Secrets de família: Pare i filla

ben trenat,
secrets que sempre
surten a la llum.
Molt ben escrit,
i molt aconseguit.

Benvolgut relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

Cordialment,
Junta de l'ARC

Benvolgut relataire:

Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

Cordialment,

ARC (Associació de Relataires en Català)

Vaja quin relat mes inesperat, no he vist encara si te continuació, però m'agradaria saber si mai li diu la veritat, aquest també et deixa la pell de gallina una bona estona, et felicito.

Et vull agrair el teu comentari al meu relat, hi ha vegades que s'ha de prendre decisions que si els altres posessin mes de la seva part no tindrien lloc, però la vida es així, i jo he guanyat, pasan-ho malament, en fi tot te un temps i algun dia tot acaba, tot es posa al seu lloc, Gràcies i fins aviat, et continuaré llegint.
Una abraçada.

Àngels.

Esperava que m'enganyessis, ho veia a venir.... però no així!
Bona sorpresa final, Joan!!

..., com ja t'he dit personalment, no el reconec com a teu.

I tu dius que no t'agrada escriure relats per encàrrec i que prefereixes els relats llargs? Permet que t'ho discuteixi. Crec que te n'has sabut sortir molt bé.

Has aconseguit oferir-nos una història molt ben estructurada i amb desenllaç que aconsegueix sorprendre el lector.

Enhorabona, Joan!

Ens seguirem llegint!

Núria

Em reitero en el que diuen els comentaris precedents. Una elecció molt encertada perquè és una història molt enginyosa i molt ben mostrada a través d'aquest diàleg, per sucar-hi pa, entre la "nena" i l'Alfons que es fa passar per l'Amadeu. Però la sorpresa del final no ha estat per a mi la sorpresa més gran, Joan. La més gran ha estat llegir a la teva biografia que ets d'Horta. Ostres, jo també sóc d'Horta! Fa anys que no hi visc, però hi vaig passar els millors anys de la meva vida. No acostumo a escriure coses biogràfiques —vull dir biogràfiques a consciència— ni tampoc a recomanar els meus relats, però n'hi ha un que parla de la casa dels meus pares a Horta, una casa vella i d'una història real: La prunera, potser et recordarà l'Horta de fa molts anys. Ah! Jo anava a classe amb una noia que de cognom es deia Marí. Potser és família teva. Espero que ens veiem dissabte. Ja tenim un tema de conversa assegurat. Fredia

Encara que amb uns dies de retard, et vull donar l'ENHORABONA!, Joan.
Tant l'Associació com la Ràdio van demostrar al meu parer el seu bon gust i un criteri assenyat en triar aquest relat teu com a destacat entre tots aquells "Secrets de família" que es van desvetllant per aquí i per allà... ja que, com tu mateix dius encertadament, "totes les famílies en tenen", però no tots són coneguts!

En aquest cas, penso que cal destacar dues boníssimes qualitats del text:
- en primer lloc, el plantejament de la història mateixa, amb el desenllaç sorprenent del final, que aporta aquell toc de complicitat de l'autor amb el lector, ja que aquest arriba a posseir més informació que els protagonistes... o, en aquest cas, que una d'ells.
- en segon lloc, el frescor i la naturalitat en els diàlegs, no gens fàcil d'assolir encara que resulti aparentment senzilla.

I un cop destacades, només em queda repetir l'enhorabona, i enviar-te una abraçada per a celebrar-ho,
Unaquimera

ës dels que pots fer una novel.la,,,

Benvolgut/da relataire:

Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

- Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

- Loteria de l'ARC: enllaç

- Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

Participa-hi!

Gràcies,

ARC

Enhorabona!

El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l'Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d'octubre de 2010.

Gràcies per participar,

ARC

T'has empatollat una història la mar d'interessant i amb final sorpresiu. I és que els Gausachs sou molt Gausachs i sempr esteu inventant històries per a impressionar el públic de RC.
No cal que et digui, Joan, que sempre et llegeixo amb molt de gust i amb la curiositat de veure quê t'empatolles. I sempre en surto satisfeta. I que sigui per molt de temps. Amén.

que per passar una estona divertida s'ha d'anar a can Joan Gausachs. Aquests diàlegs que entren lleugers com una ploma porten al darrera un treball molt ben trenat que sempre apunten cap a un desenllaç sorprenent.
Vaja amb la teva família! La de ficció, vull dir, eh?
Rep una abraçada sense secrets.

Mercè

Sucós relat. Anava llegint i abans d'acabar el teu Relat, quelcom m'ha inspirat el final.
Enhorabona.
Per altra banda, i des de un altre perspectiva, encara que costa, a vegades desvetllar un secret és l'inici positiu de noves relacions més netes.

Que complicada que és la vida de vegades

dels diàlegs a RC, ningú com tu, i amb una història força divertida i enginyosa, tot i que el final te l'ensumes abans del tancament, el de l'últim paràgraf, no perd ni una gota de simpatia i amb un nivell narratiu molt alt.
Felicitats i sort!