Per sempre

Darrerament he estat tan ocupat, 2 mesos i escaig, amb una mudança que no he pogut ni comentar ni publicar i ara encara em resta acondicionar l'habitatge que deixo per a llogar..., això no obstant molt de tant en tant em permeto una petita aturada per a fer un cop d'ull a allò que es va publicant a R.C. I vet ací que em trobo amb aquest magnífic relat teu. Un relat curt per quan l'extensió i intens pel que es refereix a l'impacte que em produeix l'argument en si. Llegir-lo és com un ai! al cor que en un tres i no res em fa oblidar de la pròpia realitat del moment per a endinsar-me en allò que s'esdevé. Un argument, valent-se del cor, que s'ha repetit al llarg de la història de la literatura, però en aquesta ocasió actualitzat amb una gran dosi d'imaginació i originalitat que no et deixa pas induferent, enhorabona!

Soc nova per aquí i tot just t’acabo de descobrir. Els dos relats que he llegit teus m’han semblat inquietants i molt originals. No dubtis que t’aniré seguint, sento molta curiositat, la cosa promet.

Ets la deessa de la imaginació. Mai no deixes indiferent; després de la sorpresa: rius, et torbes o... penses.
Enhorabona.

Segurament.
El des-pit li porta un cor al seu pit!
El relat és molt bo. El final sorprenent.
Llegir-te un plaer.

Amb total cordialitat

Un relat que arriba a l'ànima i al cor.

Ostres, quina relació més especial. Passió i passió. Enamorament romàntic al principi i desenllaç macabre al final. Aquesta noia ara té el Seu Cor, aconseguit amb un fetge d’acer. Un relat fantàstic. Una forta abraçada.
Aleix

Amb dinou milions d'euros pots contractar un sicari i un cirurgià que et transplanti el cor de la víctima que has triat, i segurament encara te'n quedaran per dur una bona vida. Ep, que la compatibilitat de l'òrgan transplantat ha de ser total, sinó tot se'n va en orris. Davant d'aquest tipus de venjança, recargolada però factible, haig de reconèixer públicament que a na Montseblanc és millor tenir-la com amiga que no pas com enemiga, que si els diners ho poden tot, la seva ploma encara més.

En uns dies en què a tots plegats ens ofega la relació amb el nostre principal benefactor, el sol, t'agraeixo que ens regalis trossets del teu cor perquè l'ofec es faci més suportable.
No ho crec això del poder infinit dels diners per comprar-ho tot, però si algú fa una bona proposta, canviar de creences tampoc és tan complicat.

Vaja, quina història! Montseblanc, has fet en un minut.
És una història d'enamorats, un per a altre! I ella al final li va tocar dinou milions d'euros. Quina sort!
Hui me'n recordat de tu, perquè en tinc, dos sonets editats i espere alguna resposta teua. Gràcies per ser una bona relataire.
Cordialment.

No sé si els diners ho poden tot. Almenys portaven una cosa de l'altra a dins.