L’Última Pedra

Un relat de: Neus Marín Cupull
A dos quarts de cinc, les campanes de la catedral van començar a sonar, a continuació les de Sant Just i Pastor i les últimes a ressonar les de l’església del Mar. Tothom sabia que havia arribat moment i tothom es va posicionar.
Benvinguts a l’última batalla.
Som la resistència catalana i vaig de carrer a carrer, de baluard a baluard per defensar el que és meu. De vegades ho defenc des del carrer, d’altres ho faig des dels balcons de les cases buides. No hi ha cap desordre sota les ordres de Casanova i Villarroel i amb la protecció de Santa Eulàlia, ho tenim tot guanyat.
A les set del matí, rebo l’ordre de defensar la muralla vella. Estic cansada, però haig d’obeir. Quan arribo al carrer Portaferrissa, només veig petites barricades: “càsumdena!, això no va bé”. Decideixo anar a Drassanes, des de lluny veig a dos desgraciats armats que esperen a l’enemic.
-Ei! Feu-me lloc- em poso entre aquells dos homes, mentre agafo el meu armament de la butxaca.
-Senyora, faci el favor d’anar-se’n d’aquí o vol rebre el primer tret?- va respondre’m el soldat.
-Tu, gamarús! Escolta’m bé – li vaig dir- Tu que vens de les muntanyes i el teu amic que ve de l’enemic. Hauries de saber que jo vinc a defensar casa meva.
-Caram!, amb la vella- va dir, el desertor- Pensa fer-ho amb una pedra?
-Mira noi. Sí, soc vella i, no sé res ni de reis, ni de guerres, però sí que conec el derroc de les llars, el dolor de les famílies, la mort i la fam de qui encara viu aquí..., i sí, penso lluitar amb aquesta pedra... És l’únic que em queda de casa meva i ni un miquelet i tampoc un desertor em faran fer un pas enrere.
-Així, senyora, no hi ha res més a dir, tot i això accepti la meva daga, per si perd la pedra pel camí- va dir el miquelet, mentre tots tres, ja veiem com entrava l’enemic.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 07-06-2021

    Gràcies , Prou bé, pels teus comentaris,
    Fins aviat,
    Neus

  • Quantes dones a defensar![Ofensiu]
    Prou bé | 05-06-2021 | Valoració: 9

    Molt bon relat que reflecteix l'esperit de defensa, tot i havent-ho perdut tot. Una imatge corprenedora usar l'única pedra que queda de casa per llençar-la a l'enemic ! Quina força resistint!

  • Hola, Bona vesprada Neus Marín[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-06-2021

    Avui m'en recordat de tu. Espere que et vaja bé.
    Gràcies per ser molt bona amiga virtual.
    T'informe que tinc editat un nou relat. Quan pugues i tingues temps, ja em diràs alguna cosa.
    Salutacions i fins aviat.

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 17-05-2021

    Gràcies, Homo insciens , pel teu comentari

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Homo insciens | 16-05-2021

    ...molt el relat i com l'has portat, la imatge de la senyora defensant allò que estima amb una pedra és divertida i entranyable, està molt bé!

  • Agraïments a:[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-05-2021

    Gràcies pels vostres comentaris a Solsona Bot, Iona, Ness Sr.Garcia i Perla de Vellut.
    Fins aviat,

  • Una protagonista que ens commou[Ofensiu]
    Solsona Bot | 10-05-2021 | Valoració: 10

    La protagonista ens commou. Es considera membre de la resistència catalana i lluita amb una pedra per les seves vides. En realitat, les seves armes són: el coratge i la valentia d'aquell que ho ha perdut tot, i també, per què no, un bri d'esperança. Una petita història molt ben relatada!

  • Una protagonista que ens commou[Ofensiu]
    Solsona Bot | 10-05-2021 | Valoració: 10

    La protagonista ens commou. Es considera membre de la resistència catalana i lluita amb una pedra per les seves vides. En realitat, les seves armes són: el coratge i la valentia d'aquell que ho ha perdut tot, i també, per què no, un bri d'esperança. Una petita història molt ben relatada!

  • Valenta[Ofensiu]
    Iona | 08-05-2021

    Valenta la protoganista i valenta tu.
    D'una senzilla acció n'has fet un molt bon relat.

  • Ferm![Ofensiu]
    Ness | 08-05-2021 | Valoració: 9

    Fermesa! M'ha agradat molt aquest relat. Totalment cert, si no som ferms defensant allò que és nostre, què ens queda?... Si encara seguim...
    "-Mira noi. Sí, soc vella i, no sé res ni de reis, ni de guerres, però sí que conec el derroc de les llars, el dolor de les famílies, la mort i la fam de qui encara viu aquí..., i sí, penso lluitar amb aquesta pedra... És l’únic que em queda de casa meva i ni un miquelet i tampoc un desertor em faran fer un pas enrere"

    I bon final. Molt ben lligat.
    Enhorabona, i sort!

  • Santa Eulàlia mos guardo.[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-05-2021

    No és només la narració, els personatges, l'acció. El canvi d'opinió del miquelet i el desertor el podria tenir qualsevol.
    És molt poderosa la imatge de la dona vella defensant-se de l'enemic amb l'únic que li queda de la casa on havia viscut tota la vida. Un exemple de resistència fins al final; potser l'únic que va fallar va ser santa Eulàlia.

  • Desfendre's sa casa [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-05-2021 | Valoració: 10

    Molt ben plantejat, això de defendre's sa casa. I era l'última batalla, per a aquella senyora que tenia l'última pedra.
    El principi ho diu tot.
    Enhorabona, Neus.
    Saluts i abraçades.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Sort i gràcies per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

17 Relats

149 Comentaris

9859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.