Una tarda

Un relat de: Prou bé
Com cada tarda havia passat a buscar el nen a l'escola i l'havia dut a jugar a ten.nis. Des dels set anys que entrenava amb la federació catalana, ja que ho feia bastant bé i potser més endavant tindria possibilitats de participar en algun campionat estatal, ens havien dit. A més, a ell, li agradava d'entrenar cosa que no és molt freqüent en un nano de la seva edat.
En arribar, vaig trobar-me amb la Roser, la mare de l'Enric, el company de joc del meu fill. Sort n'hi havia que ens enteníem bé i fèiem petar la xerrada mentre els nens eren a la pista. Ens havíem conegut tot esperant-los, un capvespre d'hivern, que les dues estàvem mortes de fred i molt avorrides de veure'ls pilotejar com … cada dia.
Avui, m'estava explicant que el dia abans havia anat al cinema amb el seu home i, de sobte, s'ha posat dreta i, fent un gran somriure, ha saludat amb la mà una noia que s'apropava cap a nosaltres. Després de fer-se dos petons, i sense ni presentar-me-la, han començat a demanar-se per la seva vida i famílies per la qual cosa he deduït que feia temps que no es veien. De mica en mica s'han anat enriolant mentre es contaven anècdotes i, com que no em feien ni cas, he pogut mirar la nouvinguda amb deteniment. He vist que era més o menys de la meva edat, alta i prima, pèl roja i m'ha cridat l'atenció la forma, molt expressiva, de gesticular en parlar.
Després d'una bona estona s'han acomiadat. A mi m'ha dit un adeu distret encara que ha fixat un moment la seva mirada en la meva.
La Roser m'ha explicat que els seus marits treballen junts i que temps enrere solien sortir plegats a sopar i fins i tot de viatge tots quatre, però que feia molt que no es veien.
–Ara treballa d'administrativa aquí, a les oficines de la federació i, pel que sembla, li ha agradat molt tornar a la feina després d'haver estat aquests darrers anys de mestressa de casa. Hem quedat per veure'ns un altre dia.
–Ah! Mira que bé, no? Haver coincidit aquí!
–Sí que estic molt contenta. I és que la Pepa Solivella és un encant i tan agradable i tan culta i tan divertida i tan bona persona…
I llavors, m'he adonat que aquella dona que acabava de veure era la millor amiga que jo havia tingut quan anava a l'escola i, malgrat tot el que havíem compartit durant els anys d'infantesa i primera joventut, ara… ni tan sols ens havíem reconegut !


Relat "mare" del presentat al RepteClàssic Sorpresa amb el títol "El pas del temps"

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 06-01-2023 | Valoració: 10

    Això és la vida, un vaibé, de sentiments.
    Un relat real.
    Bones Festes
    MariaM

  • Oblits i casualitats[Ofensiu]
    Mary Jane Steinburg | 20-12-2022

    Un bon relat en el que la quotidianeïtat de l'escena descrita es veu ultrapassada i trencada per l'irrupció d'un personatge clau que, malgrat semblar secundari i passatger, resulta decisiu en la vida dels personatges protagonistes, i en concret en la del personatge-veu narrativa.
    Moltes gràcies pels teus comentaris als meus microrelats. Amb els vostres comentaris, els lectors-relataires m'animeu a continuar, em poseu el motor en marxa, sou la meua gasolina.
    Salutacions!

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-12-2022 | Valoració: 10

    Mira això quasi em passa l´altre dia, sort que va dir del poble que era, que si no no las reconec. Aix el pas del temps.

  • Bona història [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-12-2022 | Valoració: 10

    Història molt interessant. Felicitats.
    Provoca dolçament llegir-la amb atenció. Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre les Sorpreses.
    Cordialment,

  • Amistats...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-12-2022

    De vegades la vida fa uns tombs inesperats. Gent amb qui comparties moltes vivències, acaben convertint-se amb desconeguts.
    M'agrada com tractes el relat amb un lèxic planer dins d'una situació quotidiana.
    PD: Gràcies pels teus comentaris en el meu relat. Una abraçada i Bones Festes!,
    Neus Marín Cupull

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2022

    Bona vesprada, prou bé: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema Ramells de flors. Ja em dius que són Flors per a l'amor.
    M'alegre que t'haja agradat.
    Que passes un bon Nadal.
    Cordialment.

  • Doncs, en el meu cas...[Ofensiu]
    llpages | 15-12-2022 | Valoració: 10

    sóc molt fisonomista, i si veig una cara que em sona, no paro de barrinar fins que trobo la relació. Una altra cosa ben diferent és posar-li nom, això ja és per nota! Un deliciós relat d'una quotidianitat comuna a força lectors. A seguir escrivint, Prou bé!

  • Sobre el teu relat i el meu[Ofensiu]
    Joan Colom | 14-12-2022

    Això de no reconèixer algú ja passa. A mi, que sóc poc fisonomista, sempre ha estat l'altre que s'adreçat a mí per preguntar-me si era en Carles (que és el meu nom real).

    Parlant ara del NanoRepte i els meus habituals vint nanos, abans de decidir quins presentava he pensat que, als efectes d'agradar als altres participants, això de no conèixer-ne la personalitat real, o almenys l'edat, de vegades et fa anar a cegues. Per exemple, jo hauria triat el nano "El reis de Can Jorba" en lloc de "Conte nadalenc escatològic", però quan m'ho estava rumiant he pensat que alguns dels nanorelataires habituals probablement no havien conegut aquells grans magatzems i gairebé segur que, quan jo deia que m’estranyava que el rei Baltasar no fos ben bé com els negres de Mogambo o les pel·lis de Tarzan, referint-me a que en aquella època no hi havia a Barcelona residents equatoafricans i qui feia de rei negre era un empleat molt mal maquillat, no sabrien captar-ne la ironia. Perquè tu, aleshores, Perla de vellut i jo crec que som prou granadets, pero em fa l'efecte que els altres són força més joves.

  • Estem de pas[Ofensiu]
    Marina i punt | 14-12-2022

    Bé, el pas del temps ja ho té això. La vida igual que ens apropa també ens allunya i ho hem d'entomar amb naturalitat tot i que, sovint, ens agradaria més que les coses fossin d'una altra manera.

    Salutacions

  • Entrenant-se: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-12-2022 | Valoració: 10

    Una bona explicació d'una història d'un nen que anava a l'escola i es va afeccionar a jugar al tenis. Molt entretinguda tota la història.
    Sí que és veritat que el temps passa volant per a tots.
    Bon relat, amb aquesta “tarda”. Jo també hi havia participat en aquest repte, però no sé si hauré guanyat. Ara veuré.
    Que tingues sort.
    Cordialment.

  • Identificada....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-12-2022 | Valoració: 10

    del tot amb aquesta història. M'he quedat més tranquila i tot. Pensava que només em passaven a mi aquestes coses. Haha. Un relat amb un pèl d'intriga que m'ha agradat molt. Pel seu redactat i pel seu contingut. Ets una fantàstica relataira.
    Enhorabona.
    Rosa.

  • Cues de panses.[Ofensiu]
    Nil | 13-12-2022

    Una de dues: o heu canviat molt i força o us cal menjar cues de panses per a recuperar la memòria. Bé, a mi em passa sovint...A mi em costa recordar les cares, per contra no pas les veus. Un relat amè i molt entretingut. Nil

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

105 Relats

1001 Comentaris

35196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com