Pàgines d'un diari recuperat

colpidor, que explica la realitat de moltes persones en la guerra civil amb les paraules justes i necessàries. Sort que tant de sofriment va tenir un final feliç. Moltes gràcies Angie, per fer-nos-en partícipis, i molt bon any!

..que jo també l'he identificat amb el meu relat, igual que tu.
molt bo per cert :)

gràcies per comentar-me i per animar-me a continuar escrivint, sóc encara força nova en això, tot just acabo de fer els 17...

un petó!

trist i dolç a la vegada..

M'ha encantat, mestra!

ni imaginar-me el que podria ser passar per una experiència així, amb la por permanent per tots aquells que estimes i que estan en perill. Maleïdes guerres! com si els sers humans no en tinguessim prou amb les malalties i els sotracs de la pròpia vida.
Colpìdor i molt encertat el relat, talment com si obrissim el diari personal d'algú que va viure aquells moments, i poguessim llegir fragments d'aquelles vivències.
Una abraçada
PD = Preciosa la pintura.

afortunadament amb final feliç. Odio les guerres i tota la càrrega de dolor que deixen al seu pas.
Aquest matí volia enviar-te les meves felicitacions pel premi dels haikús , al forum i tan sols m'entrava el títol.
Com ja fa dies que volia comentar-te aquest relat , aprofito l'avinentesa. FELICITATS!
Un petó.
Nonna_Carme

T'han fet tants comentaris que no sé pas què afegir. Jo acabo de descobrir el teu relat, una mica tard, i tinc les imatges colpidores ben clares a la ment. Que bé que escrius! I sembla ben bé un diari, i d'aquella època.
Gràcies pel teu comentari a "Fang i llimones"; crec que t'agradarà, la novel.la -també ens parla, en part, d'aquell temps amb la veu d'una dona que el va viure.
Una abraçada,
Shaudin

Com en són, de tramposes, les guerres! Les jugades que arriben a fer! I sembla que no hi ha manera d'escapar-se'n. A més el món n'està plè.
Tu deixes anar un relat que convida a reflexionar-hi. I fa posar els pèls de punta el fet de pensar-hi que contínuament hi ha moltíssima gent abocada a aquesta mala sort.

Moltes gràcies pel comentari, angie.


Sergi

Emociona, arriba nítid, i tant concentrat, tan auster en detalls que el fa especialment colpidor. L'alternança entre esdeveniments de capital importància i detalls quotidians, tendres o tristos, també m'ha agradat molt; un encert.

Un petó, angie,

xantalam

PS Moltes gràcies per la teva dedicació a organitzar la Gigacalçotada. Ha estat un èxit i tinc un record preciós, ens ho vam passar molt bé!

Com que ets l'organitzadora oficial de la trobada, deixa'm preguntar-te una cosa... Què puc venir acompanyada al dinar???

I l'enhorabona per aquest relat, de veres que m'ha agradat.

M'ha fet tot l'efecte d'estar llegint, realment, un diari o una epistolari d'aquells dies. L'estil d'escriptura segueix els mateixos paràmetres que utilitzaven els nostres avis en escriure, amb aquella correcció formal en les mots i en les paraules plenes d'angoixa. I que en aquest cas, tenen un final feliç.
La paraula "aconteixements", hauria de ser esdeveniments, i et falta un accent en el segon paràgraf a: "recuperaré". I no he trobat la paraula "dintell", ja que deu ser una traducció literal del castellà; "dintel" i que en català hauria de ser "llinda".
Però bé, aquests petits detalls fàcil de corregir, no rebaixen el bon nivell literari del relat.

Ens veiem amb els calçots penjant.

Ferran

per aquesta felicitació tant entranyable, que m'ha fet molta il.lusió.
Una abraçada molt gran, bonica!

Una pàgina -una bella pàgina- d'aquell drama humà. Utilitzes un estil auster que encara fa més emotiu el contingut. Molt bé, angie.

Gràcies pel teu amable comentari. Una abraçada,

Joan

Breu però intens i tan real per tantes i tantes persones.
Acaba bé. Moltes altres històries no van tenir tanta sort.
Cal que recuprem aquells dies. És sa i necessari.
Gràcies per aquest relat, i pels comentaris.
Ens llegim!

...aquest relat em recorda al meu avi que sempre explicava les històries de la guerra, les misèries, les morts, les esperances, l'esperit de superació i lluita. Aquest relat em posa la pell de gallina i em nega els ulls perquè tots, poc o molt, sabem històries d'aquella època, perquè més d'un avui estem aquí gràcies a la lluita constant per viure dels que van ser allí. És un gran relat, felicitats!

Un petó!

Hola;

Ens encantarà publicar-lo a la nostra pàgina web www.guimera.info


El text en format arial 12 en un arxiu annex a ,email adreçat a tribuna@guimera.info

Si vols enviar alguna imatge, també com annex a l'email.

Entra a la nostra pàgina, i fes un tomb.

Si t'agradem tant, com el teu relat ens ha agradat, enn l'envies, si ?

Gràcies

tribuna@guimera.info

I una forta aferrada pel coll des de les terres de tramuntana de Mallorca
Josep- Keops el beduí d'ultramar

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Un registre nou? Una història de record d'allò passat? Una mirada passatgera a la memòria històrica?
De totes formes, real o inventat, un excel·lent treball literari. (Més, per aquells com jo que ja estan vellets).
Salut i rebolica, sempre!

M'han agradat molts detalls del relat: "el cor, com vitrall encongit" que tem "trencar-se en mil bocins", en Josep "empassat per la foscor" (com una premonició...)... La història és ben coneguda, perque per desgràcia moltes famílies la van viure, però saps resumir-la fantàsticament en quatre apunts i el lector ja la pot completar. M'agraden aquests contes on es demana un lector actiu, on no se li doni tot mastegat. Felicitats!
Vladimir

Aquests relats on hi apareixen les vivències d'aquella generació de les malvestats i dels desencisos, se'm fan curtes -ho confesso- i els hi guardo una especial afecció.
T'acabo de trobar a RC i no et conec.Sovint aquest relats son fruit de la pròpia experiència, recollida d'una vella llibreta de l'àvia, o d'aquelles empremtes que els nostres pares o avis han deixat en el nostre subconscient: tant s'hi val !. Formen part d'un buit de la nostra història escrita i de la nostra literatura, que de mica en mica es va omplint amb aportacions com la teva.
Un relat breu i concís, suficient per reflectir un estat d'ànim d'un moment històric, i que es fa curt, doncs un hom voldria saber més dels antecedents, dels fets i dels desenllaços.
Enhorabona i avant,
Ramon

Relat colpidor. I també ple de sensibilitat. He connectat. Gràcies.

Una prosa molt reeixida sobre uns fets dels que molts hem estat víctimes, encara que sigui sentimentals. El fet de donar-li l'estructura d'un diari li proporciona més força a la narració, més intensitat. Són uns fets que generen literatura a cabassos i és difícil donar-li un punt de vista diferent. Ho has aconseguit plenament.
Petons!