L'ANY DE LA NEVADA

quants records. També anàvem amb un defender de l'any nosèquin, de joves.
Tramets tanta dolcesa i pau que sembla que no pugui haver un lloc millor perquè un petit arribi al món. M'ha emocionat. Una abraçada

silvia

Si vs trenta anys ho recordo molt be
Montse

Avui fa trenta anys. 30! Gràcies escriptura que em deixes atrapar els records.

Al NADAL DE CONTE publiquem històries en les que el NADAL – encara que sigui només com a referència – té algun paper.
Ens interessa el teu conte.

Ho penjarem al Nadal de Conte
Gràcies per endavant

un relat genial, un micro literari cent per cent, costumista potser, però d'alt nivell, felicitats Viladoms!


(L'ombra de l'home fosc)

no és l'única vida i hi ha gent que sembla que no els agradi que hi hagi altres tipus de vida que no siguin els seus. Fins i tot, es va posant traves a la gent que anhela, com deien els antics, el beatus ille, la vida retirada. Qui sap si tenien raó amb això i la felicitat és troba al camp? Felicitats pel relat.
Edgar

Llegeixo i llegeixo i ho faig sense pauses, d’una tirada i quan me n’adono ja s’ha acabat el relat. Sincerament em dóna la sensació que falta alguna cosa, no sé pas quina, no sabria dir-ho, però crec que falta alguna cosa.
El torno a llegir i arribo a la conclusió que el que falta —o em falta a mi—, es poder seguir gaudint d’una lectura amena...
Gràcies!
—Joan—

que s'entén el sentiment d'aquell moment de plenitud de parella, a punt de ser pares. Quan es té tota la força. Quan se sap que el món és a punt de tornar a començar amb la vida que arriba, i que sempre serà millor.

d'una aventura de joventut, d'una experiencia de les que has de passar per a comprovar que estàs viu i que la vida no es pot viure d'altre manera que no sigui arriscant, apassionadament..

Content de trovar-te i de llegar-te!!


Salutacions

leonardo

Autosuficient no donava pautes per fer parts naturals... que agossarats vau ser! Clar que de fet, poder esraves millor que la gent del poble. Felicitats a la mare i a la filla. Mha agradat llegir aquest relat d una historia que quan m explicaves em feia admirar-te tant. Petons!

Quina experiència més bonica! M'ha emocionat!

Quina experiència més bonica! M'ha emocionat!

Eren temps de lluites i d'esperances. Què maco Enriqueta! M'ha transportat a una setmana santa al Pedraforca, amb fred, tenda de campanya i moltes ganes de riure i viure. Felicitats a la Llívia!

Aquí sí que va ser cert allò que diuen:"año de nieves,año de bienes". Amb la Llívia tan bonica que us va arribar!
Un relat tendre que evoca moments molt especials.
Per molts anys!

Quan som joves, el coratge arriba al límit de la insensatesa...però som feliços! Enhorabona, Enriqueta, pel teu relat, sorgir del cor i del record! Molt bé!

Quan som joves, el coratge arriba al límit de la insensatesa...però som feliços! Enhorabona, Enriqueta, pel teu relat, sorgir del cor i del record! Molt bé!

Un relat ple d'esperança en el futur, en l'aventura que s'han proposat construir i que possiblement canviarà el rumb de les seves vides. Un relat preciós com quasi tots els teus. M'ha fet recordar les meves aventures sobre la neu del 62 que ens va marcar molt.
Gràcies pels teus relats,
Materile

La força de la joventut permet mantenir la puresa dels ideals en situacions considerades adverses, si més no als protagonistes del teu relat. Aquesta és la idea que he extret del teu text i que es reforça quan has escrit la dedicatòria.
Comentar-te que he rellegit el relat en temps passat i m’ha sonat més natural. Volies que resultés més personal, fent-lo en present?

Com la nevada del desembre del 62, llavors sense Lan-Rover ni helicòpter,
sort dels pernils, llonganisses i del pa de la pastera.
Un relat que m’agrada.
J.

Aquest relat porta dedicatòria: "A la Llívia, nascuda entre la neu quan començava febrer."

Es un bonic relat rural, m' encanta

Actuar en conseqüència i saber el que es fa, malgrat les dificultats. Fa patir, però veig que els amics del poble estan atents. Relat d'idees clares i decisions fermes. Endavant! Una abraçada, Enriqueta.

Aleix