És la guerra!

Un relat de: Prou bé
Això va pensar en Peret aquella matinada quan es va esquitllar a l'habitació dels pares. Amb un punt d'esglai va imaginar que aquelles batalles que li havia explicat tantes vegades l'avi Pere, havien tornat de nou i ja eren a ca seva.
No, no havia sentit cap enrenou a fora ni cap tret ni cap avió que eren imprescindibles en una guerra… així i tot, el que veia… aquella lluita cos a cos… també n'hi havia parlat...
De fet, no el despertà cap soroll estrany sinó un terrible mal de panxa i ganes de vomitar.
Petit com era necessitava la mare, o el pare. Ells sabien què fer en tot moment.
Va pensar en el munt de pastís que s'havia cruspit amb deler la nit abans. I en totes les coses boníssimes que els serviren al restaurant on van celebrar l'aniversari de casament dels pares.
Ves per on que ell no havia anat mai amb els pares al restaurant fins ahir que li van dir que ja era prou gran per acompanyar-los. La germaneta petita es va quedar a casa dormint al bressol.
I ara, de ben segur que tot aquell menjar no se li havia posat bé i maldava per sortir de dins seu com fos.
Espantat va córrer a l'habitació dels avis. Tustà l'avi Pere mirant de despertar-lo mentre li deia, tot sanglotant, que la guerra havia tornat.
— Peret què dius, què és aquest desesper?
— Maria. Maria, desperta't! Mira que al nen no sé què li passa, parla de la guerra a dins de casa!
L'àvia, que havia vigilat la nena i encara no havia dormit prou, sense entendre què passava, va fer per desvetllar-se i escoltar el seu home.
I entre anades i vingudes, no podent esperar més, tot el pastís i altres menges del sopar van sortir com una escopetada de dintre d'en Peret i van espetegar a terra. Quin descans!
Un cop nets i polits, nen i terra, els avis perplexos escoltaren què deia que havia vist el seu net. El van tranquil·litzar dient-li que havia tingut un malson i el van convidar a quedar-se, entremig dels dos, al seu llit.
Alhora, mirant-se amb un somriure còmplice, es van dir: deixem que aquells dos acabin la festa en pau!

Comentaris

  • La guerra[Ofensiu]
    Ginebreda | 27-10-2023 | Valoració: 10

    Aquesta guerra és la millor, l'única que podem acceptar. Es un relat d'una situació trivial que descrius molt i molt bé. El final també molt ben resolt. M'ha encantat.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-10-2023 | Valoració: 10

    M´ha agradat el que escrius, et llegire sempre. Gràcies pels c omentafris que fas.

  • aniversaris de casament[Ofensiu]
    Nua Dedins | 17-09-2023 | Valoració: 10

    Bon dia 'Prou bé'! La guerra... ai la guerra... i els pares, i els somnis, i els aniversaris de casament... Bonic relat i eternes gràcies per la teva lectura atenta i paraules en el relat 'El so d'aquests 50 anys'. És bonic aquest camí plegats malgrat les intensitats viscudes al llarg de tot el recorregut i vaja, només em queda dir-te que l'enhorabona per els vostres 60 anys. Quin gust saber-vos i per a més moments plegats. Endavant amb nous relats!!!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-09-2023

    Bona nit, prou bé: Gràcies per la teua opinió al meu relat "Una visita inesperada", on m'ho has comentat molt bé.
    Bona nit i fins demà.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Una bona història dels avis. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-09-2023 | Valoració: 10

    Mentre que anava llegint aquest relat tan ben plantejat, he anat veure les situacions que van passant les famílies, al transcurs del temps. Sí, la guerra, és la guerra, en cada moment de la vida.
    Enhorabona. Li he posat que m'ha agradat, sincerament.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Coses per descobrir[Ofensiu]
    aleshores | 08-09-2023

    Capes de coneixement que es van obrint com les nines russes, o les cebes, que sempre tenen una capa endins, encara més oculta. I que duri!

  • amb ulls de nen[Ofensiu]
    Atlantis | 07-09-2023

    M'agrada perquè reflexa la imaginació dels nens davant un fet que no entenen....El mal de panxa ajuda. M'ha fet somriure.

  • Molt bo[Ofensiu]
    rober | 07-09-2023 | Valoració: 10

    La realitat dels nens és tota una altra, no som conscients de la influència que exerceixen les nostres històries en la seva imaginació, m'ha encantat, gràcies per compartir-lo.

  • Somni o malson[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-09-2023

    Un primer sopar que no recordarà amb gaire entusiasme, però ves per on, arran d'aquest fet, va poder dormir amb els avis, bona recompensa pel net. I segurament pels ells.

    Relat entretingut i molt ben narrat.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Anècdota divertida[Ofensiu]
    llpages | 07-09-2023 | Valoració: 10

    M'ha fet somriure, però m'ha agradat més encara com l'has estructurada, combinant hàbilment diàlegs amb narració, genial!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

142 Relats

1377 Comentaris

57621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com