Cercador
separació
Un relat de: AtlantisSeparació
D’una riba fins l’altra
una garba de plors
ajunten i separen les dues bandes.
Amoroseixen la distància
quan movent-se les aigües
acaronen les roques
furioses, alegres o distants.
És un silenci desert
l’avenc insoldable
que els apropa i allunya
al mateix temps.
El cel els fa de ventre.
Comentaris
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-01-2026
Bona vesprada, Atlantis, gràcies per comentar-me el meu últim poema "El vent viu".
Que passes una bona nit.
Una abraçada... -
Trobo[Ofensiu]josep ventura | 28-01-2026 | Valoració: 10
Les lletres del poema molt boniques, però per mi és difícil ficar-me dins els pensaments de l'autora i explicar que vol dir quan escriu, crec que això només ho sap ella.
J.V. -
Moviment i senzillesa[Ofensiu]llpages | 27-01-2026 | Valoració: 10
Un text que podria tenir més d'una interpretació, però que comunica la idea de moviment. Immigrants? Amants? Desgraciats? Preneu el que us sembli més adient, la gràcia rau en la senzillesa de les paraules escollides i la màgia dels significats múltiples a que, sorprenentment, dóna peu. M'ha agradat!
-
Profund[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 26-01-2026
El poema parla de dos que estan separats però units pels moviments de l’aigua. La distància hi és, però també hi ha un contacte subtil, i el cel sembla acollir-los i protegir-los malgrat tot. M'ha agradat molt per llur senzillesa...
-
Entre dues bandes. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-01-2026
Interessant aquest poema que realça la riba.
El cel el necessitem perquè ploga la terra, i banye els arbres.
Gràcies per comentar-me el meu poema "El ven viu".
Una abraçada.
-
Esperança [Ofensiu]Maculan | 25-01-2026 | Valoració: 10
La tragèdia de la immigració il·legal per mar. Què vols dir amb "el cel es fa de ventre?
Valoració mitja: 10
l´Autor

192 Relats
1555 Comentaris
146271 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

