Vampirs.

M'agrada molt aquest relat. Veig que l'has classificat com de fantasia, realment ho és; els vampirs són un recurs literari, no consta que existeixin. També l'has classificat de social i això ja és una altra cosa. Els pisos turístics són un problema social molt gros, encareixen molt el lloguer i el fan inaccessible a les famílies que el necessiten. Així podem veure els turistes i usuaris d'aquests pisos com a autèntics vampirs que xuclen la sang de la gent del barri que haurien de ser els seus habitants en primer lloc. També l'has classificat com de terror, i és cert, tot això ja comença a fer por: si els joves no es poden casar, no anem a cap lloc bo.
Entenc el relat com un assaig que parla de coses molt serioses, però expressades d'una excel·lent forma literària de relat de fantasia i terror.

quina imaginació. Has aprofitat imatges ben reals de les ciutats quan queden desertes a ple estiu, per explicar una història fantàstica, que el final posa els pèls de punta.

Molt bon relat Joan Colom.
I aprofito per donar-te les gràcies pels comentaris als meus relats.

Bon Agost.

Rosa.

No sé com va sortir de l'ascensor el protagonista, si víctima d'una queixalada vampírica o bé sa i estalvi però amb el cor desbocat per la por. M'ha encantat la darrera frase del text, se't posen els pèls de punta! Si quan t'emmiralles veus algú reflectit al teu darrera que no hi hauria de ser, fa por, però si el que hi ha realment darrera no es veu al mirall, fa molta més basarda! Enhorabona, Joan, un relat ben reeixit!