El poder “Farma”

L'havia llegit i no t'havia comentat. ( no em dona temps de comentar tots els que llegeixo!!). Un bon escrit sobretot, com ja t'has senyalat, per la forma de diàleg senzill entre avi i net.

gràcies per passar pel meu poema.

És molt possible que les muses t'hagin ajudat a endevinar
el futur...

Doncs a mi em fa l'efecte que les coses podrien anar ben bé així. És més, tant de bo anessin així. Una vida resolta i un final cert. La incertesa i el probable patiment són de les coses que més torturen als que es fan grans i s'acosten a la mort. A mi no m'importaria, viure amb normalitat, fer els anys que em toquin i després que em reciclin. Bon relat, Neus!

El que més m agrada del relat és que darrera la senzillesa dels diàlegs s'hi amaguen un munt de conceptes que fan reflexionar al lector, com la mort, en aquest cas, no per prevista i edulcorada deixa de ser incerta. A mi em deixa un regust de dubte de quin és el preu d'assolir aquesta societat tan amable i acollidora, tan concienciada. Em resulta molt interessant.
Una abraçada.
Layla

El teu relat és molt dur, però està explicat amb tanta tendresa, que també és esperançador.

Sort en el Concurs, Neus,

brins

Gràcies, TerricheT, pels teus comentaris que has encertat tan bé!

Diria que és una nova visió, més positiva i menys corporativista, de la novel·la Soilent Green, també hi ha un film on surt el Charlton Heston, te la recomano si no l'has vist.

Però m'agrada com està conduït el relat, i les reflexions que hi deixes, no sé si hi estic gaire d'acord en tot, però al final, tots ens hem de morir, i res millor que fer-ho sent útil a la resta de l'univers.
No sé si has llegit res sobre el moviment solar-punk, fes-ho! Diria que aquest relat ho és.

El trobo un bon relat d'especulació fantàstica que s'encabeix perfectament en la temàtica de cifi.

Sort en el concurs

Gràcies SrGarcia, pel teu comentari tan encertat.
Fins aviat

Molt bé , Neus! Un relat sorprenent, molt ben travat a través d'una conversa entre avi i nét que ho fa més amè.
Un relat original que ens descriu tota una altra manera de viure i morir. Crec que tot arribarà.
Felicitats!!
Materile

Tot està explicat amb molta serenitat, com un avi parla amb el net, però realment fa por aquest relat. Potser és que l'avi ja està resignat i no vol que el noi passi pena; prou s'ha dit que si coneguéssim la data de la nostra mort, no viuríem tranquils.
A això del "neuro-wifi-galàctic", jo no li faria gaire cas, sembla com l'home del sac o fer cagar el tió.
Un contrast molt fort entre el to del llenguatge i allò que es diu; un contrast que li dóna força al relat.

Gràcies, Solsona Bot, pel teu comentari
Fins aviat,

Gràcies, Perla de Vellut
Me n'alegro que t'hagi agradat i que també t'hagi sorprès. Enguany i gràcies al concurs vaig fent pràctiques de tot el que he après. De vegades potser me'n surto, d'altres crec que no... Però vaja, la qüestió, és practicar.
Una abraçada,
Neus

Les persones ens diferenciem dels altres animals pel fet de pensar en la mort. Desapareixerem del tot? Diuen que som pols d'estrelles i, quan morirem, ho continuarem sent. Això no sé si ens consola gaire i desitjaríem poder seguir en contacte amb els essers estimats. Un bon relat amb un plantejament ben original: una conversa entre avi i net

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Comunicar-nos per "neuro-wifi-galàctic", una forma nova en aquest segle. Realment m'ha sorprès tot aques relat, Neus.
Molt original, amb una conversa entre avi i net.
Enhorabona, Neus. A per totes...
Saluts i abraçades...