Esquitxos d'essència

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Camí enllà, prop de la línia on la terra s'uneix al cel, hi ha un lloc on hi tinc una bombolla minúscula, invisible per molts ulls, on no hi tenen cabuda el dolor ni l'amargura. Quan la vida m'engoleix i sento que m'asfixia, retorno al meu origen i em desfaig, suaument, cercant aquella part de mi que és lluny del "jo" i, un cop més, em salva i em guareix totes les nafres.

Allà on la bellesa no té nom
ni el turment té present,
em trobo.
Quan la simfonia és eterna
i la brisa és l'alè de les fades,
ressorgeixo.
Embolcallant-me els ulls amb colors
i descobrint la meva nuesa,
exhalo.

I de tornada em pregunto,
amb lletania inamovible,
com s'hi va i com hi arribo
si el camí se'm fes feixuc.

Potser un dia, quan tots els llums s'apaguin i la lluna ja no em parli, no em caldrà trobar la senda per arribar-hi. Seré, simplement, aquella bombolla que un dia vaig descobrir en el meu horitzó.


Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    patgereial | 31-12-2008 | Valoració: 10

    Sóc el patge reial i voldria, amb aquest comentari, agrair la teva col·laboració a la iniciativa REGAL DE REIS: Els patges reials necessiten col·laboradors .

    He escollit aquest relat perquè m'ha semblat preciós i pretén ser, com tu mateixa dius a la introducció, "una petita reflexió sobre la meva pròpia essència." Les festes de Nadal i les de Cap d'Any, sovint, ens duen a fer reflexions d'aquest tipus.

    Al conte infantil que has escrit, entre d'altres personatges, fas aparèixer una fada. Té alguna relació amb les fades que esmentes en aquest poema?
    Quan la simfonia és eterna
    i la brisa és l'alè de les fades,
    ressorgeixo.


    Enhorabona per aquest text poètic i gràcies pel teu conte infantil!

    Patge reial

  • Quina arrancada![Ofensiu]
    copernic | 26-03-2008 | Valoració: 10


    El primer paràgraf m'encisa. És d'aquells que invita a llegir més pel lirisme que traspua. La part mitjana molt bé, aguantant el ritme, en vers, molt bell i el final que li dona al relat un aspecte circular.
    Mil petons!

  • Realment, m'ha fascinat[Ofensiu]
    GTallaferro | 26-03-2008 | Valoració: 10

    com ens mostres que la millor manera d'estar en pau amb un mateix és connectar amb la nostra essència, en aquesta bombolla, que hauríem de visitar més sovint, i que per desgràcia molta gent no ha visitat mai.
    Un text escrit amb delicadesa, que ens mostra una veritat trascendent.
    Salut:)))))

  • Vaja...[Ofensiu]
    deòmises | 07-12-2007 | Valoració: 10

    He escollit aquest text per l'esdrúixola que hi ha. És una mania meva de la darrera època. I he encertat en l'elecció. Gràcies, d.

    PS: I també les gràcies pel teu comentari.

  • Un plaer[Ofensiu]
    XellV | 24-11-2007 | Valoració: 10


    En primer lloc donar-te les gràcies pel teu comentari.
    Sóc molt jove encara i algun dia espero aconseguir fer texts de la mateixa qualitat que els teus. N'he llegit forces i la veritat és que tots m'han encantat, però especialment aquest.
    Moltes gràcies, ho creguis o no, m'has animat a continuar!

  • Molt especial[Ofensiu]
    Frida/Núria | 18-11-2007 | Valoració: 10

    et deixa una sensació molt tendre i càlida. Aquest lloc que descrius amb tanta serenor i descans.
    Un plaer llegir-te

  • gypsy | 26-09-2007 | Valoració: 10


    "...Allà on la bellesa no té nom
    ni el turment té present,
    em trobo.
    Quan la simfonia és eterna
    i la brisa és l'alè de les fades,
    ressorgeixo..."

    tot ell, és intemporal, definitiu.

    Oh! és bellesa puríssima, fantàstic!
    Un plaer, un luxe!

    gyps

  • PER UN TÍtOL..[Ofensiu]
    Noia de vidre | 21-09-2007 | Valoració: 10

    un regal com aquest:

    Allà on la bellesa no té nom
    ni el turment té present,
    em trobo.
    Quan la simfonia és eterna
    i la brisa és l'alè de les fades,
    ressorgeixo.
    Embolcallant-me els ulls amb colors
    i descobrint la meva nuesa,
    exhalo.

    uns mots que lliguen de tan aprop l'escalfor d'un escalfred fins la part superior de l'esquena.
    fantàstic!
    un peto

  • Fràgils dimensions[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-09-2007 | Valoració: 10

    Aquesta "petita reflexió" té unes dimensions que creixen conforme avança la lectura, enxamplant-se sense brogits innecesaris i aprofondint al mateix temps endins aquell espai íntim, intern, privat, que tots atessorem com si es tractés d'una delicada bombolla.
    Bona metàfora la que has emprada! Suggereix fragilitat i capacitat d'enlairar-se per sobre la quotidianitat, les punxes i espines del dia a dia, les textures rugosses i aspres d'algunes evidències inevitables.

    T'he d'agrair que hagis volgut compartir aquesta exhalació lleu i delicada, el retrobament personal amb els anhels primaris, el teu horitzó silenciós i expectant.
    Si vas llegint relats antics, com vas comentar-me, trobaràs, AI!, que tots som fràgils i que és molt fàcil, amb una punxada, fer esclatar la nostra protecció provisional. Cal, doncs, buscar sempre un refugi més enllà...

    T'envio una abraçada irisada des de la meva bombolla,
    Unaquimera

  • Bombolla de poesia[Ofensiu]
    Anagnost | 17-09-2007 | Valoració: 10

    Esquitxos de subtilesa, d'emoció -un punt continguda?-, esquitxos de poesia...
    Inefable lloc, aquesta bombolla que et salva i et guareix totes les nafres. I que bell el final, quan la bombolla ja no és un lloc, quan la bombolla ja ets tu.
    Preciós.

  • Aquí on la bellesa té nom...[Ofensiu]
    onatge | 17-09-2007 | Valoració: 10

    M'he llegit el teu escrit i poema més d'una vegada... -jo també sóc amic dels punts suspensius- i Llegint a poc a poc i en silenci:
    Allà on la bellesa no té nom
    ni el turment té present,
    em trobo.

    Sento la brisa de les teves paraules. Tanta gent que s'ofega amb el seu JO...

    Quan la simfonia és eterna
    i la brisa és l'alè de les fades,
    ressorgeixo.

    Si no fos per l'alè de les fades potser ja estaríem ofegats...

    Et desitjo que si un dia s'apaguen tots els llums, et quedi una flama que t'il·lumini a foc...
    I la lluna que no ens deixi mai.

    (gràcies pel teu comentari i per llegir-me. Quan escric destil·lo sentiments que tenia aguardats en almívar.¨És igual si ho faig bé o no, és la finestra per respirar, és per on veig la lluna,i sento la brisa que és l'alè de les fades).

    Gràcies. onatge

  • Idílic[Ofensiu]
    Marta | 17-09-2007

    Tots busquem un lloc així on escapar del mon i a vegades de la nostra pròpia realitat
    Molt bonic

  • Essència[Ofensiu]
    Naiade | 16-09-2007 | Valoració: 10

    Relat genial.
    Em pregunto com és pot arribar a aquest lloc tan especial.
    Segur que tots trobaríem un refugi com el teu, si fóssim capaços de trobar-lo.
    Enhorabona per un relat tan profund, emana sensibilitat i una gran capacitat per guarir-te tu mateixa de tot el que et pugui turmentar.

    Una abraçada plena d'admiració
    Naiade

  • Em rendeixo [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-09-2007 | Valoració: 10

    Et felicito m'he quedat mut, no se que dir... soc poca cosa per poder opinar.

  • I quina delicadesa la que es desprèn[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2007 | Valoració: 10

    dels teus textos! Has combinat prosa poètica i poesia en un text més aviat breu, i en lloc de cridar l'atenció l'estridència o el contrast de dos gèneres prou diferents en tan poc espai, en lloc d'això crida l'atenció la bellesa i la sensibilitat, la profunditat d'un "alter ego" (o millor dit, de l'autèntic o bé original "jo") al qual recorres quan la vida (en altres paraules: la rutina, el dia a dia, la reiteració, el cansament, el context que t'envolta i també el món sencer) et constrenyen i difuminen el contorn de tu mateixa, d'allò que més que definir-nos com a persones ens individualitza i ens identifica amb el nostre nom.

    Buf, quina parrafada m'ha sortit! Efectivament, la reflexió no només és teva, sinó que brindant-la amb un text d'aquestes característiques aconsegueixes sembrar-ne la llavor a tothom qui llegeixi aquests Esquitxos d'essència (quin títol més encertat!!!)

    L'epíleg del relat és sensacional:

    "Potser un dia, quan tots els llums s'apaguin i la lluna ja no em parli, no em caldrà trobar la senda per arribar-hi. Seré, simplement, aquella bombolla que un dia vaig descobrir en el meu horitzó."

    La bombolla que et definia, la bombolla del jo interior!

    Una forta abraçada, Gessamí_blau, i moltíssimes gràcies per tots els teus comentaris!

    V.

  • F. Arnau | 16-09-2007 | Valoració: 10

    El teu poema ha estat per mi una gran troballa. He vist en els teus versos una reflexió profunda i molt ben escrita per cert...
    Fa pensar i alhora fa sentir i compartir (si això és possible) allò que dius.
    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • Em fas pensar[Ofensiu]
    ANEROL | 14-09-2007 | Valoració: 10

    isentir. Vas molt enllà El poema transcendeix la realitat i et transporta a trobar en un mateix aquesta pau tan desitjada

  • Paradis imaginari[Ofensiu]
    Avet_blau | 14-09-2007 | Valoració: 10

    Que important es tenir un paradís imaginari
    aquest racó secret quan la vida et desborda;
    quina sort tenim de gaudir d' una imaginació inesgotable, i poguernos-hi refugiar,
    en l' intimitat.

    un mon fet a mida del moment,
    i de les necessitats;
    un cel fet a imatge del desig
    i del benestar mes íntim.

    El camí es va marcant ,
    amb les anades i tornades;
    i esdevé part del viatge.
    però sempre hem de tornar
    al mon real, feixuc, del dia a dia.

    I només el cor,
    ara mes tendre i mes pausat,
    recorda l' estada amb gratitud.

    Avet_blau



Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

105996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.