Transformació

Un relat de: Atlantis
Estirada a terra
aixecar les cames i doblegar els genolls
rodejar-les amb mans i braços
abaixar el cap i el tors.
Ser rodona.

Tornar-me un fetus
arraulir-me sobre mi mateixa.

Entrar dins el ventre de la vida.
amb tot l’aliment que m’ha donat.

Viure-la.

Comentaris

  • Arraulits i rodons[Ofensiu]
    Sergi Monserrat | 06-09-2026 | Valoració: 10

    A vegades ens trobem arraulits i rodons. Moltes vegades funciona. M'ha portat a l' escarabat de kafka.

  • Tornar a començar[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-07-2026

    Doncs sí que de vegades venen ganes de fer això. Encongir-nos, tancar la paradeta, per intentar ressorgir. Un poema que diu i suggereix molt amb poques paraules.

  • Re-ctificar, Re-soldre, Re-tornar. Renèixer[Ofensiu]
    aleshores | 21-07-2026

    Retorn o reinici, però amb canvis, per reorientar-se un altre cop, amb el que ja es coneix.

  • Entrar o sortir a la vida?[Ofensiu]
    llpages | 21-07-2026 | Valoració: 10

    Una alternativa que va en sentit oposat al que ens diu l'experiència: en lloc de que el fetus surti a la vida, aquest va en direcció oposada i viu dins del ventre. És una interpretació personal que fa rumiar. Quatre versets mal comptats que sorprenen al lector. La veritat és que, tal i com està el món, a més d'un ens vénen ganes de recular i amagar-nos allà on sigui. Original idea i ben exposada, enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

201 Relats

1611 Comentaris

163277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és [email protected]