L'ANY DE LA NEVADA

Un relat de: E. VILADOMS
Agafats de la mà, aclucant els ulls per protegir-los de les volves de neu que el vent ens llença al rostre, arribem al mas. Hem deixat el Land-Rover entravessat al mig de la pujada, ni amb la reductora podíem continuar avançant.
L'endemà, el sol de finals de gener reverbera arreu. Un metre? Segur! Potser més. I somriem.
Les canonades s'han glaçat, emplenem galledes de neu i la fonem dins l'olla que penja dels calamàstecs a la llar. Ens sentim Robinson Crusoe, només ens falta saber fer foc amb dues pedres.
Tot acaronant el meu ventre, xiuxiuegem: "No surtis encara, aquí estàs calentona i a fora fa molt fred."
Fem inventari del rebost. El pernil que ens van regalar per Nadal els meus pares, anguniejats per la nostra dèria neorural. Melmelada feta amb les carretades de prunes clàudia que vam aplegar pels marges de les feixes. El que resta, amb més o menys grills, de la collita de patates, plantades segons "L'horticultor autosuficient", el nostre llibre de capçalera. Farina, arròs, conserva de tomàquet, espelmes, sacs d'optimisme i plans de futur.
Al cap de dos o tres dies, amics del poble, calçats amb raquetes i amb les motxilles carregades de queviures, ens vénen a visitar per comprovar si estem bé, si ens manca res. Els oferim cafè i ens assabenten de què allà tampoc tenen electricitat ni aigua corrent, de què a la botiga s'han acabat les espelmes i els càmping gas.
Ens proposen demanar un helicòpter que ens vingui a rescatar per si s'avancés el part. Els mirem amb perplexitat, on podríem estar millor que aquí? Viure és una aventura i nosaltres no fa gaire que l'hem iniciada.

Comentaris

  • La reductora[Ofensiu]
    allan lee | 06-02-2017

    quants records. També anàvem amb un defender de l'any nosèquin, de joves.
    Tramets tanta dolcesa i pau que sembla que no pugui haver un lloc millor perquè un petit arribi al món. M'ha emocionat. Una abraçada

    silvia

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-01-2016 | Valoració: 10

    Si vs trenta anys ho recordo molt be
    Montse

  • Tal dia com avui[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 30-01-2016

    Avui fa trenta anys. 30! Gràcies escriptura que em deixes atrapar els records.

  • Ens interessa el teu conte.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-11-2015 | Valoració: 10

    Al NADAL DE CONTE publiquem històries en les que el NADAL – encara que sigui només com a referència – té algun paper.
    Ens interessa el teu conte.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 06-11-2015 | Valoració: 10

    Ho penjarem al Nadal de Conte
    Gràcies per endavant

  • cada volta m'agraden més[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-02-2015

    un relat genial, un micro literari cent per cent, costumista potser, però d'alt nivell, felicitats Viladoms!


    (L'ombra de l'home fosc)

  • La vida a la ciutat[Ofensiu]

    no és l'única vida i hi ha gent que sembla que no els agradi que hi hagi altres tipus de vida que no siguin els seus. Fins i tot, es va posant traves a la gent que anhela, com deien els antics, el beatus ille, la vida retirada. Qui sap si tenien raó amb això i la felicitat és troba al camp? Felicitats pel relat.
    Edgar

  • Llegeixo i llegeixo...[Ofensiu]

    Llegeixo i llegeixo i ho faig sense pauses, d’una tirada i quan me n’adono ja s’ha acabat el relat. Sincerament em dóna la sensació que falta alguna cosa, no sé pas quina, no sabria dir-ho, però crec que falta alguna cosa.
    El torno a llegir i arribo a la conclusió que el que falta —o em falta a mi—, es poder seguir gaudint d’una lectura amena...
    Gràcies!
    —Joan—

  • Que bé[Ofensiu]
    RATUIX | 11-02-2015

    que s'entén el sentiment d'aquell moment de plenitud de parella, a punt de ser pares. Quan es té tota la força. Quan se sap que el món és a punt de tornar a començar amb la vida que arriba, i que sempre serà millor.

  • Bon relat[Ofensiu]
    leonardo | 11-02-2015 | Valoració: 9

    d'una aventura de joventut, d'una experiencia de les que has de passar per a comprovar que estàs viu i que la vida no es pot viure d'altre manera que no sigui arriscant, apassionadament..

    Content de trovar-te i de llegar-te!!


    Salutacions

    leonardo

  • l horticultor[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 09-02-2015 | Valoració: 10

    Autosuficient no donava pautes per fer parts naturals... que agossarats vau ser! Clar que de fet, poder esraves millor que la gent del poble. Felicitats a la mare i a la filla. Mha agradat llegir aquest relat d una historia que quan m explicaves em feia admirar-te tant. Petons!

  • Preciós[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 08-02-2015 | Valoració: 10

    Quina experiència més bonica! M'ha emocionat!

  • Preciós[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 08-02-2015 | Valoració: 10

    Quina experiència més bonica! M'ha emocionat!

  • NOSTALGIA[Ofensiu]
    Guiomar | 08-02-2015

    Eren temps de lluites i d'esperances. Què maco Enriqueta! M'ha transportat a una setmana santa al Pedraforca, amb fred, tenda de campanya i moltes ganes de riure i viure. Felicitats a la Llívia!

  • la Llívia[Ofensiu]

    Aquí sí que va ser cert allò que diuen:"año de nieves,año de bienes". Amb la Llívia tan bonica que us va arribar!
    Un relat tendre que evoca moments molt especials.
    Per molts anys!

  • Coratge o insensatesa?[Ofensiu]

    Quan som joves, el coratge arriba al límit de la insensatesa...però som feliços! Enhorabona, Enriqueta, pel teu relat, sorgir del cor i del record! Molt bé!

  • Coratge o insensatesa?[Ofensiu]

    Quan som joves, el coratge arriba al límit de la insensatesa...però som feliços! Enhorabona, Enriqueta, pel teu relat, sorgir del cor i del record! Molt bé!

  • Materile | 08-02-2015 | Valoració: 10

    Un relat ple d'esperança en el futur, en l'aventura que s'han proposat construir i que possiblement canviarà el rumb de les seves vides. Un relat preciós com quasi tots els teus. M'ha fet recordar les meves aventures sobre la neu del 62 que ens va marcar molt.
    Gràcies pels teus relats,
    Materile

  • Ideals de joventut[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 08-02-2015

    La força de la joventut permet mantenir la puresa dels ideals en situacions considerades adverses, si més no als protagonistes del teu relat. Aquesta és la idea que he extret del teu text i que es reforça quan has escrit la dedicatòria.
    Comentar-te que he rellegit el relat en temps passat i m’ha sonat més natural. Volies que resultés més personal, fent-lo en present?

  • Records[Ofensiu]
    Josep Ventura | 08-02-2015 | Valoració: 10


    Com la nevada del desembre del 62, llavors sense Lan-Rover ni helicòpter,
    sort dels pernils, llonganisses i del pa de la pastera.
    Un relat que m’agrada.
    J.

  • Dedicatòria[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-02-2015

    Aquest relat porta dedicatòria: "A la Llívia, nascuda entre la neu quan començava febrer."

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-02-2015 | Valoració: 10

    Es un bonic relat rural, m' encanta

  • En conseqüència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-02-2015 | Valoració: 10

    Actuar en conseqüència i saber el que es fa, malgrat les dificultats. Fa patir, però veig que els amics del poble estan atents. Relat d'idees clares i decisions fermes. Endavant! Una abraçada, Enriqueta.

    Aleix

Valoració mitja: 9.92

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

59 Relats

692 Comentaris

63908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.