Recordant

i em fan companyia. les veus i les sensacions de que estan a prop, m'acompanyen.

m'ha agradat i he connectat molt amb tu.

Molt ben reeixit aquest poema, que es detecta els somnis de colors, que són records a través de la vida, els quals t'alegren dia a dia.
Bons records, amb molt bona rítmica.
Enhorabona.
Cordialment

Hi fantasmes que no només ens acompanyen toda la vida, sinò que també els arrosseguem d'altres existències. Fantasmes amics per més contradictoris que ens puguin semblar. Bella manera de poetitzar-los és la teva....Enhorabona, Nil.

Els fantasmes tenen connotacions negatives: no són tangibles, poden fer por, etc.
En el cas que ens ocupa, són absències enyorades, del tot inofensives, que només fan mal a l'ànima perquè no es fan presents. L'autora fa ús d'un recurs original per fer més suportable aquesta absència: acolorir els fantasmes. I fa que et sentis millor en la pena. Aplaudeixo l'original manera de fer presents els que ens han deixat, hauríem de pensar en colors més sovint. Gràcies, Prou bé!

"Fantasmes de colors". Sovint els records són ben vius, amb tota mena de detalls. Aquests són els records més intensos, els que acaparen més emoció.
També hi ha records difuminats, poc precisos, aquests ens solen acompanyar a les nits i no els estimem tant. Tens sort de somniar en colors, el record sol ser l'única manera de tenir presents les absències que més dolen.