La nena que feia "pastetes" a la font de la plaça

Un relat de: Prou bé
Aquest relat va de coses que van passar fa molts anys…

Era una nena preciosa. Així és com la recordo: cabells negres pentinats enrere, ben tibants, disposats en dues trenes; ulls foscos, de mirada viva, que "t'ho deien tot"; primeta, pell colrada, bellugadissa com un argent viu...riallera i molt xerraire….
Era estiu, la M. feia vacances, amb tota la família, a un poble de l'Alt Penedès al que s'hi accedia amb un funicular. La població, no gaire gran tenia, i té, un carrer major que, de dalt a baix, va a parar a una placeta. Al bell mig de la plaça, amb torres d'estiueig, a banda i banda, hi ha una font.
La M. vivia a una casa davant de la plaça.
Cada tarda hi sortia a jugar i feia allò que més li agradava: "pastetes". Amb terra i aigua de la font feia una barreja espessa amb la que omplia pots i cassoletes que treia d'un cistell ple de "fireta". Li havien regalat amb la idea que jugués a cuinar per les nines! Ella però el que feia era uns flamets de terra que abocava damunt del pedrís . La meravellava que la terra eixuta es convertís en fang moll quan hi abocava aigua i que quan el sol hi feia el seu fet es tornés de nou seca com un terròs.
S'hi podia passar moltes estones, embadalida amb la seva obra: tot de flams de terra de diferents formes eixugant-se al sol!
Però hi havia un problema, que no ho era pas per ella, però sí que ho veia així la mare: Tornava de jugar bruta de fang de cap a peus. Les mans no, que se les esbandia a la font, però el vestit...a vegades havia mirat de netejar-lo amb les mans molles amb un resultat que encara ho empitjorava més…
Sabia que la renyerien i li cauria algun càstig cosa que trobava del tot injusta. Tanmateix pensava que no hi feia res, que valia la pena...gaudia tant fent les "pastetes"!.
Una tarda, però, es va proposar fer bondat i no embrutar-se el vestit nou, blanc amb floretes i papellones de colors estampades, que li havien posat i que li agradava molt!
Així que va sortir a la plaça i es contemplava la font ben determinada que estava a no empastifar-se.
Va mirar al seu voltant i no hi va veure ningú. A poc a poc va començar a giravoltar sobre ella mateixa, cada cop més de pressa, amb els braços ben estesos i els ulls clucs. Imaginava que era una papallona que havia sortit del vestit i que s'enlairava volant cap el cel. I, de cop, una pedra la va fer ensopegar i va caure de genolls a terra.
Se' ls va mirar i va veure que sagnaven una mica. En aixecar-se no plorava però sí que somicava fluixet. Quan va ser dreta va descobrir que s'havia estripat el vestit. Llavors si que plorava i tremolosa va marxar cap a casa. Aquesta vegada sí que el càstig seria important….i del tot injust...pensava...ella no en tenia la culpa... però el vestit...quina pena, tan que li agradava….
En arribar a la porta de casa va veure la iaia que l'esperava. S'hi va apropar i es va sentir abraçada, com només abracen les iaies, i fent-li petons i carícies li va dir que no plorés, que ho havia vist tot i que ja li explicaria a la mare, i que el vestit...que no s'amoïnés, que ja li cosiria i quedaria com nou!.
Després de rentar-se els genolls ben ensabonats i d'haver posat un desinfectant d'aquells que couen, ja no plorava.
La M. enlloc d'un reny havia trobat comprensió, amor i...un bon berenar, ben disposat, esperant-la a taula!

Comentaris

  • Ai les iaies![Ofensiu]
    Homo insciens | 29-08-2021

    Ai les iaies! Jo de vegades les renyo si "mimen" massa el meu fill, però quins records de la meva...  :)  Bonica història!

  • Punt de vista.[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-08-2021

    Un relat molt ben escrit. Una història infantil molt tendra. Trobo que t'has sabut posar molt bé al cap de la nena.

  • Infantesa[Ofensiu]
    Magda Garcia | 26-08-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el record d'infantesa jugant amb terra i fent pastetes. Jo em pasava dissabtes sencers a la bòbila del meu cosí i ens havien de dutxar varies vegades per treure'ns el fang de tot el cos. Felicitats!

  • moments[Ofensiu]
    Atlantis | 25-08-2021

    Sort de la iaia!! Un relat de la infantesa. Fer pastetes era un bon joc i fer volar papallones també. Reconec la fireta, la plaça, esbandir les mans i el vestit de mudar. Tot de mots i de moments coneguts.

  • Hola Prou bé...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-08-2021

    Gràcies per la teva visita i el teu amable comentari al meu relat "Viatge a Venècia", on m'has donat l'enhorabona.
    Cordialment.

  • Desesperació de la M. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-08-2021 | Valoració: 10


    Un relat molt original i a la vegada amb desesperació la pobre M, que patia pel seu vestit i que feia aquelles pastetes. Al ser biogràfica sembla haver estar escrit en primera persona. Se suposa que era una xiqueta molt curiosa.
    Vaja, història!
    Saluts

  • Testimoni...[Ofensiu]
    llpages | 22-08-2021 | Valoració: 10

    d'un fet irrellevant, però que està molt ben descrit.
    El podrà llegir la protagonista?
    Agraït pel teu comentari!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

33 Relats

210 Comentaris

6235 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com