Cercador
Quina vida aquella! [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
A punt de prosseguir aquella història, mil vegades contada, quedà absort, amb el pensament volant quinze anys enrere: quina vida aquella, la de solter! Recordava amb nostàlgia quan només depenia de les traduccions, molt mal pagades però suficients per als seus hàbits austers. I recordava sobretot les hores lliures, que dedicava al vici de sempre: escriure. No podent embarcar-se en aventures més ambicioses, freqüentava el lloc web Relats en Català, on escrivia reflexions i narrativa curta, participant també en diversos reptes literaris on mesurava les forces amb altres lletraferits. Fins i tot recordava amb enyorança aquell contrincant anomenat Kefots, força més dotat que ell però indolent i desorganitzat a l'hora d'ajustar-se al ritme que marcava la majoria. Aquell comportament era objecte d'enrabiades que ara, amb la distància, contemplava amb condescendència i li resultaven puerils.
Avui, en canvi, treballava com un negre per tirar endavant la família. A més de les traduccions, no donava l'abast tocant diversos subgèneres de novel·la: de l'oest, de ciència-ficció, eròtica, d'espies o policíaca, com la que tenia en pantalla; en general, tot el que li ordenava l'editor. Cada setmana, per si no n'hi hagués prou, el mossèn li demanava que redactés el sermó, sobre l'evangeli que tocava, i havia de repassar la redacció que li posaven al gran a l'institut. I cada nit, com acabava de fer, improvisar un conte diferent per adormir la petita.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXIX (tema: LA VIDA) i consta de 300 paraules —entre elles "aigua", "escenari" i "caminar" però cap d'elles "temps" ni "alegria"—, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Molt curiós i interessant[Ofensiu]histories_medievals | 11-02-2024 | Valoració: 10
Un bon relat i reflexió (almenys aparentment realista) sobre com és la vida d'un escriptor, els seus moments, sobretot quan es casa i té fills, i els diferents gèneres que toca... em recorda la vida de Quim Montsó...
Un relat entretingut, a més, i simpàtic, i ben estructurat a fe meva.
Espero llegir-te més per Relats en Català. Salut!!! -
La vida de treballar. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 10-02-2024 | Valoració: 10
Molt interessant i ben plantejat. Tot aquest relat on descrius amb bon senti de què és la vida i com pot sortir, de gran era solter. M'ha fet traure un bon somriure.
Enhorabona, Joan Colom.
Ens llegim i ens llegirem.
Bona vesprada.
Cordialment. -
la vida del calçasses.[Ofensiu]SrGarcia | 07-02-2024
Molt ben descrita la vida i les penes d'aquest pocapena. M'agrada l'al·lusió a kefots, una persona entranyable; encara recordo que una temporada li va pegar per fer comentaris en vers i sovint era millor el comentari que el relat comentat.
La vida és així, quan una afició es converteix en professió les coses canvien molt, ara escriu novel·les de gènere, cosa molt pesada, però necessària per al manteniment de la família. També veig que encara li queda alguna cosa d'aficionat i no l'importa fer de negre clerical i acadèmic. Ara les expressions "treballar com un negre" i "fer de negre literari" em sembla que estan molt mal vistes i no es poden dir, però com se sol dir, això no és Alabama, i millor que ho deixem aquí.
L'home és un autèntic calçasses, però queda redimit amb la improvisació nocturna per a poder dormir la filla. -
Descontent[Ofensiu]llpages | 07-02-2024
Hi noto una flaire (per no dir pudor) de descontentament en el protagonista del relat, un enyor per un passat de solter on fruïa d'una llibertat que no té ara en la seva vida familiar. Al meu parer, un pobre d'esperit, una actitud propera a la rancúnia d'un esclau. Però si m'esbafo en aquestes foteses és perquè el text és prou suggeridor com per provocar una reacció un xic virulenta com la meva, i això diu molt a favor de l'autor, que ha aconseguit d'arrencar comentaris com el meu. Ens seguim llegint, Joan Colom!
-
Nostàlgia...[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-02-2024
d'un passat gens senzill, però ple d'oportunitats. L'evolució suposa canvis, alguns més encertats que d'altres. Aixì i tot , per molt que molt que mirem endavant, els records també formen part de la nostra evolució.
M'he sentit bastant identificada amb aquest relat.
Salutacions.
Rosa. -
Enyor[Ofensiu]Prou bé | 06-02-2024
enyor dels temps passats? Tothom en tenim a vegades, però és trist que no puguem viure el present amb complaença.
Amb total cordialitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]