Ibn Maoun es reivindica

De la mateixa manera que en Mustafà allarga l'ús dels escuradents fins a extrems dubtosos de la seva eficàcia, a mi em va fer també gràcia una expressió que vaig sentir una vegada: "estalviant en llumins s'ha fet una casa", una versió popular d'un dels pecats capitals. He gaudit d'una lectura fresca y que et manté el somriure al llarg de tot el relat. També l'he trobat didàctic, he après coses. Quant al regal a la dona, jo li dedicaria aquest relat, SrGarcia, o qualsevol de la seva collita. Encara que no tingui valor monetari, hi ha esforç i molta traça, segur que li ho sabrà valorar, que si s'avenen deu ser perquè tenen punts en comú, m'equivoco?. Enhorabona!

Senyor García es molt important per mi em llegeixis i m’ entenguis. Gracies

Cert a la seva manera, em va ajudar un munt Isabel Clara Simó, gràcies per comentar

Del sonet Rebaixes. M’agrada escriure en rima i em diverteix i de passada m’entreno. No sabia que es deia Epigrama. Gràcies per la informació.

Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixi
Segons la Wikipedia:
“Va dur sempre una vida ascètica per ser un model per a la societat i el preocupaven especialment les qüestions religioses.”
Era: Lo Rata?
Va estar a Miravet, al pas de la Barça?

M'ha enriquit aquest ganyó, inconscient devot de la marededéu del puny, amb la riquesa que proporciona l'humor culte i desmitificador. No és habitual penjar la llufa de la tacanyeria als sarraïns, tot i que en qualsevol col·lectiu hi ha de tot. Precisament un dels sinònims de garrepa és arraix, que ve d'arrais, sarraí patró de pesca d'almadraba, possiblement per estar associat a alguna coquina actitud en el repartiment de la pesca.

M'ha enriquit aquest ganyó, inconscient devot de la marededéu del puny, amb la riquesa que proporciona l'humor culte i desmitificador. No és habitual penjar la llufa de la tacanyeria als sarraïns, tot i que en qualsevol col·lectiu hi ha de tot. Precisament un dels sinònims de garrepa és arraix, que ve d'arrais, sarraí patró de pesca d'almadraba, possiblement per estar associat a alguna coquina actitud en el repartiment de la pesca.

M´agrda com escrius i que llegeixis i comentis el que escric. Bon any 2020, el teu relat m´ha fet passar una bona estona

i ara veig que està basat en un llibre. Molt ben escrit igualment, però i he passat una estona divertida llegint-lo.

Mai no se m’hauria acudit escriure un text com aquest i per això admiro els que sabeu escriure de coses que no us són properes i de personatges que suposo creeu i/o imagineu. Jo no tinc aquest do per falta de imaginació i de creació. Molt ben escrit i et fa fer un somriure. De totes maneres no és pas una manera estranya de fer. M’ha recordat una amiga, que, salvant les distàncies, és semblant. Generosa en ajudar-te tan humanament com monetàriament si cal, però que mira fil per randa els diners que es gasta i és capaç d’anar a una altre punta d` on viu per trobar una cosa més barata, encara que siguin pocs euros.

Gràcies per passar pel meu relat, basat en una pregunta del meu fill als seus vuit anys i que em va fer repassar artistes que vaig tenir a prop sense adonar-me’n.

Un conflicte totalment proper, uns personatges molt ben definits.
M'ha agradat molt!

Jàhiz de Bàssora i "El llibre dels avars" són ben reals. L'he llegit i és tal com dic al relat.
Del llibre n'he tret la idea general dels musulmans garrepes i la història de l'escuradents mensual, la resta és inventat.
Jàhiz parla d'avars iraquians i perses, no de tortosins, i mai fa cap broma amb les coses de la religió.
També el final és una falsa autobiografia, espero que ningú hagi cregut que sóc així.

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

SrGarcia, gràcies un altre cop!
Gràcies per fer-me saber de l'existència d'un intel·lectual de la talla de Jàhiz de Bàssora, ignorat des de l'ignorància sectària de la Cultura Occidental.
Gràcies per deixar en una volguda ambigüitat la relació entre la seva obra "El llibre dels avars" i la teva divertida però exemplar biografia de Mustafà ibn Maoun al Turtusí, "Lo Rata": ¿està inspirada en personatges o històries d'aquest llibre o, com un Borges català qualsevol, jugues a suggerir aquesta possibilitat quan la biografia és invenció teva al cent per cent?
Gràcies per haver-nos alegrat la jornada als qui tenim certa propensió a l'estalvi, alhora que ens proporciones justificacions morals i ens dones idees... I tot això, de franc!!!

Un relat que és molt bé i com cal, on l'obligació de dejunar està a l'hora del dia, per a no gastar tant...
Les frases que més m'han agradat són: "el dejuni sí que era una bona llei, els permetia fer penitència i estalviar", això vol dir, que havien de ser cauts.
"La generositat sense límits pertany només a Déu". I és així, l'home en general no som generosos.
M'ha agradat molt i té molta cuirositat.
Perla de vellut

Estic escrivint això amb un somriure. Saps el que més m’ha agradat? Totes les paraules i expressions que fas servir per definir la persona no li agrada gastar diners. Un vocabulari ric i una prosa àgil que deixa al lector amb ganes de més.

Aquest Mustafa ibn Maoun..., quin un! La gent garrepa em desespera i em fa posar de mal humor...El teu relat retrata mol bé un personatge gasiu i escanya-rals... Jo hagués edintificat aquest "Rata" com un jueu més que no pas com a musulmà. Nil.

Hi ha dues maneres de fer calers, no gastar o invertir. El teu protagonista és dels primers i no sembla que li vagi malament. Humor, història i sociologia en un relat magnífic. Una forta abraçada i bon any 2020!

Aleix

Realment m'ha agradat força.
Moltes mercès