El mar dels teus ulls

Un relat de: Homo insciens


No havia vist mai el mar, però vaig sentir la seva immensitat en el mateix instant que les teves pupil·les es van posar en mi. Tenies una mirada que penetrava més enllà. Em va semblar que desfullaves els meus pensaments com qui desfulla els pètals d’una margarida, deixant-me el cor al descobert.

Eres un home de poques paraules, i de fet no en vas necessitar gaires per convèncer-me que series l’amor de la meva vida. Tardes càlides passejant agafats de la mà van donar pas a nits aplegats l’un en l’altre. A mirades còmplices per sobre el bressol. A permutes dels passatemps; vermuts per gronxadors, westerns per aventures i pirates. Als adeus necessaris que, amb el temps, tornen multiplicats els diumenges a dinar. Al silenci d’una casa enyorada d’allò que va ser.

No he deixat mai d’estimar-te. Fins i tot ara, que hi ets sense ser-hi, navego pels records a través del mar dels teus ulls. I tu, perdut en el laberint de la memòria solques les ones desproveït de velles experiències. Malgrat tot ens retrobem, algunes estones, en un afecte antic que la teva intuïció no et permet oblidar del tot.

Comentaris

  • Un relat molt poètic. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-10-2021 | Valoració: 10


    En aquest relat, tan tendre, tan subtil, tan emocional, tan suau com una brisa.
    Pensi que t'has inspirat en el color "blau", del color del mar. És així o no?
    El blau dels seus ulls... Ja em diràs.
    Enhorabona, Homo insciens.

  • Un cant a l'amor.[Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2021

    Un cant a l'amor, d'aquells que hi son sempre. Bonica la comparació amb el mar. M'agrada que estigui escrit en segona persona com si estiguessin parlant amb algú.
    Molt poètic. Intens.

    Ens llegim!! Gràcies per passar pels meus relats.

  • Evocació.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-10-2021

    Sol passar que la prosa sigui més poètica que els versos.
    Una evocació impressionant.
    Molt ben trobada la metàfora del mar: aquesta immensitat, aquesta aparença d'infinit que només l'amor pot proporcionar.

  • Preciós[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 14-10-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim!, la tendresa amb aquest xic de passió. Una vida feliçment compartida, fins i tot quan arriba la vellesa i ens adonem que estem morint a poc a poc.
    Moltes gràcies per compartir,
    Un relat preciós,
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • kefas | 12-10-2021


    Diu en James Joyce en “Retrat de l’artista adolescent” que, en la forma lírica de la poesia, l’artista presenta la imatge en una relació immediata amb ell mateix, com una vestidura verbal de l’emoció, com un crit que surt per acompanyar el instant emocionat sense tenir consciència de ser el subjecte de l’emoció. Aquest és l’afecte que m’ha generat la lectura del poema. I és, el que descriu, un dels molts afectes que no he viscut encara, el diàleg amb una dolorosa absència i al mateix temps joiosa presència. Només hi surt un cop la paraula amor, tot i que no feia falta. Està clar que no parla de res més.

  • creixent[Ofensiu]
    capficada | 12-10-2021 | Valoració: 10

    Un molt bon retrat de la trasformació en les relacions pares i fills des de la mirada amorosa del gran. Gràcies!

  • Preciós [Ofensiu]
    Sol_ixent | 11-10-2021 | Valoració: 10

    Tendre, suau, melancòlic... el poder seductor d'una mirada que mai oblidem.

    *M'ha passat una cosa ben curiosa llegint-lo! S'assembla moltíssim a un dels meus últims relats: Cicatrius :)

  • Tendresa[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 11-10-2021

    Quina tendresa en el teu relat... El laberint de la memòria guarda intactes els moments feliços i importants de la vida, segur. L'he gaudit.

  • Real?[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021 | Valoració: 10

    Una història d'amor esplèndida que va de la plenitud de la coneixença a la tendresa buscant els pocs moments per compartir!
    M'ha emocionat i fet pensar en com n'és d'important el pas del temps per tot el que ens porta a viure.
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

43 Relats

224 Comentaris

12389 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...