Manca de temps

Contemplar el que t'envolta és una font inesgotable d'inspiració per a relats. Ara bé, cal ser bon/a observador/a, fixar-se en els detalls que donaran originalitat al que es deixarà per escrit. També cal saber descriure acuradament l'escena, no és tan senzill, sovint se t'acumulen les sensacions i no saps com endreçar-les. Qui signa "Manca de temps" domina a la perfecció les dues qualitats, observació i descripció escrita. Enhorabona, brins!

...m'agrada aprofitar el temps observant, inventant , imaginant i moltes vegades encertant fruit de les experiències de la vida. En aquest relat m'ha passat una de curiosa, quan al principi descrivies la mare, he pensat que potser no era la filla que l'havia arreglat si no la noia que la cuidava i la filla l'havia acompanyat. I ja veus...la filla no en te segurament cap culpa, es la vida que portem...accelerada e injusta.

Quatre pinzellades.
Amb quatre pinzellades ens has traslladat a una sala d’espera i ens has distret amb les teves observacions.
No és pas que me n’alegri de la teva espera, però... si hagués estat més llarga ens hauries ofert més descripcions.
La paraula “pinzellades” hi és, posada amb tota la intenció!
—Joan—

llavors que ens surten més bé els relats perque estan plens de subtileses, de situacions que a vegades poden semblar fictícies i realment no ho són. La realitat és un pou sense fons on podem inspirar-nos...El teu relat m'agrada per la bona observació que fas dels personatges en tan poca estona. Enhorabona i reb una abraçada!

M'ha semblat un relat molt subtil. On trobem històries reals o imaginades, perquè no sabem qui són realment aquestes dones grans o quina és la seva història, però els detalls observats per la narradora ens fan copsar una certa negligència -les mitges trencades de l'una o l'acompanyant de l'altra (que no és la filla)-. Amb habilitat ens fas arribar a les nostres pròpies conclusions.
Una abraçada,
Shaudin

i ben expressat em veig al teu costat a la sala d'espera llegint a Tolstoi, amb una orella observant.
Mira ja em criden!
Avant

Llegint els teus pensaments m'he vist asseguda a prop teu, contemplant els personatges a què fas al·lusió en el teu text, molt realista.

Realment, tothom fa més o menys el mateix mentre espera a ser cridat: observar els altres. És clar que uns ho fan dissimuladament i altres de forma directa, uns per poca estona i els altres sense parar, però durant una estona tots som espectacle i espectadors a un temps i de manera mútua.

Bon quadre de situació el que has pintat amb els teus mots!

T'envio una abraçada de les que es prenen el seu temps,
Unaquimera

Déu n'hi do les dots d'observació que gastes també. Has fet un retrat minuciós i realista de la consulta d'un metge, un espai tancat en el que, en l'estona que ens esperem, podem deduir i fantasejar sobre la vida de les persones que comparteixen per uns moments una habitació. Això és el que ha fet la teva protagonista: en un plis-plas ha bastit històries de cada un dels pacients i ha reflexionat sobre la vellesa, la decadència i la solitud. Un retrat molt encertat i que demostra una de les qualitats que ha de tenir un bon escriptor: la tafaneria (en el bon sentit, és clar)
Això de l'astrònom ho diuen evidentment pel meu nick, Copèrnic. Me'l vaig posar perquè va ser el primer a contradir el poder dominant en aquell moment (l'esglèsia) encara que publiquessin la seva teoria astronòmica quan ja era mort. La inquisició no estava per punetes. Mira el que va passar amb Galileu. Ciència contra rel.ligió ha estat una història tan llarga com la de la humanitat. Quan vaig canviar de pis ens vàrem traslladar a un àtic a on, des de les golfes, gaudeixo d'una vista magnífica de Girona. D'aquí a dir-li l'observatori al lloc a on escric va ser pensar-hi i ja està. T'envio una forta abraçada!

talment és un retrat dels molts que es poden veure en un consultori.

La situació l'he vist a la inversa: una filla que arribava amb el temps just per entrar a la consulta on ja entrava la seva mare. La filla havia sortit amb permís del treball.


(a partir del dia 7 de juny de 2010 no valoraré més els relats i demano que tampoc s'em valorin els meus)

molt bona descripció de la societat en la qual vivim...amb qualsevol situació que t'hi fixis es veu que no anem be!!!!

No sé si ja ho he fet però et convido a veure un curtmetratge que es titula " El circo de las mariposas" i a llegir el poema que em va inspirar, espero que t'agradi toto plegat

poema: La papallona sense ales

un petonàs

joan

Un relat en què el narrador transcriu allò que veu en aquella sala d'espera i les reflexions que li suggereixen aquestes observacions.

És molt real i actual la situació que ens planteges i que has sabut transformar en un relat.

Enhorabona, brins!

Núria

Has aprofitat la mancança de temps per fer un retrat contemporani de la gent gran, malalta.
Si la manca de temps l'aprofites com en aquest cas, amb la riquesa del saber et veuràs compensada. Que així sigui.
Una abraçada
Joanalvol

Toques un tema social, el de la gent gran, d'una forma ben realista. He vist aquesta sala d'espera i m'has fet pensar en els meus pares. Ells ja són molt grans i crec que s'ha de trobar temps per acompanyar-los en la recta final de les seves vides.
Un retrat quotidià que deixa ben palès la solitud de molts avis. És molt trist però ben cert.
Com sempre mostres una gran sensibilitat en tots els teus escrits.
T'envio una abraçada ben forta, Pilar.

Mercè

Esperar en positiu és una bona recepta per la manca de temps. Un invent més de la ment.
Esperar i observar. Guai !!!

ens manca temps per dedicar nostres ascendents i de vegades també paciència per comprendre'ls. Intentem comprendre als nostres fills i ens costa entendre als nostres pares... que difícil és el canvi generacional.



Cendra

o de vergonya? Si que hi ha temps per anar al gimnàs, al cinèma, veure el fútbol, prendre unes canyes, mirar-se al mirall o anar a la esteticien..... És que hem perdut l'enteniment? En aquesta societat els majors estorben, no són productius, ni eficients, ni aportan valor afagit.... Quina llàstima que no ens fixem en les cultures orientals que tenen als seus majors com a savis als que hi ha que venerar i escoltar...


Una abraçada

leonardo

.