Companys de taverna

M'agrada aquest conte, i em fa pensar en la vida de taberna, on un deliri d'alcohol i de vida senzilla et fa oblidar-te de tot... La vida de taberna no és la meva, però a vegades la puc mirar amb simpatia; i ho dic amb modèstia, jo tampoc sóc perfecte.

Em fa pensar en Homer Simpson i el bar de Moe. I també en aquella cançó que diu "Hoy los buenos recuerdos // se caen por las escaleras // i las nubes se van // pero solo regresan...".

Ens llegirem més en el futur, angie. A reveure!!

i ambientació perfecta. Has teixit un relat de mar, o de taverna de poble de mar que és una delícia. Hi ha llocs literaris per excel.lència i aquest n'és un. Cada un ofereix una visió diferent d'un lloc i si bé és cert que no hi ha cap tema del que no s'hagi escrit res, el teu relat de taverna és per treure's el barret i jo em trec el meu barret de palla, que només em poso en les grans ocasions (quan vaig de turista) i t'envio uns petons d'ànim per a que ens envïis alguna cosa de tant en tant i no et facis tant de pregar. Una abraçada!

Diuen que hi ha homes que busquen la solitud i n'hi ha d'altres que es veuen atrapats sense remei als seus tentacles. Necessitem la calor dels altres humans, proximitat, companyia, afecte però la mateixa emotivitat ens acaba obrint ferides a l'ànima que mai acaben de guarir. I el dolor d'aquestes ferides fa que ens allunyem de la gent i busquem la solitud.

Recordo els dies en què anàvem a la taverna del vell Jaume. Si havíem tingut bona pesca, el rom allargava les tardes fins a la mitjanit. Explicàvem històries i rèiem i el vell Jaume sempre s'hi acabava afegint. Quan anava ben torrat sempre ens parlava de la seva família. Es veu que de jove havia conegut una donzella que era la més maca de tota la comarca. Però era filla de bona família i això feia impossible el seu amor. La idea de no poder tenir-la el torturava tant que, un bon dia, es decidí a prendre la decisió més important de la seva vida: la raptaria. Dit i fet, van fugir del poble i van estar vagant per diferents contrades durant anys. Aleshores, un dia arribaren a un bonic poble a prop del mar que els hi robà el cor i s'hi quedaren a viure. Explicava aquesta història molts cops. També ens parlava sovint de l'Angelina, la seva filla, que havia heretat la bellesa de la seva mare i tenia un munt de pretendents de renom.

Un dia vaig conèixer l'Angelina. I a partir d'aquell dia, la meva vida no va ser mai més la mateixa. Certament la bellesa d'aquella noia no era d'aquest món. Tenia una mirada cristal·lina com les aigües d'es Mitjorn, uns cabells brillants com un cel sense cap núvol i es movia com un àngel dansant sobre els sospirs del garbí. Vaig saber de seguida què havia de fer: la raptaria.

Cal dir que el vell Jaume va mostrar-se bastant comprensiu quan em va descobrir. Em va fer jurar que marxaria per sempre del poble i que no m'acostaria mai a l'Angelina. Vaig vagar uns dies per la contrada, resseguint la costa cap al nord. Vaig trobar feina i també una taverna amb un cambrer sordmut. Almenys aquest no m'inflarà el cap amb històries, vaig pensar. Vaig seure en un d'aquells tamborets. Em va semblar que estaven a la distància justa, entre la fredor de la solitud i el foc de les emocions humanes.

Fabulosa la descripció; he arribat a sentir les olors de la taverna i del peix que borejava als pescadors. M'ha agradat molt!

Ambient ben aconseguit,
on la barreja d' olors i gustos agafen vida,
Contacte humà intens i que perdura.
Amistats que marquen,
i sempre amb un got de barreja,
amb un glop de vi aspre, de la terra.
Avet

Se sent l'aroma de l'anís, del salnitre, la flaire promíscua de les menges socarrades, es veu el fum, i quasi degustem tots aquests sabors de la taverna.
Les amistats de taverna, tan sòbries, poden quedar tan sòlidament establertes com aquesta llosa final que ens fas visitar, de la mà, com no, del taverner.
Excel·lent!
Salutacions,
franz

En tot moment m'he sentit com a casa quan parlaves de la taverna. Massa curt pel meu gust i el final magnífic.
En Joan que tingui per consol que a la majoria de nosaltres no ens recordarà ningú al llarg del temps. Ni els cambrers!
Salut i brindo per això

Un gran relat predominantment descriptiu. El lector es troba immers dins d'una vella taverna de pescadors al llarg de la seva lectura: sent les olors, els crits...

Els dos personatges que apareixen són ben peculiars: el taverner i en Joan Batet. Ambdós protagonitzen una entranyable història enmig d'aquest tuguri.

Felicitats pel relat!

Núria