Promesa

Molt ben expressat el pas del temps, les adversitats que hi poden venir associades i la fortalesa per viure-les, inclús superar-les, essent una parella, més forta que l'individu aïllat. 

L'amor de parella com antídot a l'inexorable pas del temps. Una manera de fer front al deteriorament físic celebrant la convivència fruit de l'estimació. Vella recepta? Ca! Les fórmules més senzilles de viure amb plenitud no fan ús de tecnologia, tiren d'uns sentiments més potents que qualsevol xip quàntic. Agraït, Atlantis!

Una poesia molt interessant on crida l'atenció dels dos que s'amen per a sempre.
M'ha agradat en tot el seu contingut.
Gràcies per compartir aquest poema.
Una abraçada.

Un poema llíric sobre una temàtica clàssica la dels amants que afermen el seu amor en el temps. L'autora planteja la pervivència de la parella en la supervivència en un món que veu vell. M'ha agradat per ser clàssic, per estar ben escrit i per reflectir els serens sentiments de l'autora.

Bon dia Atlantis,

M' agradat el teu relat,
ple de realisme i ple de sentiments.

Una abraçada

Noia Targarina

Bon dia, Atlantis:

Un cant a l'amor ben portat entre dos persones que s'estimen. Una promesa que mai trencaran i de la que estan orgullosos d'estar junts.
Amb el pas del temps i, malgrat tinguin alguns problemes de salut, continuen endavant i assaboreixen la vida.

Continúa composant sense posar fre als teus escrits.

Una forta abraçada i despedim octubre,

Helena

El primer que crida l'atenció és l'estructura mètrica i rítmica de la poesia: tres versos de cinc síl·labes, amb la mateixa estructura sintàctica, seguits d'estrofes de quatre versos de nou síl·labes ( ho he mirat a Softcatalà). Això li dona un ritme suau, però sense monotonia, una alternança que descriu molt bé el ritme de la vida d'una persona, que no és sempre el mateix.

Sobre el contingut, trobo que la poesia parla de la complicitat amorosa davant l’adversitat, les tres condicions mostren de manera metafòrica tot el dolent que ens pot passar. La fragilitat humana és ben constatada, però també l'optimisme que porta el fet de compartir-la. Malgrat el pas del temps, la permanència de l'afecte sempre és un valor segur.

Un poema on prima l'amor mutu, consistent, perpetu.... Un caminar plegats fins la fí dels dies. Envellir amb l'altre ès com guaitar-se al mirall i fer del declivi físic de l'altre la pròpia imatge. Un poema que s'expressa des de l'experiència viscuda, que afecta a totes les persones que ultrapassen la fuetejant edat dels seixanta...