Cercador
Gelosia
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Per primera vegada, l’estima. Quan va aparèixer a casa, ell encara era un nadó. Li va estranyar i li va molestar a parts iguals. Estava gelós que sempre arribés abans per a donar la benvinguda als seus pares i de com el malcriaven. Mai li havia agradat. Ni les seves carícies, ni les seves corredisses per sobre al sofà. Ni quan en el llit es posava enmig dels seus pares, llevant-li el lloc que fins a aquell moment li pertanyia.
Però des del dia que va caure del bressol i que ell, movent la cua va llançar lladrucs aguts i va avisat als seus pares perquè el socorreguessin, l’ha adoptat com un germà. .
Comentaris
-
Gosset[Ofensiu]SrGarcia | 27-02-2026
Un relat amb sorpresa final. Esperàvem que la gelosia vingués d'una persona, potser d'un germà més gran. Una bona sorpresa que sigui un gos.
Sempre he sentit dir que els gossos domèstics son molt protectors amb els nens petits, però aquest també era un cadell i potser per això reacciona com ho fa.
Un final molt bonic, el gosset es fa amic del nen quan veu que necessita la seva protecció.
Un relat molt curt, però directe i efectiu. -
L'estima del gos. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-02-2026 | Valoració: 10
Amb lladrucs es comunica amb el nadó. Un poema tendre que té una bona impressió, que m'ha agradat.
Enhorabona, Atlantis.
Que passes una bona nit.
Cordialment.
Aqui estic a 14º mínima.
-
Comunicació[Ofensiu]llpages | 26-02-2026
Que important és saber comunicar-nos! Sempre i en qualsevol ocasió. Fins i tot, com en el text, entre espècies! Enhorabona!
l´Autor
201 Relats
1611 Comentaris
163366 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
From M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.
El meu correu és [email protected]