et felicito per la teva sensibilitat, i per la teva generositat en compartir-la amb nosaltres.

  • bufff[Ofensiu]
    Xàldiga | 28-11-2006 | Valoració: 10

    ... conmovedor, real i molt ben aconseguit!! exacte, una molt bona lliçó, de la qual tots n'hauríem de pendre nota. oi tant!

  • està molt bé[Ofensiu]
    hilderoy | 24-11-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Però de vegades m'agradaria que no només una persona amb Síndrome de Dawn fes això... que tothom fos capaç de no pensar només en ell. Molt bé!

  • una bona llissó[Ofensiu]
    Rodamons | 20-11-2006

    Tot sovint rebem les millors llissons d'aquelles que menys ens esperem. Cal ser sempre alerta, no menysprear ningú d'avant mà. M'ha agradat molt el relat i el punt de vista que hi planteges.

    Rodamons

  • instants | 19-11-2006

    en els petits detalls on hi ha l'essència de la vida.

    Pau

  • Capdelin | 18-11-2006 | Valoració: 10

    L'inici del relat, normal... Però quan he arribat al fragment "hem guanyat (arribat ) JUNTS" he donat el relat per acabat i exitós, m'has tocat la cèl-lula emotiva... perquè córrer i triomfar és una realització personal, individual... però quan la fita l'aconsegueixen dos que són amics i s'estimen (malgrat un sacrifiqui el seu triomf personal) llavors és una cursa HUMANA en la vida.
    Només faltava el final de síndrome de Down per a què el meu cor esclati en aplaudiments per als dos autèntics corredors i per a la seva creadora literària...
    Un dia t'esclatarà aquest cor tan gran que tens!!!
    Petons i una abraçada, campiona!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

105998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.