Cercador

Llista categories

Sol com un mussol, en Pol.

Un relat de: Joan Colom

Què tenen en comú films tan dispars com "Sopa d’ànec", "La dama de Xangai" i qualsevol del comte Dràcula?: els miralls; el primer per la hilarant escena dels Marx i el fals mirall; el segon per la trencadissa en la galeria dels miralls d’una atracció de fira, i l’últim per allò que els vampirs no s’hi reflecteixen. Però el mirall màgic de la història que tot seguit us explicaré té més a veure amb el de la madrastra de Blancaneu.

D’ençà de la mort de la Carme i, més encara, de la jubilació, en Pol s’havia quedat sol com un mussol. De mica en mica havia anat construint una vida plena de rutines, per no haver de pensar massa ni de prendre decisions. Una d’elles, quan ni la tele ni la lectura li servien per distreure la necessitat de verbalitzar els sentiments, era asseure’s davant del tocador de la Carme i anar encadenant monòlegs que, adreçats a la pròpia imatge del mirall, constituïen l’experiència més propera a un diàleg que es podia permetre.

Si més endavant li haguessin preguntat, no hauria pogut assegurar si els canvis havien estat graduals o d’un dia a l’altre, però ja feia temps que aquells succedanis s’havien convertit en autèntics diàlegs: el rostre en el mirall seguia sent el d’ell, però ja no reproduïa mecànicament els seus moviments sinó que tenia un comportament autònom, atenent en silenci les intervencions de Pol i donant-ne la rèplica.

Amb el temps, el mirall del tocador s’anà poblant de presències enyorades: la Carme, la filleta morta, els pares i, episòdicament, algun dels amics que s’havien quedat pel camí, tots amb l’aspecte amb què els recordava. Amb aquesta companyia quotidiana, que tant se li donava que fos real o fantasmagòrica, en Pol havia recuperat la memòria de què era viure. Fins que un dia es trobà que tots havien marxat i sols quedava ell, o mes ben dit, el seu reflex passiu, com al principi. I sentí com una fiblada al cor...

Els veïns se’l trobaren al cap d’uns dies, assegut i amb el cap reposant sobre els braços creuats damunt del tocador.

Comentaris

Afegir comentari

En Pol [Ofensiu]
Prou bé | 13-02-2023
En Pol troba en el mirall la companyia que no té.
Una mica trist i una mica no tant!
Sort
Amb total cordialitat
Assaig i història.[Ofensiu]
SrGarcia | 12-02-2023
Tota la tristor del món.
La frase popular "sol com un mussol" perd el seu sentit pintoresc i burleta i es torna molt trista. Especialment, la llista de les persones desaparegudes et fa sentir tot el que sent el pobre Pol.
També trobo que el primer paràgraf seria millor que no hi fos; aquest relat no hauria de semblar un assaig; hauria de semblar el que és: una història.
Atrapats[Ofensiu]
Marina i punt | 12-02-2023
Una bonica i trista història, ben explicada.

Salutacions
Originalitat i ...[Ofensiu]
llpages | 07-02-2023 | Valoració: 10
tristor a la vegada per un final que s'intueix. Emmirallar-se per recordar, una bona troballa per escriure'n un relat que atreu. Potser el primer paràgraf grinyola una mica si el comparem amb la resta, perquè la temàtica no s'adiu ben bé encara que els miralls ens siguin els protagonistes. Però l'autor mana, i el lector (o sigui, jo) aplaudeix el text per la seva bona factura sobre un tema curiós.
Bona història[Ofensiu]
Rosa Gubau | 05-02-2023 | Valoració: 10
El mirall amb un munt de records dels qui ja no hi eren., les converses, els pensaments, la solitud, van poder amb ell. Un relat que aprofundeix en el sentit de la vida.

Molt bo Joan. Sort

Salutacions.

Rosa.
Una bona història[Ofensiu]
Atlantis | 05-02-2023
ben explicada i amb un bon llenguatge. Si em permets una qüestió`, a mi no em fa falta la introducció. El relat de la història ja funciona per si sol.
Relat rebut[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 05-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Joan Colom

301 Relats

796 Comentaris

89993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >