Negrates i moros de merda.

Uns parlen d’integració, inclusió, incorporació, admissió, acolliment, inserció, enclavament, empeltament, barreja, eclècticament, hibridisme, heterogeneïtat ...

D’altres de si els bàrbars, celtes, ibers, esteparis per anar a parar amb expressions de “bonistas” i malistas...

Retro historia genètica ibèrica, vuit o mes migracions que han alterat els pobres hispans des de les estepes de la mar Càspia i el Caucas als 2500-2000 aC!... principis diferencials genètics des de l’est a l’oest i cap nord-surt ?...

Per acabar amb uns frikis de Cadaqués i un senyor que fa deu anys que resideix a Valencia, i que fullejant EL PERIODICO llegí “Viatge al corredor de fuet”- De Ripoll-Olot-Manlleu-Torelló-Vic-Guissona- Alcarràs...

Oblidant altres corredors de treball com Igualada, Manresa, Solsona, Granollers, Tortosa, Amposta aquesta amb l’arròs i d’altres com la industria, recol·lecció de fruita, horta, ramaderia, construcció, serveis i altres, així podríem anar enumerant la imponent proliferació de corredors que hi ha...

Mentre hi ha qui demana des d’un amor religiós catòlic la lliure permissivitat per la religió de l’islam en franc augment a més de les que es presenten de caràcter oriental, llatinoamericà i d’altres...

Aquest escrit el trobo poc crític i força demagògic. No dono ni trec la raó a ningú. Ni a l’autor de “Negres i moros de merda” ni als comentaris que se’n deriven...

Tot el que s’ha escrit no aporta rés que no estigui en boca i en el fetge de milions de catalans emprenyats per la infinitat de problemes que dia a dia van en augment...

Problemes llargs d’explicar que el senyor Colom m’ha fet l’efecte que estant a Valencia no n’és prou conscient de la magnitud de la tragèdia que comença ja fa massa anys amb uns pobres immigrants espanyols de bé, per arribar avui dia amb una pressió demogràfica aclaparadora, llargament desitjada políticament, que ens està anorreant i dissolent per sempre més... La desfeta ha començat!

Em permetrà que posats a fer i amb el seu permís me’n foti una miqueta del seu últim paràgraf on Vostè diu:
“ Evidentment l’instrument d’integració per excel·lència es l’escola catalana. Perquè la llengua es la porta d’accés a la catalanitat!...”

Vostè s’ho creu ?
Una servidora NO !!!

Recomenar*

Es Evident que has escrit per fer pensar. I cadascú pensa segons és i ha estat la seva vida.
Has tingut bons comentaris i puc estar d'acord en coses que dius i comentaris que et fan.
Tothom segueix, més O menys, a les notícies, amb més O menys interès, les "aventures" O millor dit desventures, dels qui deixen la seva terra i es llancen a la mar buscant horitzons més propicis.
Les migracions s'han donat en tota la història de la humanitat. Des dels "primers homes" fins ara.
Espanya ha exportat gent cap a tot el món.
EEUU és el resultat dels vaixells, que no de les maldites pasteres, que van sortir d'Europa cap al nou món.
I ara fem escarafalls? Ja fa uns trenta anys vaig llegir un estudi prospectiu on anunciaven la realitat que ara vivim.
Només recomençar la lectura del llibre "VIATGE AL PAÍS DELS BLANCS". Crec que podria ser lectura obligada a les escoles. Segur que hi ha més llibres a llegir sobre el tema, però aquest el conec.

Amb total cordialitat

Treus un tema que es presta a "solucions (finals) fàcils, tipus Salvini, condemnat a Itàlia.

Coincideixo amb el "bonisme" d'Atlantis.

Els països colonials el capital dels quals s'ha fet l'amo del mon per la via militar i també per la via econòmica, ara reben migracions a la inversa: ves quina cosa, oi?

Hem de dir, també que, la gent que viu del seu treball, en part vivim a costa de l'intercanvi desigual que es produeix entre colònies i metròpoli. i no volem deixar anar la mamella.

Em sembla que és a MNAC un quadre de Fortuny d'una batalla espanyola del segle XIX al Magrib.

Les he inclòs en un comentari al poema "TANT SE VAL" de Kefas.

Suposo que el títol vol ser una provocació.

La gran desigualtat entre països porta a que aquells que no poden viure al seu país per manca de treball, guerres i altres circumstàncies marxin a buscar millores per la seva vida. La globalització també ha fet que hi hagi més facilitats de moure’s per tot el món, per això hi ha barreja de gent de diferents indrets amb la seva cultura i costums. I això no canviarà per la nostra voluntat sinó si no hi ha un canvi global a la societat capitalista on l’únic que mou és l’interès econòmic, promou guerres i s’aprofita dels bens dels països pobres.

Acceptar l’altre sempre ha estat difícil. Tots som una mica racistes, perquè ens costa acceptar la visió del món dels altres i conviure amb la diferència. Però normalment el què no ens agrada son els emigrants pobres. Invertir en els drets dels emigrants, engrescar-los en la nostra cultura i està oberts al què ells puguin aportar ,
és el que caldria fer. I no només des de l’escola. I sí, estic d’acord amb tu Joan, que si és fes així, seria possible una societat de catalans barrejats i diferents.

Els bàrbars, no crec que siguin els que venen amb pasteres, sinó són els que imposen la seva llengua i costums ( l’espanyol imposant la seva llengua com el castellàl, l’anglès dels americans, l’hamburguesa i els brunch..., Xina és el següent...).

Aquest comentari no vol ser un assaig, deu me’n guardi. És un resum de la meva opinió, que alguns declararan “bonista”, però la veritat prefereixo ser ”bonista” que “malista”.

Una branca de la meva família és d'origen celta i va aparèixer per aquí amb ànim de conquesta. En aquell temps, com també passa en aquest, qui guanyava es quedava allò que havia conquerit. Soc, doncs, d'origen bàrbar perquè els meus primers parents parlaven una llengua que els aborígens d'aquí no entenien. Com podeu comprovar, m'he adaptat, sé qui és la Moreneta, puc cantar l'himne de Catalunya i tinc clar qui és en Pere Aragonès i quin ha estat el seu paper en la vida social d'aquest país sense estat. Això mateix no ho saben quatre adolescents de l'Empordà que parlen català, i són tan catalans com jo, o més, perquè també és possible que no tinguin cap antecessor bàrbar. Ho varen declarar en una entrevista d'ahir, per la ràdio.
Vivim en un món d'imitadors, de mones que deia el meu avi i les opinions es construeixen a base d'eslògans.

Amb relació a la presència de bàrbars en aquest país, i aquí haig de recordar que bàrbar és qui parla una llengua no entenedora per a qui l'escolta, per la qual cosa jo soc un bàrbar en la majoria dels llocs de Barcelona, no s'ha fet un plantejament seriós de la qüestió. Tampoc el fa vostè, Senyor Colom quan impregna el seu assaig amb els imperatius socials dels clergues de la inclusió. Fixi's que vostè encara parla d'integració, un verb que situa la responsabilitat en qui s'ha d'integrar, mentre que els experts, una paraula que sempre m'ha fet tremolar perquè em situa en el bàndol dels ases, l'han substituïda per inclusió, verb que situa la responsabilitat en qui ha d'incloure.

Ens hem acostumat a tenir uns administradors de la societat que ens diuen quines necessitats hem de tenir perquè ells puguin satisfer les seves. Ens les creiem i de tant en tant surt algú amb algun estirabot perquè veu que la cosa no quadra. Però d'anàlisi profunda, ni gota. I això m'entristeix. Com el fet que la catalanitat dels adolescents de l'Empordà s'assembli poc a la meva.