Transparència

Aquelles persones que sempre malden per a caure bé, són aquelles que un dia inesperat la fan grossa. Un relat en què hom si sent identificat en alguns aspectes. Voler agradat és una manera de fugir de la solitud i la baixa autoestima. Sense voler hi toques amb profunditat un tema spicologuic de gran La qual febra puja en son cap e'l fa parlar follament, Llull i actualitat. El final del relat ha estat una presa de decició amb conseqüències que fan treure la veritable personatge. Molt ben bastit tot ell...

Darrere cada persona sempre pot haver-hi un esser pervers. Gaudeixo amb els teus relats. Gràcies

... responc a la pregunta que em vas fer al meu relat 'CANT A L'ARMONIA SENSE AMO'. Tens tota la raó. El que passa, és que jo em refereixo a aquella utopia que cerquem i sempre se'ns escapa, però que, personalment, crec que podria existir. És cert que quan obrim la ment el camí segueix essent difícil, per això, al títol, em refereixo a l'armonia.

Sergi

... pel comentari que em vas fer al meu relat 'SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT'. Vas encertar de ple el que significa. I no, no és millor viure desitjant. Hauria preferit ser realista després de l'acció que ho hagués comportat.

Sergi

Un fianl inesperat i inteligent.
Cordialment.
MariaM

Una bon aïllament social temporal pot ser bo de vegades per a tot al grup, abans de cometre qualsevol animalada, sí. Això permet de conservar els “amics”.

Un relat que transparenta una gran complexitat de sentiments i accions. El que més
m'ha impressionat,  és l'autohumiliació que s'infligeix amb cada una de les estratègies!
Un relat molt bo que et fa posar a la seva pell. A mi no em fa llàstima.

Amb total cordialitat

... gran rebelió. Millor no podia ser, doncs hi ha d'haver sempre una estratègia a punt quan els demés et volen fer fora. I un relat molt original, per cert, i assaborir-lo és tot un goig.

Sergi

Diu, "estima a les altres com t'estimes a tu mateixa"

I això és exactament el que fa.

Aquesta noia fa tot el possible per ser imprescindible per a la resta de la colla, i tots els seus actes van en aquest sentit, encara que això suposi rebre comentaris humiliants. Em desperta un lleuger sentiment de llàstima perquè no té prou caràcter per desempallegar-se d'aquest jou. Però aquest jou és l'únic vincle social que té, i el seu sabotatge, encara que sembli paradoxal, també va en el sentit de perdurar en la seva necessària presència. Molta psicologia en un relat tan breu. Enhorabona, Montseblanc!

Es amb Perla de vellut, amb qui volia dir que estic d'acord (el comentari del Sr. Garcia també és adient).

Potser no arribem a fer anar l'agulla, però moltes vegades els nostres actes no són sincers sinó interessats.
Estic d'acord amb el Sr. Garcia: escrius bé (ja ho he dit alguna vegada).

Un relat psicològic impressionant. Tu sí que saps mostrar els autèntics motius de les accions de les persones. Darrera d'aquesta amabilitat i bonhomia si amagava un ressentiment i una rancúnia molt forts. Aquesta noia tan servicial només trobava menyspreu i la manera de fer-se valdre era sent molt amable, però aquest no era el seu sentiment natural, era una estratègia; es faria valdre a tot preu, la rancúnia predominaria per damunt de tot. Tornaria a ser servicial, sí, ja la tornarien a buscar...
Autèntic terror psicològic.

Hola, bona nit Montseblanc: Un relat clar i transparent, on triomfes treballant amb l'agulla i dones exemple dels bons consells.
M'admire com vas redactant, cada vegada millor.
Que tingues sort.
Jo també, en tinc un de l'imprescindible i d'altres que no sé si t'han passat de llarg.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats