La saviesa del vol del corb

El cel com un punt de retrobament entre la vida i la mort. Contemplar aquest cel, el corb mentre es reflexiona sobre la vida i el seu vol, el nostre vol...M’ha agradat molt. Gràcies per compartir Aleix.

Marnusa

Bona vesprada amic realataire Aleix, molt bon poema, on descrius aqueixa saviesa del corb. És, sens dubte un poema que té molta significació, en el món de les lletres.
Enhorabona.
I a reveure.

Preciós! M'agraden molt els teus poemes!

Quina bella imatge

Has descrit l'èpica de la vida, la mort i en l'últim vers l'amor, i si no et sap malament m'ha vingut al cap, espere que no t'enfades, una correguda de bous, la solitud del torero, com fa l'engany primigeni i base de la comunicació, l'amor i la mort.
I tot això amb l'única cosa que ens pot salvar o que pot salvar a toreros o a corbs, la seua destresa.

Vicent Adsuara i Rollan des d'un Racó del nostre domini lingüístic, Valéncia.

Els corbs són animals molt intel·ligents i m'agrada veure'ls malgrat la seva fama de portar malastruguesa (una infame superstició).
El vol del corb sembla que vulgui reflectir l'estat emocional de qui el contempla, el diàleg que provoca. Sovint la poesia explica a partir de fets casolans unes veritats que només es troben a la imatge, a la llengua de la mateixa poesia. Els teus versos descriuen molt més que el vol d'un corb, descriuen l'estat interior d'una ànima que es troba en aquest vol.
M'agrada el vers que diu "la invitació, l’hipnotisme, la serenitat", trobo que és tot el que transmetre la poesia.

Els versets recullen un conjunt d'accions que s'esdevenen quan observem el vol del corb. Aparentment, dit així, no sembla gaire engrescador, però l'Aleix ha trobat tants detalls insignificants que un queda impressionat per la força d'un parell de paraules en descriure cadascun d'aquests. És la saviesa de la ploma de l'Aleix, que vola més amunt que qualsevol dels corbs. M'ha agradat!

desencriptar-ho paga la pena

Des de la saviesa del vol del corb...fins els cabells al vent...tot el poema està ple d’imatges molt boniques com si fossin retratades des del cim d’una muntanya, allò que es veu amb els ulls, allò que es veu amb cor i el cervell.

M’ha agradat molt el poema i m’ha emocionat

Una abraçada

Reprèn el sol la seva via
per regalar l'escalfor
a les pells glaçades
pel desamor.
i la claror
als ulls que volen veure
el retorn de la serenor.