Ferotge

Un relat de: Homo insciens
La Neus sap que a la taula no s’hi juga, però mentre la sopa es refreda, la cullera fa d’inspector Gadget, la forquilla de Sophy, i el trosset de pa que s’està menjant és en Sultà. El pare li recorda que no és lloc per jugar-hi. “Et caurà el got”, li brama. Ella segueix en el seu món de fantasia. “Tiraràs el got”, repeteix. En Sultà fa un salt per sobre la Sophy, estan a punt de vèncer al doctor Gang sense que en Gadget se n’assabenti, com sempre. Però la història fa un gir inesperat, la Sophy s’esmuny de la mà i espetega contra la taula. Instintivament la Neus fa un gest ràpid intentant recuperar-la. Esdevenint la profecia autocomplida, colpeja el got amb la mà i vessa part del seu contingut. S’aparta de pressa dos pams de la taula, controlant de reüll la reacció del pare, que s’alça pràcticament alhora que ella s’aparta. La irrigació de la sang li augmenta i es fan visibles les venes, inflades i vermelles, dels ulls. Els té fora de les òrbites. L’acompanya un moviment brusc i sec amb el braç, que frena a mig camí. La Neus fuig corrent, ignorant els crits de l’home, que es recrea en l’encert mentre la persegueix. Abans de tancar-se a l’habitació esquiva una espardenya que arriba amb força des de l’altra punta del passadís. Avui ha fallat, però tardarà uns dies a treure’s del cap la mirada ferotge que hi té clavada.

Comentaris

  • Acceleració [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-06-2021 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, ferotge, on l’acceleració de l’argument és el que més m’ha impactat. Comences suau amb la descripció de la nena i els seus jocs i acaba ferotgement amb la brutalitat del pare. Magnífic! Una forta abraçada.
    Aleix

  • Dubte[Ofensiu]
    Solsona Bot | 04-06-2021 | Valoració: 10

    Tinc un dubte: "el pare es recrea en l'encert". Quin és l'encert? Haver endevinat amb antelació que cauria el vas o haver aturat a temps una bufetada?
    Molt bon relat. Els que hem estat fills i pares coneixem bé com se senten els dos protagonistes.

  • mirades i mirades[Ofensiu]
    Atlantis | 03-06-2021

    Hi ha mirades i mirades....i aquesta del pare li ha quedat clavada a la Neus. Molt ben descrit tot el moment del joc de la Neus amb el menjar i els coberts i l’expressió que fa el pare quan s’enfada, que sobreentenc una mica exagerat...

    Gràcies pels comentaris als poemes i al relat. En prosa escric menys Em sembla que no tinc prou domini de la llengua, però sí m’agraden els relats una mica surrealistes...tipus Calders o bé de la literatura del realisme màgic sud-americà....perquè la vida està plena de coses estranyes.

    Ens llegim.

  • Educar a hòsties.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-06-2021

    Perdona la meva superficialitat, però jo només hi veig una interpretació.
    Un amic meu deia que a ell l'havien educat a hòsties. Va arribar a ser metge, bioquímic i professor de bioinformàtica.
    S'hauria de comprovar si aquestes coses són tan greus, em sembla que diuen que no ho són.
    El relat està molt ben escrit, encara que no hi hagi cap punt i a part.

  • Ah, l’espardenya ![Ofensiu]
    kefas | 01-06-2021


    Era el suc de bastó casolà, l’argument que feia decantar qualsevol fil argumental. Ara té altres noms.

    Un relat molt inspirat i inspirador. Catalans jugant a independències, referèndums i estructures d’estat i el pare que es treu les espardenyes per acabar un joc que el posa nerviós. Però les ganes de jugar no les fa passar cap espardenya per suprema que sigui.

    Un relat excel·lent sempre té més d'una lectura.

  • Espardenyada [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-05-2021 | Valoració: 10

    Amb raó el pare de Neus, li va tirar l'espardenyada.
    Bon reat i molt entretingut, que resulta molt agradable de llegir, però a la vegada el final és un tant trist.
    Enhorabona, Homo insciens.
    Cordialment

  • Et transcric el comentari que vaig penjar al Repte Clàssic[Ofensiu]
    brins | 31-05-2021 | Valoració: 10



    Des del principi del relat, l’autor perfila perfectament una situació que evidencia la mala relació que hi ha entre un pare i la seva filla, i la descriu amb bons exemples per aconseguir que el lector comparteixi la seva opinió. El final és trist, però molt lògic i ben aconseguit, fa adonar que l’espardenyada de què parla no serà l’última…

  • Llàstima de pare[Ofensiu]
    Prou bé | 31-05-2021 | Valoració: 10

    Un 10 per com fas arribar la persistència abstreta de qui vol jugar (malgrat saber que se la juga) i la salvatjada de voler trencar una fantasia amb la força bruta! Amb total cordialitat.

  • Identitat Inedita | 31-05-2021 | Valoració: 9

    És evident que aquest pare no havia jugat mai i, si ho havia fet li van pagar amb la mateixa moneda que ell fa servir ara.
    Sense joc no hi ha educació, ni comunicació, ni futur en cap relació.
    Negociar no és més que un joc...
    Llàstima de nena.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

29 Relats

131 Comentaris

7042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Em dic Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme Homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància