Hi hem posat

...al meu darrer poema. Això m'ha portat a poder trobar el teu.

Les flames cremen: mobles, estris vells... però també tot el que no serveix, com el dolor, la gent que no ens fa cap bé...etc però tant de bo no ens calgui fer cap fogata per desprendren's de tot el que no ens convé.
M'agrada com ho expreses.

Ens veiem per aquí.
Marta

Tot allò que no es fa servir, fa nosa o fereix, que sigui llançat a la foguera.
Anomenes molt gràficament tot allò que tenim i reconeixem que no cal guardar o no és convenient de guardar.

M'ha agradat molt aquest poema, sobretot el final, la cendra és blanca. Molt suggerent i catàrtic! Fora tot! Gràcies per llegir i comentar el meu relat. Bon estiu Atlantis! Cordialment, Magda

M'ha agradat molt aquest poema, sobretot el final, la cendra és blanca. Molt suggerent i catàrtic! Fora tot! Gràcies per llegir i comentar el meu relat. Bon estiu Atlantis! Cordialment, Magda

i, llevat tot, "La cendra és blanca". M'ha agradat molt, Atlantis.

No puc evitar de pensar amb en Jaume Sisa, sempre que es parla de la nit de Sant Joan. Serà que érem joves, que recordem aquelles festes, aquells focs, aquella música, aquella lletra inesborrable d’en Jaume Sisa. I ara, mira, ens regales un altre poema, unes altres paraules, unes altres imatges que em retornen aquells focs que ja no hi són. És una llàstima que hàgim perdut aquesta tradició tan bonica, o que s’hagi minimitzat tantíssim. Una forta abraçada.
Aleix

El foc purificador, que tot s'ho empassa, majoritàriament les coses dolentes (encara que sovint també alguna de bona...). M'ha agradat!