Amèrica i els americans.

Com sabeu, Amèrica és un continent. A diferència d'Àfrica, igualment travessada per l'equador però amb denominacions sectorials que es corresponen a les geogràfiques —Àfrica del Nord, Àfrica Equatorial o Tropical i Àfrica del Sud—, l'istme de Panamà, unint les dues grans extensions subcontinentals americanes, és una singularitat física tan poderosa que ha prevalgut sobre la latitud a l'hora d'assignar les denominacions nord/sud: de Panamà cap al sud tot és Amèrica del Sud, prescindint que una bona part se situï a l'hemisferi nord; i de Panamà cap al nord, conseqüentment, n'hauríem de dir Amèrica del Nord, però no és ben bé així perquè aquest nom es restringeix al nord del golf de Mèxic, anomenant Amèrica Central la llenca continental situada a l'oest del golf de Mèxic i el mar Carib, en què la distància entre els oceans Atlàntic i Pacífic és menor i es podria considerar un discret eixample de l'istme de Panamà.

Així doncs, acceptant la divisió convencional del continent americà en Amèrica del Nord —o Nord-amèrica—, Amèrica Central —o Centreamèrica— i Amèrica del Sud —o Sud-amèrica—, els gentilicis respectius són nord-americà, centreamericà i sud-americà, americans tots ells. Tanmateix, un sol dels 37 països americans —incloent-hi la Groenlàndia danesa—, els Estats Units d'Amèrica (EUA), s'ha arrogat la denominació Amèrica i el gentilici americà. Però no és només que els estatunidencs s'autodenominin americans, des de l'últim ciutadà al president —recordeu el lema "America first" de Donald Trump en les eleccions de 2016—, sinó que tot el món ho fa —parlem de cine americà i de pel·lícules americanes—, inclosos els "altres americans", que renuncien a la seva identitat americana, s'autoidentifiquen de canadencs, mexicans, colombians, brasilers o argentins, i reserven el distintiu continental per als ciutadans d'EUA, que al seu torn els denominen hispans o llatins, excepció feta dels canadencs.

De tan assumit com ho tenim ho trobem normal, però, ¿què ens semblaria, per exemple, que d'Alemanya en diguéssim Europa i dels alemanys, europeus, veient-nos obligats els ciutadans d'altres territoris europeus a identificar-nos exclusivament per la nostra nacionalitat? Però es veu que la percepció que tenen els llatins d'aquesta apropiació no és la d'un frau sinó la d'una atribució justa i merescuda: consideren als estatunidencs els americans per antonomàsia, per ser els més civilitzats i els més rics; només des d'aquest punt de vista s'entén que, tret dels països més europeitzats com l'Argentina, Uruguai i Xile, a tot Sud-amèrica sigui corrent l'ús de prenoms en anglés, en solitari o combinats amb prenoms en espanyol.