PARLA´M

Un relat de: brins

PARLA´M


Allà, tampoc no m´hi han volgut. Abans de començar, algú ha preguntat si s´admetria la meva presència, però hi havia qui no em volia escoltar i, com sempre, se li ha fet cas. M´han rebutjat com a una estranya, tot i que sóc d´aquí, que muntanyes, pedres i mar m´acaronen lluny de sons agressius. La flaire de mar que em besa ha quedat esvaïda, les meves arrels han emmudit..

Aquí, en aquest altre lloc, tampoc no hi goso parlar, escolto veus amb les quals no podré conversar; saben les meves notes, però no les volen cantar. M´acosto al jovent, sé que em coneixen, que em tenen en moltes pàgines, però en sortir de l´institut, em desen, no em solen parlar.Veig ulls petits que em miren amb estranyesa, no m´han vist mai a casa seva, tan sols em veuen, de tan en tant, pels finestrons.

M´enfilo pels murs per atènyer la veu, alço mots que proclamen vida, però sons estranys em volen trencar en mil bocins. Crido, vull parlar, m´esforço per obrir portes, fujo de silencis amb accent de melangia, no vull ser joia estotjada. Si parlo
tendrament i clar, per què no m´entenen?

Pobra de mi si no m´estimen, si no m´arriben a parlar, seré llengua morta vestida d´or fi, despullada d´aire...

Comentaris

  • Poètica en la lluita.[Ofensiu]
    Annalls | 01-02-2013

    Ai ,la nostra pobra llengua traïda pels sues mateixos fills...La nostra pobra ventafocs vestida amb parracs, quan es mereix seti amb brodat d'estrelles. Estic fent un poema justament per la classe de català.
    Ho has expressat molt bé. Ella no ho hages fet millor.
    Anna

  • Parla’m, llegeix-me, escolta’m...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-05-2011 | Valoració: 10

    He buscat aquest relat teu, convençut que l’havia comentat, i no, no ho havia fet.
    És trist que m’hagi tornat a agradar aquest relat. Trist pel que es diu, no per com es diu.
    Fa poc, molt poc que he rebut per enèsima vegada aquest pp’s

    Per què mor una llengua?
    Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen.
    Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen.


    Gràcies, Pilar, una vegada més, per escriure!
    —Joan—

  • parla'm[Ofensiu]
    Englantina | 14-04-2011

    Allunyem la nostra basarda. Lluitem plegats per la nostra llengua. I transmetem la lluita a les generacions que ens segueixen. I no perdem mai l'optimisme.
    Boniques paraules, brins. La por ens ajudarà a no defallir.

  • D'actualitat[Ofensiu]
    nuriagau | 18-07-2010

    Un text per tornar a llegir aquests dies.

  • Agonia de la llengua[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-09-2009 | Valoració: 10

    Arraconant la llengua,
    i deixant els paraules,(les nostres paraules)
    orfes de pastor.
    deixant, maliciosament que es diluiexi
    la nostra fons de pensament i sentiments.
    I malauradament es va morint,
    en agonia lenta i pactada,
    amb la complicitat de tothom.

  • genial[Ofensiu]
    mbr1714 | 05-09-2009

    no ho hauries pogut dir millor.
    és tan trist veure com la teva llengua mor...
    però entre tots no ho podem permetre, i no ho permetrem.

    moltes gràcies per comentar-me, m'omplen molt els comentaris i m'animen a seguir, i més amb la teva valoració de 10!! :)

    un petó!!

  • Opinió compartida[Ofensiu]
    nuriagau | 22-03-2009 | Valoració: 10

    Creia que ja havia comentat aquest relat. Ara he pogut comprovar que tan sols t'hi havia posat l'enganxina.

    Has sabut fer un monòleg de la llengua catalana esplèndid.

    Sóc de les persones que, sovint, em temo que està en perill d'extinció. La realitat sòcio-cultural del barri en què treballo m'ho fa pensar. Sort que hi ha persones com tu que saben denunciar-ho amb aquesta vehemència.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    anforsa | 28-12-2008 | Valoració: 10

    Al davant tenia la prosa mirant-me i jo llegia el escrit en vers, Quina màgia has fet en mí, no potser, sentir aquesta veu transformada. Un tema volgut, però difícil, Jo llegia en vers, es que li has fet tu al contactar en mi.Inefable.Anton.

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    anforsa | 28-12-2008 | Valoració: 10

    Al davant tenia la prosa mirant-me i jo llegia el escrit en vers, Quina màgia has fet en mí, no potser, sentir aquesta veu transformada. Un tema volgut, però difícil, Jo llegia en vers, es que li has fet tu al contactar en mi.Inefable.Anton.

  • Parlem-ne[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-12-2008 | Valoració: 10

    I despullada d'aire, cap criatura por viure, oi?
    Si no batega i no es mou, o sigui quan no s'alimenta i no creix, qualsevol ésser viu "vestit d'or fi" porta una mortalla i no una gala i té la seva sentència de mort signada!

    Has descrit molt bé el perill "allà", "aquí" i arreu, de què la joia estotjada arribi a ser pura relíquia, curiositat de museu, matèria d'estudis minoritaris, però en lloc de quedar-te creuada de mans, has aixecat un testimoni que parla en el seu favor...
    Ho dic en veu alta i viva: ben fet!

    T'agraeixo molt el comentari al meu primer relat a RC: l'he sentit i m'he sentit perfectament acollida per la teva calidesa. A perill d'abusar de la teva paciència, t'ofereixo el darrer que vaig escriure abans d'intentar aproximar-me a la poesia: es tracta de Mirades i miratges, un joc de perspectives obert a la curiositat i la sensibilitat de cadascú, tal com el seu nom indica. Em sembla que pots gaudir contemplant-ho.

    T'envio una abraçada tendra i clara,
    Unaquimera

  • A vegades les respostes...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-12-2008 | Valoració: 10

    Escolta sense rellotge, sense mesurar el temps de resposta i es troben i senten respostes.
    Relat punyent i obert i humil i humà.
    Endavant, el camí de la parla és camí i so.
    Gràcies pels teus comentaris.

  • És clar que hem de parlar![Ofensiu]
    joanalvol | 06-12-2008 | Valoració: 10

    A vegades penso que no n'hi ha prou en parlar, sinó que també cal fer-nos escoltar.
    Duem segles sotmesos i a part de moments puntuals com pot ser la renaixènça catalana, no hem fet altra cosa que "la queixa". Potser ja ens està bé, queixar-nos no implica responsabilitat. Però a hores d'ara, que se'ns pot reconèixer la llibertat del que volem ser com a poble, seria d'agrair poder fer alguna cosa més que parlar i queixar-nos.
    Et suggereixo, si t'escau, els meus relats: CATALUNYA ENCARA ÉS VIVA! LA DIADA

    Escrius molt bé i arribes
    Joanalvol

  • Fragilitat[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-12-2008 | Valoració: 10

    De la nostra parla ,
    arraconada com animal estrany.
    En un mon cada cop mes excluyent,
    uniformador.
    cal tenyir, depilar ,pintarh tot
    i tenir tothom el mateix aspecte,
    ...per a ser escoltat.

  • És una llàstima...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-12-2008 | Valoració: 10

    ...que una llengua tan gran i amb tants accents com la nostra siga malmesa, jo que parle també castellà, herència de ma mare, em dol que la llengua de mon pare, la que està més malmesa ací al meu país no es parle el necessari, que en molts llocs no es puga fer servir, espere que això canvie una mica, però nosaltres des de les nostres plataformes literàries l'emprem i la fem servir donant-li una segona oportunitat, jo amb els que parlen i a sovint amb gent que no la parla la faig servir, però allò important o tan important com que es parle és que estiga present a internet, als carrers o a les escoles, ací al meu país encara no arriba al 30% els nanos que estudien en ella i això fa un mal servei a la nostra llengua que pot veure's en pocs anys vinguda a menys, parlada només pels vells, perquè els joves no l'empren gairebé mai, però nosaltres la farem viure i hi ha molt de temps per davant per fer-la reviscolar, si a mi m'hagueren dit fa 10 anys que el 28% del jovent anava a estudiar en català a València m'haguera quedat absolutament extasiat, i al Principat gairebé el 90% de la gent estudia en ella, siguem optimistes, jo ací a la ciutat de València l'empre molt a sovint i et puc dir que hi ha molta gent que encara la parla, una altra cosa és a la ciutat d'Alacant o a la de Castelló molt castellanitzades, però encara se sent als carrers a la ciutat de València que l'ha recuperada una mica.
    Quan jo era jove hi va haver una campanya de potenciació de la llengua en la que ens donaven txapetes que deia Parla'm, te les posaves i la gent et parlava en valencià o en català, ara això ja ha passat a la història, però et puc dir que hui la gent a València la gent la parla millor i si hem perdut un 5% de catalanoparlants a València ciutat en 20 anys, ara es parla molt millor, siguem optimistes i pensem que encara ens queda verges les ciutats més xicotetes de l'interior dels nostres països. Una forta abraçada i endavant que mai no morirem.

  • Gràcies pel teu comentari sempre tan afectuós[Ofensiu]

    La nina es va trencar i va trigar molt en ser reparada però l'amor tot ho cura, fins i tot les neurones adolorides.
    Molts petons

  • estic amb tu...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-12-2008

    cal estimar i parlar la nostra llengua!

    Però mira, quan llegim ho fem amb els ulls, i llegir totes aquestes paraules apostrofades amb un accent, a mi em fa mal a la vista, mira:
    t'admeto =/= t´admeto
    sóc un xic llepafils, ja ho sé, però és d'agrair utilitzar les tecles adients.

    Una abraçada

    Ferran


    ps
    eps! i felicitats per l'èxit demostrat, set relats i als sis primers!

  • Gràcies ![Ofensiu]
    assumpta pijuan | 04-12-2008 | Valoració: 10

    Per haver-ho descrit amb aquesta senzillesa esquisida. Ho pots dir més alt, però no més clar. Fantàstic !
    Gràcies pel teu comentari. Em dona ales, per a seguir.

  • Ninona!![Ofensiu]
    Queca | 04-12-2008 | Valoració: 10

    Mai he cregut en els extrems, però és cert que s'ha de defensar el que és nostre, i tu ho fas de les millors de les maneres, mostrant-nos la tendresa de la nostra llengua.

    Jo una noia tímida? Jajaja Només quan ho exigeix el guió...

    Gràcies pels teus comentaris, i a seguir endavant, que t'ho mereixes!!

  • Ja saps que l'onze - dissortadament - no es pot posar, oi ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 03-12-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    PRIMER. Gràcies pel teu amable comentari,q ue altrament m'ha doanat ocasió de llegir-te, i ara de fer- te una proposta .

    Envian's aqiest relat a tribuna@guimera.info, el text amb lletra arial 12 en un arxiu annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info

    Quan a la imatge; quina pot ser símbol d'això que dius ?

    SEGON. dius .. visc al Vallès, envoltada de verd, també jo potser som fins i tot veins, oi ?

    TERCER. Posa www.guimera.info a la teva llista de pàgines " amigues"; nosaltres des d'ara ja et qualifiquem aixi.

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-12-2008 | Valoració: 10

    Quina bona idea la parlar per boca de la llengua catalana, que sóna, en el teu relat, un xic acovardida. Sí és cert que no tothom la parla ni tant sols a Catalunya. Són moltes dècades de confinament el que ha hagut de passar. Però no pateixis, mentre hi hagi persones com tu i la resta dels relataires que l'emprin per expressar sentiments, desigs, opinions i paraules d'amor, MAI, MAI morirà. Ara ja no ens la deixarem morir.
    Un relat absolutament rodó. Petons

  • Parlem-la[Ofensiu]
    Nubada | 02-12-2008

    Dius a la introducció: "Si la parlem en veu alta, la nostra llengua mai no podrà morir."
    Doncs això: parlem-la.

  • Et parlo...[Ofensiu]
    onatge | 01-12-2008 | Valoració: 10

    És veritat molta culpa la tenim nosaltres mateixos. Jo, des del respecte sempre parlo en català, encara que m'aturin pel carrer i em pregunti'n en castellà. Quan despenjo el teléfon, sempre dic digueu... Quan m'ametrallen també per tel´fon per vendre'm alguna cosa i em diuen "no le entiendo, puede hablarme en castellan", sempre dic: l'entenc però no el parlo. Ja n'estic fart de que em vulguin vendre alguna cosa i "ells" sempre suposen que jo en parlo com a minim dues. Doncs no, la meva llengua és el català, és l'idoma de la primera paraula que em va dir la meva mare, el meu pare, l'idioma dels primers somriures, de les primeres llàgrimes. De petit petit a casa entrava Cavall Fort, Serra d'Or, entre d'altres. I la lectura sempre ha estat el meu plaer.
    Quan rebo per mail alguna oferta del que sigui en castellà, responc dient: si us plau, en el futur si no està redactat en català, estalvieu-vos d'enviar-m'ho, no perdrem temps mútuament...

    Jo crec que és una qüestió de convicció.
    De tota manera quan algun castellanoparlant amablement em diu, miri porto poc temps aquí, o estic de pas i no entenc el català, no em costa gens de parlar-li en la seva llengua.

    Tampoc no em val allò que diuen: per respecte...
    El respecte és mútuu o no és.

    Salut camarada.
    onatge

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-12-2008 | Valoració: 10

    La nostra llengua està en perill i és ignorada en molts indrets de casa nostra. A voltes som nosaltres mateixos qui limitem el seu us només per un sentit de cortesia mal entesa. D'altres ens deixen clar que hauriem de fer l'esforç per aquells nouvinguts que no ens entenen (com que som bilingües, oi?). I entre uns motius i altres, i malgrat s'estudii a l'escola, tenim el risc que acabi sent, com molt be dius, una llengua morta vestida d'or fi, despullada d'aire...
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: