Cercador
Quina alegria!
Un relat de: Prou béFeia dies que la Maria tenia com una pena. Ben bé una pena potser no, però un enyorament.
Trobava a faltar les visites “sorpresa” de la Daniela.
La neta era de viatge amb… el seu… xicot. És així com en dèiem abans, pensa...
És un viatge d’estudis, un treball per la “uni” li va explicar…
Van marxar després de Nadal i sembla que encara en tenen per uns dies…
Coses tindrà per explicar quan torni…
(La Maria queda endormiscada al sofà mirant unes fotografies que ha penjat a Instagram la Daniela. Una mica més i el mòbil va per terra).
Ring… Ring… Ring…
– Renoi quin enrenou amb el timbre! Deu ser un d’aquest que passen a mirar d’entabanar la gent gran amb propagades…
– Qui és, què vol?
– Àvia, soc jo, la Daniela!
– Quina alegria! Nena és que jo pensava…
– Vinga àvia, obre que pujo que fa fred al carrer.
(La Maria pitja el timbre i quan la neta surt de l’ascensor s'abracen i es petonegen. Entren al pis, i passadís amunt cap a la saleta).
– Quina alegria tan gran! Creia que encara no havies arribat.
– Saps iaia? Et vaig enredar una mica perquè fos més sorpresa.
– Ah! Doncs t’ha sortit molt bé, noia! I així, com us ha anat el viatge?
(La Daniela comença a explicar i a explicar l'experiència que ha viscut tant de treball com de turisme)
– I saps què? Que a mi em feia una mica de respecte tot plegat i tampoc estava segura de com ens aniria tants dies tot el dia junts i la veritat és que tot ha estat… fantàstic.
– Que contenta que em fas. Ai! Amb tanta xerrameca no t’he dut berenar. Ara bo! Com que no sabia que vindries no he fet cap llaminadura… un cafetó i unes galetes et duré.
(L’àvia i la neta es beuen el cafè sucant les galetes. Es miren i somriuen. Se saben llamineres…)
– Bé, àvia i en això de les sorpreses no hi tinc pas l’exclusiva, jo, oi que no?
– Què vols dir ara?
– Au! No et facis la desentesa que per poc que caic de la cadira quan vaig rebre el teu email, aquell email! Una bona tirallonga de frases i més frases desitjant-nos un bon viatge, escrit tot en… alemany!
És clar que després explicaves, en català, que havies començat a estudiar alemany en una aplicació que havies trobat a Google. No tot són enganyifes a internet, afegies!
– És que diuen que hi ha estudis que avalen l’aprenentatge d’un idioma per a mantenir les neurones “espavilades” i jo vaig pensar que com més difícil millor aniria!
(La Maria i la Daniela es miren amb complicitat i tendresa)
– Haig de marxar, iaia que ens ha passat l’estona i anem a un sopar d’amics. Tinc més coses encara per explicar-te. Un projecte que ja m’agradarà saber la teva opinió. Vejam si passo per aquí la setmana que ve i te’n faig cinc cèntims.
– T'esperaré amb candeletes. A veure quina en portes de cap…
(Ambdues esclaten a riure a cor que vols)
Comentaris
-
Secrets (4)[Ofensiu]Joan Colom | 16-03-2025
Això d'estudiar alemany a Internet, per mantenir les neurones a punt, és tenir més moral que l'alcoià.
Jo, que d'alemany només sé allò de "Deutschland, Deutschland über alles, Über alles in der Welt" i allò altre sobre el porc, "Alles Gute von der Pute", potser hauria triat l'italià... -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 16-03-2025
Bon dia. Prou bé: Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Amb un sol color", on em poses que és "sensibilitat".
Que passes un bon diumenge.
Una abraçada.
Cordialment. -
molt bonic relat [Ofensiu]joandemataro | 10-03-2025
perdona que no tingui prou temps per fer un feedback com deu mana però et vull seguir agraïnt el fet de poder compartir la nostra afició d'escriure.
Una abraçada
Joan -
visita[Ofensiu]Atlantis | 06-03-2025
Sense haver llegit el teu relat, n'he escrit un de semblant una conversa d'una l'àvia i la seva neta, en el Repte clàssic. També en forma de diàleg. Es veu que ens va venir la inspiració semblant....
Com va l'alemany? Un idioma difícil!!! -
A ca l'àvia[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 05-03-2025
Àvia i neta compenetrades al màxim, a vegades més que no pas mare i filla. La cadena generacional té aquestes sorpreses i aquest relat és un clar exemple. És meritori que per mitjà d'un relat forca escuet tenyeixes tot un univers d'allò que signifiquen les relacions humanes en el moment present en què està escenificat el relat. Enhorabona!
-
A ca l'àvia[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 05-03-2025
Àvia i neta compenetrades al màxim, a vegades més que no pas mare i filla. La cadena generacional té aquestes sorpreses i aquest relat és un clar exemple. És meritori que per mitjà d'un relat forca escuet tenyeixes tot un univers d'allò que signifiquen les relacions humanes en el moment present en què està escenificat el relat. Enhorabona!
-
A ca l'àvia[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 05-03-2025
Àvia i neta compenetrades al màxim, a vegades més que no pas mare i filla. La cadena generacional té aquestes sorpreses i aquest relat és un clar exemple. És meritori que per mitjà d'un relat forca escuet tenyeixes tot un univers d'allò que signifiquen les relacions humanes en el moment present en què està escenificat el relat. Enhorabona!
-
M'encantat el teu relat [Ofensiu]Noia Targarina | 05-03-2025 | Valoració: 10
Bona vesprada prou bé,
M' encant llegir-ne el teu relat,
me l' he llegit fins al final .
Una abraçada
Noia Targarina -
Das ist eine richtige Großmutter[Ofensiu]Janes XVII | 05-03-2025
Que bonic es transmetre aquest afecte familiar de generació en generació. La Maria, tota una àvia posada al dia.
-
Un encontre deliciós[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 05-03-2025
El començament del relat, en que l'àvia Maria s'ha mig endormiscat mirant les fotos de la Daniela tot pensant en ella, ja fa preveure la bona sintonia que hi hà entre les dues.
Tan una com l'altra es conèixen molt bé i el diàleg flueix d'una manera tant natural que sembla que l'estiguis escoltant.
Un relat molt descriptiu i emotiu. Felcitacions
Montserrat Agulló -
Continuarà[Ofensiu]llpages | 05-03-2025
A nosaltres també ens agradarà de saber del projecte de la Daniela. Seguim llegint-nos!
-
Sorpresa[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-03-2025
La iaia Maria i la seva neta Daniela, tenen una gran complicitat, les seves converses són alegres i agradables, i aquesta història ho explica a la perfecció. Una relació realment envejable i un relat entranyable.
Salutacions. Prou bé.
Rosa. -
L'enyorament de la Maria. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 04-03-2025 | Valoració: 10
Un relat, molt entretingut, on descrius la vida de la Maria i amb la Daniela.
Tot expressat amb una sorpresa que dona interés entre elles. Realment ella espera impacient.
M'ha agradat com el planteges, amb bona intenció de l'alegria!
Que passes una bona nit.
Una abraçada.
Perla de vellut.
l´Autor

158 Relats
1526 Comentaris
71164 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:

Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com