Pèrdues

Fa poc que he perdut una cosa i l’he trobada a la llista que coses que també has perdut tu. En la llista hi ha coses que no es poden recuperar i d’altres que tampoc, però sempre hi ha la possibilitat de trobar-ne de similars que facin un efecte semblant. No és un ou. Malgrat la pèrdua encara no s’han endurit.

Amb l'edat sembla que les coses s'amaguin per aparèixer en el lloc on hem mirat quatre vegades. No és el cas d'aquesta ou dur.
El relat és breu però l'experiència ens fa buscar, per més racons dels que descrius, qualsevol cosa d'aquestes que se'ns amaguen. Bona sorpresa que fa somriure.

Per com ho expliques, no sembla que l'ou hagi anat gaire lluny. Imagina't que va a la dimensió desconeguda on estan els mitjons desaparellats i desapareguts, perquè d'allà mai es torna.Un relat divertit.
Gràcies també per les teves paraules al meu darrer.

Marta

M'ha fet pensar en la de coses que apareixen quan desarreconem un armari, d'allò més insospitat: mitjons, pintes, fotos... El toc d'humor en donar importància a un simple ou dur és efectiu en el lector, d'aquí que m'hagi agradat. Agraït!

Ostres, jo que em pensava que havia perdut alguna cosa molt important, molt íntima, molt personal, una joia, una foto antiga, un anell, aquella figureta que t'estimes tant i ves per on, has perdut un ou, un ou dur! Renoi, renoi! Un magnífic relat d'estiu. Una forta abraçada.

Aleix

Bones, Atlantis:

M'ha agradat molt aquest relat que es llegeix en un momentet. És interessant i tens ganes d'esbrinar el que ha perdut la protagonista. Quan tens la solució, no et defrauda. I a la fi, quan l'he acabat , m'ha fet riure. Enhorabona!

Helena

És un microrelat simpàtic i ben resolt dins del que pretén: humor quotidià amb un toc de melancolia.
Sembla que la cosa comença seriosament, però acaba de manera molt casolana i humorística.
Un relat net, divertit, sense gaire pretensions. Molt ben portat el supense fins l'humor final.