Recordant

Els records sempre presents, que des d'una perspectiva com la que tu exposes, son una bona companyia.
Bell poema !!!
Molt agraïda pel teu comentari a Tren en la nit.

Una abraçada.

Rosa

Jo com na Montseblanc tinc ple de fotos dels meus avantpassats, fotos que tenen 150 anys, rebesavis! Però les tinc en capses que un dia o altre he d'ordenarl-es...A jo, com a tu els fantasmes no em fan gens de por..., tampoc els invoco...Suposo que lo dels colors fa referència a la personalitat que hi tenia cadascú ací la terra. Un porma molt ben trenat i d'una musicalitat enamoradissa!

.
.

Un Relat suggerent i enriquidor.
Agraeixo el teu comentar al meu Relat, SORPRESES.
Cordialment.

Recordo quan jo era joveneta, que anava a casa d'algú i veia que tenia tot de fotografies de familiars, vius i morts, posades a sobre els mobles i pensava que no m'agradava, que feia antic. I ara també tinc fotografies per tot arreu. M'acompanyen, em porten records que vull que estiguin presents cada dia. Vivim amb les persones físiques que encara són aquí, però també vivim amb els que ja no hi són físicament, són fantasmes de colors, com dius al teu preciós poema.

M'han agradat els teus fantasmes.

Una abraçada

MariaM

i em fan companyia. les veus i les sensacions de que estan a prop, m'acompanyen.

m'ha agradat i he connectat molt amb tu.

Molt ben reeixit aquest poema, que es detecta els somnis de colors, que són records a través de la vida, els quals t'alegren dia a dia.
Bons records, amb molt bona rítmica.
Enhorabona.
Cordialment

Hi fantasmes que no només ens acompanyen toda la vida, sinò que també els arrosseguem d'altres existències. Fantasmes amics per més contradictoris que ens puguin semblar. Bella manera de poetitzar-los és la teva....Enhorabona, Nil.

Els fantasmes tenen connotacions negatives: no són tangibles, poden fer por, etc.
En el cas que ens ocupa, són absències enyorades, del tot inofensives, que només fan mal a l'ànima perquè no es fan presents. L'autora fa ús d'un recurs original per fer més suportable aquesta absència: acolorir els fantasmes. I fa que et sentis millor en la pena. Aplaudeixo l'original manera de fer presents els que ens han deixat, hauríem de pensar en colors més sovint. Gràcies, Prou bé!

"Fantasmes de colors". Sovint els records són ben vius, amb tota mena de detalls. Aquests són els records més intensos, els que acaparen més emoció.
També hi ha records difuminats, poc precisos, aquests ens solen acompanyar a les nits i no els estimem tant. Tens sort de somniar en colors, el record sol ser l'única manera de tenir presents les absències que més dolen.