No hi erets

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Les agulles del rellotge marcaven prop de les dues.
Et recordava allà, plantat enmig de la cantonada, mirant com travessava el carrer.
Et veia envoltat per un aura blava, d'un to suau, càlid.
Al vespre, vaig preguntar-te què senties quan em veies avançar cap a tu.
- Tendresa -em vas dir-, i després, desig.

I aquella nit, vaig dormir-me sentint la remor d'aquelles paraules com si fossin una cançó de bressol.

Avui, molt temps després d'aquell dia, torno a travessar el carrer que em portava a tu.
Les agulles del rellotge són al mateix lloc.
Les cases, les botigues, també.
Els vianants, indiferents, segueixen el seu camí.
El quadre que guardava a la memòria restaria inamovible
si fossis allà, plantat enmig de la cantonada.
Però no hi erets. Ni hi seràs.
Ara ho sé.


Comentaris

  • Tot el quadre resta igual...[Ofensiu]
    Annalls | 15-10-2013

    ... menys el personatge principal; sembla el mateix però no ho és... sols pel damunt hi manca l'alè que li donava vida per a tu!
    Anna
    Pel que he llegit vas tenir un bon relat per començar, i una empassegada amb gent que confio ja no hi siguin!

  • me'n he anat més avall[Ofensiu]
    Atlantis | 03-10-2013

    fins avall de tot i m'he trobat el que per ara consta com el primer relat. ( que pel què he llegit va ser atacat per alguns dels impresentables que a vegades es filtren en els forums...).

    M'ha agradat molt. Molt tendre i molt d'aquells que sembla que no diguin res i diuen molt.

    He disfrutat molt llegin-lo.

  • La nuria ja ens ha informat[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 02-02-2009 | Valoració: 10

    que t'han atacat aquest relat. Em fa molta ràbia que t'ataquin, perquè baixen la nota i tu ets molt més bona que jo. Jo també he patit atacs i no em fa gens de gràcia. Des d'aquí t'animo i et dic que l'he declarat ofensiu, a veure si tornen a fer neteja.

    Salut i records.
    ullsblaus1

  • És el teu primer escrit[Ofensiu]
    JOANPG | 01-02-2009 | Valoració: 10

    Aquesta vegada no el comento. Et dic que he declarat com a ofensiu el del troll.
    A mí em tenen colapsat i fins i tot em donen la paternitat de diferents trolls i alguns relataires s'ho creuen. Això és el que em dol.

  • Torna-hi! Potser ara...[Ofensiu]
    Màndalf | 16-01-2009


    he anat a la base dels teus relats per poder enganxar un petó a una de les enganxifoses més enganxinadores de l'enganxifamenta del món mundial.

    L'enganxifador emmascarat

    8-)

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Molt bo[Ofensiu]
    nuriagau | 11-11-2008 | Valoració: 10

    Tu mateixa has fet el resum d'aquest breu i meravellós relat.

    "Enyors que s'enllacen amb moments i llocs".

    Has sabut expressar aquella sensació d'enyorament que sovint ens desperta alguna situació i algun espai.

    Enhorabona!

    Ja t'aniré llegint més relats.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Senzill...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-07-2008 | Valoració: 10

    ... entenedor, emotiu...

  • quanta nostàlgia...[Ofensiu]
    MarBlava | 23-01-2007 | Valoració: 10

    amb les imatges finals del teu poema.
    M'ha agradat.
    Jo també tinc les meves imatges de llocs i persones que he estimat unides per sempre en el meu record.
    Les teves paraules, tan ben trobade, han obert el calaixet de les meves propies evocacions, auest calaixet cada cop amenaça més en convertir-se en un enorme bagúl.
    Una abraçada dolça com tu!

  • Et comento aquest...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Perquè encara no ho havia fet. Que consti que amb 11 relats, 82 comentaris és de best-seller, Gessamí_blau!!! Enhorabona a l'avançada!

    La tendresa, la passió i el desig és força constant en les teves obres. I aquesta no n'és pas una excepció! Almenys pel que fa als dos primers paràgrafs, perquè el tercer... És magnífica aquesta imatge de l'actualitat!!! Tot continua igual, però no ho dius simplement i acabes aquí el text, sinó que t'atures a cada detall:

    Les agulles del rellotge
    Les cases, les botigues,
    Els vianants, indiferents, segueixen el seu camí. (m'agrada!)

    Enhorabona per aquest primer relat que vares penjar a RC i que aquest 2007 n'hi puguem veure molts d'altres!!! Una forta abraçada i gràcies també a tu per tots els teus comentaris!!

    Vicenç

  • m'agrada![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 21-11-2006 | Valoració: 10

    Senzill però capaç de trametre l'esgarrifor de l'enyor.

    les coses romanen palplantades als carres de la ciutat. El decorat és el mateix però el de dins del nostre cor,no. El record ens retorna la imatge "fotografiada" fidelment.

    Quantes "fotos" a l'àlbum de la memòria!

    Una abraçada, Gessamí_blau!

  • Un poema que permet[Ofensiu]
    GTallaferro | 12-11-2006 | Valoració: 9

    connectar el passat amb el present, que és el que ens passa quan sentim nostàlgia d'allò que ja no tenim. És preciós. M'ha agradat moltíssim!

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Unaquimera | 31-10-2006 | Valoració: 10

    Abans de res més, benvinguda a Relats!
    Confio en què després d'aquest text vindran més... i que l'experiència et serà molt grata! Hi ha per aquí bona gent, autors per descobrir, escrits interessants... com el teu.

    Un relat que balla amb l'enyor i el record, l'amor i el desamor, la memòria i el pas del temps... temes eterns! Per més que parlem d'ells, que els tractem amb afecte, amb desdeny, amb compte o a patacades, ens afecten a tots per igual però en cada cas amb matisos diferents.

    Tu els has tractat amb delicadesa, amb serenitat, amb certesa, amb tranquil·litat reposada després del dolor, amb cura, amb saviesa, amb distància però demostrant que et toquen el cor... que no oblides, que guardes sentiments, que saps, que no crides...

    M'agrada el teu estil, molt. Espero saber de tu si aquest és el teu desig. Tenim varies coses en comú...

    T'envio ara mateix una abraçada dolça, com una cançó de bressol, gairebé xiuxiuejada,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.