El peix diable

He llegit primerel relat del supermercat i m'he adonat, que no sé perquè, m'havia saltat de llegir i cometar aquest relat. És un relat rodó que ho té tot: un esclat d'erotisme i un final de terror.

La descripció de la botiga i del dependent és fantàstica, aixó com aquest final que no només m'ha recordat a Barbablava, sinó a la pel·li cula "El coleccionista. "

Et felicito pel relat i sé que sempre què et llegeixo tinc garantia de trobar un text de qualitat. De lo millor que hi ha a la pàgina. Felicitats.

Hola, bona vesprada, Montseblanc. Et comente que no sé com m'ha passat per alt aquest relat. Disculpa'm!
Et comente que m'ha fet intrigant aquest relat. Una descripció al límit i ben detallada on redactes tota una acció que m'ha aplegat al final del meu cor, però el note, que m'ha fet sentir un toc de terror dins de mi.
La descripció que fas està molt ben detalladament des del principi al final, amb un toc entre eròtica i sensual.
Molt bon relat, Montseblanc.
Una abraçada.
Perla de vellut.

T'entrada et diré que el teu relat m'ha fet recular a quan jo era un minyó entremaliat i entrava a la torre antiga que hi havia paret per paret del mas de món avi. Una torre d'estiueig de mitjans del XIX . Recordo que hi entraves i a sala de dalt hi havia tot de pintures rommàntiques i animals dissecats, com ara cigonyes, i gats mesquers...etc. També hi havia una porta dissimulada. M'ha encantat l'argument, com ho planteges i la descripció ja no et dic de pas com m'ha atrapat....És curiós que, estic cuinant, i que n'he oblidat de tot i he estat concentrat en la misteriosa atmosfeta del relat. La descripció detallada del noi tė un punt eròtic relatat amb molta finesa, i la porta?, la cirereta del pastís literari. Enhorabona!

Diu la dita que un bon dinar fa de bon esperar. I un bon relat també. Desitjo que el que fa que darrerament siguis poc prolífica, sigui el que sigui, permeti que ens puguis fer gaudir dels teus relats.
Aquest és marca de la casa: bona descripció amb imatges ben trobades, intriga, aquell toc d'erotisme fi que fa somiar i com gairebé sempre, la sorpresa final que cau com un cop de martell al cap.
Un cop llegit, el que no he trobat relacionat el títol; potser se la menjat el gat fer.
Ilpages té raó amb el seu comentari sobre la policia, però no crec que hagi estat el que primer li ha vingut al cap en acabar la lectura, que t'arrossega cap a una altra banda. Potser després de tancar la boca, que li devia quedar badada, se li va ocórrer això de la policia. Amb el que duren els casos en aquest país, és qüestió de temps. Tot arribarà. Potser en una propera entrega de l'autora.
Montseblanc i Ilpages, tot això és de bon rotllo. Que sant Jordi ens bufi la inspiració.

Afegeixo o rectifico, millor; sí que sabem coses de l'home: és un col·leccionista de dones, que queden convertides en objectes.

Un relat ben negre escrit d'una manera brillant.
Ja t'han comentat les similituds amb altres personatges i contes, no em repetiré només en una cosa: com m'agrada llegir-te!
Amb total cordialitat

(Això Sherezade ho resolia cada vespre, però no tothom té l'habilitat que se li atribueix)
El problema, recau en la noia, ja que no sabem que li passa pel cap al taxidermista. Només que és atractiu. Però això no és delicte. Quin pou sense fons aquests temes!

Impressionant, Montseblanc; no saps com xalo llegint els teus relats, siguin curts o llargs.

Aquest em sembla una obra mestra, on van passant coses cada cop més inesperades.
Comença amb la descripció de la botiga, amb un ambient de decadència que provoca claustrofòbia.
Aquesta atmosfera opressiva deixa pas a un inesperat desig eròtic. Molt ben descrits els sentiments de la noia pel misteriós taxidermista, un erotisme una mica morbós. Aquest desig eròtic fa que la narradora hi torni dues vegades més.
Quan esperes un final feliç, et ve un cop de martell al cap. El final és digne dels millors contes de terror. D’una manera molt simple dones a entendre que el noi tan atractiu és un col·leccionista de noies que disseca. Encara més esgarrifós és que, tot i ser una mòmia, pugui mantenir la consciència i narrar els fets

Taxidèrmia, ambient decadent i claustrofòbic, erotisme, desig, tensió sexual i un final contundent, esfereïdor. Un relat rodó, una obra mestra, un digne relat gòtic i de terror.

Un "remake" literari d'en Barbablava amb la taxidermia de fons. Ara bé, deu noies desaparegudes són moltes noies com per a què encara no hagi estat enxampat. I encara més: si totes ho han fet passant per la porta de la botiga, l'inspector en cap de la policia haurien de destinar-lo a que reflexionés una mica en una illa deserta, per cap de fava. Dit això, el clima d'incertesa que envolta la noia quan entra a la botiga i el que s'esdevé després m'ha fet esgarrifar lleugerament, i això és un punt a favor del relat. Un altre fet esfereïdor és que les noies conservin la consciència malgrat el deplorable estat físic en què es troben, també se m'ha un nus a l'estómac, que de què que avui ni bereno. Tot plegat, enhorabona a l'autora per recordar-nos que el mal s'amaga en els llocs més insospitats i que això de dissecar animals pot tenir efecte boomerang.