Cercador
L'horitzó de la perfecció.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Tothom deia que era exageradament perfeccionista. Això el perjudicava en tots els vessants de la vida, però en la faceta d'escriptor el perjudici era total i absolut. Feia anys que escrivia la mateixa novel·la. O eren diverses?
El primer esborrany li havia costat temps i esforç, però només era això, un esborrany, i calia polir-lo. Per sort, l'edició digital permetia realitzar esmenes netament i còmoda: res a veure amb els temps heroics dels originals manuscrits o mecanoscrits. D'aquest esborrany n'havia tret una còpia de seguretat. Cada setmana completava una correcció, que era objecte d'una nova correcció. Acostumava a començar amb els signes de puntuació, en especial les comes, buscant un equilibri entre estructura i fluïdesa. Després passava a considerar les alternances de passat simple i perifràstic. Tot això el conduïa a refer frases senceres i a reagrupar-les d'una altra manera. Al cap d'una setmana, quan ho rellegia, li semblava com si tot trontollés, però al cap de quatre o sis setmanes més albirava la possibilitat de donar un nou sentit a la història i s'hi deixava endur. Així durant mig any, com una formigueta, fins a recordar que guardava còpia d'aquell primer esborrany i, comparant-lo amb l'últim, s'adonava que tenien ben poc en comú. Podria ser una altra novel·la, però, com que, si s'hi posava, començaria a polir-lo una altra vegada...
Sort que podia viure del seu sou com a professor de secundària.
Comentaris
-
Ai! El forum![Ofensiu]Prou bé | 03-08-2024
Arran el començament del teu escrit només un comentari. He deixat quinze dies perquè entremig faig canvi de Menorca a Catalunya i potser no estaré massa atenta a RC. I com jo mateixa també crec que molts estan immersos en activitats estiuenques i potser tampoc estan massa per la "feina".
En relació al teu relat sobre l'escriptor repassaire crec que descrius quelcom que passa a molts que escriuen, fins i tot al qui viuen de l'escriptura.
Això deu formar part d'una personalitat determinada. Inseguretat, no fiar-se del que fas, perfeccionisme exagerat, buscar sempre tres peus al gat... Tots aquests trets, al meu parer, encotillen i dificulten l'espontaneïtat i la "frescor" en un relat.
Cal repassar i corregir, però totes les masses piquen.
Bon escrit.
Anirem fent.
Amb total cordialitat -
aprendre a posar fi[Ofensiu]Nua Dedins | 02-08-2024 | Valoració: 10
Un bon tema el que treus esn aquest relat.
Sí, tot té un final, ja sigui una 'coma', un 'punt' o un 'punt i final'. Però l'escriptor ha de posar-hi fi i aprendre passar pàgina, com tot a la vida. Sinó... tot s'eternitza i costa d'avançar.
A seguir escrivint, doncs! Bon agost Joan!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre GARGOTS.
- Compte amb el sol!
- El pinyó maleït.
- Vampirs.
- Història apòcrifa.
- Amèrica i els americans.
- L'horitzó de la perfecció.
- Vint nanoacudits sobre ELS BORBONS O BORBÓ.
- Vint nanoocurrències sobre TREURE LA LLENGUA.
- Entre poc i massa.
- Retrobar-se.
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts]
- "El més enllà" (Masaki Kobayashi, 1964).
- Què no és, l'arquitectura.
- Diàleg fictici amb Versaleta.