EL MEU NOM ES ALFRED I...

Un relat divertit i d'escriptura àgil i fresca.
M'ha agradat.
Sort

Aquests gats negres donen molt de joc i tu has trobat un tema que no fos de bruixes i companyia.
Gràcies per comentar el meu relat Sense lluna.

M'ha agradat molt el teu relat, el punt de vista que has escollit i com desenvolupes la trama.
És plaer com sempre llegir-te. Que tinguis molta sort.
PD: Gràcies pels teus comentaris i sí que, tens raó ja tenim prou malnom, però un mica d'humor amb temps difícils no va gens malament, no creus?
Una abraçada i fins aviat,
Neus

Bon relat i, com ens tens avesats, ben escrit.
Sort, i fins aviat!
MariaM

Relat molt àgil i entretingut. M'ha agradat el punt de vista que has escollit.

Un relat molt àgil que fa que tinguis ganes de llegir-lo i arribar a esbrinar quin final té. El gat i la gata feien conxorxa, o es feien la competència? L'Alfred s'ho mira com espectador i no vol evitar el robatori? Està bé deixar preguntes obertes a la interpretació del lector. Bona sort!

... recordat una mica a l'estil d'escriptura de Poe.

quin relat mes sorprenent, m´agrada molt. Gràcies per comentar

Molta sort i enhorabona per aquest relat misteriós i divertit....Gràcies pels vostres comentaris! Cordialment.

Molta sort i enhorabona per aquest relat misteriós i divertit....Gràcies pels vostres comentaris! Cordialment.

Divertides referències, Prou bé, un relat molt original... Sort també per a tu!

El meu relat "Tànatos desassossegant" es el primer que escric purament de terror. Se'm va ocórrer construir un pseudoassaig amb alguna veritat, mitges veritats i invencions disfressades de discurs científic, orientat a alimentar una de les pors més atàviques de l'ésser humà, la por a la mort, pensat per als qui no creuen en el cel ni l'infern —els creients ja van prou servits—.

Amb la malèvola rialleta final em pensava que, a qui encara no se n'hagués adonat, li quedaria clar que el relat només era una bretolada macabra amb el propòsit d'acollonir durant tres minuts.

Les referències cinèfiles són inequívoques: Cary Grant fent de exlladre escalador de teulades, amb el sobrenom de "el gat", i Grace Kelly fent nena rica. Va ser en el rodatge d'aquesta pel·li que va conèixer el príncep Rainier. Per cert, hi ha una escena en que ella va al volant del seu descapotable, acollonint Cary Grant per la velocitat amb què pren les corbes de la carretera que voreja la costa de Montecarlo, i prop de trenta anys després moriria en una situació semblant.

Relat molt interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Il·lusións.
Ben cordialment,

àgil, llest i estremaliat, que fa de les seves. No sé si el lladre és el gat, però la història és amena, divertida i molt entretinguda.

M'ha agradat molt.

Cordialment.

Rosa.

Entre salts de branca, corregudes, entrades i sortides i la tensió que transmet qui va narrant els esdeveniments, em penso que em noto les articulacions massegades, hahaha! Molta sort al concurs!!

Toques totes les tecles i ara ens presentes un gat còmplice d'un lladre de joies?
Interessant la història!!! Quan dona de si la història d'un gat negre!!.

I a la vegada molt àgil, no para. M'ha fet passar una bona estona i he rigut. Però les joies on estan? Desaparegudes en combat!
Bon relat: Prou bé.
Que tingues sort.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats