Cercador


Llista categories

L'horitzó de la perfecció.

Un relat de: Joan Colom
Prou bé, convocant del RepteClàssic DCCLXXXIV (UN DIA A LA PLATJA), ha donat quinze dies per presentar-hi relats, i no sé si aquest termini tan generós servirà perquè hi hagi força concursants. De moment s'ha produït una cosa curiosa: els dos primers dies no s'hi ha presentat ningú, però al tercer dia, i més concretament en un lapse d'hora i mitja, ens hi hem presentat quatre; com si ja tinguéssim els relats a punt i esperéssim que un es decidís a enviar el seu per fer-ho els altres tres. Tot això només per justificar que, avorrit pel panorama de laxitud propi de la canícula, arreu i específicament en el Fòrum, m'entretindré publicant cosetes a la meva pàgina.

Tothom deia que era exageradament perfeccionista. Això el perjudicava en tots els vessants de la vida, però en la faceta d'escriptor el perjudici era total i absolut. Feia anys que escrivia la mateixa novel·la. O eren diverses?

El primer esborrany li havia costat temps i esforç, però només era això, un esborrany, i calia polir-lo. Per sort, l'edició digital permetia realitzar esmenes netament i còmoda: res a veure amb els temps heroics dels originals manuscrits o mecanoscrits. D'aquest esborrany n'havia tret una còpia de seguretat. Cada setmana completava una correcció, que era objecte d'una nova correcció. Acostumava a començar amb els signes de puntuació, en especial les comes, buscant un equilibri entre estructura i fluïdesa. Després passava a considerar les alternances de passat simple i perifràstic. Tot això el conduïa a refer frases senceres i a reagrupar-les d'una altra manera. Al cap d'una setmana, quan ho rellegia, li semblava com si tot trontollés, però al cap de quatre o sis setmanes més albirava la possibilitat de donar un nou sentit a la història i s'hi deixava endur. Així durant mig any, com una formigueta, fins a recordar que guardava còpia d'aquell primer esborrany i, comparant-lo amb l'últim, s'adonava que tenien ben poc en comú. Podria ser una altra novel·la, però, com que, si s'hi posava, començaria a polir-lo una altra vegada...

Sort que podia viure del seu sou com a professor de secundària.

Comentaris

Afegir comentari
  • aprendre a posar fi[Ofensiu]
    Nua Dedins | 02-08-2024 | Valoració: 10

    Un bon tema el que treus esn aquest relat.
    Sí, tot té un final, ja sigui una 'coma', un 'punt' o un 'punt i final'. Però l'escriptor ha de posar-hi fi i aprendre passar pàgina, com tot a la vida. Sinó... tot s'eternitza i costa d'avançar.

    A seguir escrivint, doncs! Bon agost Joan!

l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1252 Comentaris

310809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >