El lladre i la seva víctima [2n atracament...?]

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
—Senyor Severià, senyor Severià…!
Sí! Sóc jo, què vol?
—Senyor Severià, que no em coneix?
La veritat, així de cop i volta…
—Sóc en Càndid, en Càndid Palomo.
Càndid Palomo...? Ara no hi caic.
—Sí, home, el que el va atracar la setmana passada.
Perdó, perdó, no l’havia reconegut.
—Això ja passa. Només ens hem vist una vegada.
I com... i com li va aquesta feina d’atracador?
—No gaire bé. Vostè ja m’ho deia, que no hi tenia gaire futur.
La veritat és que no se l’hi veu gaire predisposat.
—Jo el que hi poso és molta bona voluntat, però, noi, em costa amenaçar la gent...
I continua demanant les carteres... “per favor”?
—Què vol que li digui, un té la seva educació.
I arma? Ja en té d’arma.
—No encara. Miri de moment m’he fet aquesta navalla de paper...
Home! És nota molt.
—Així, si jo l’amenaço amb aquesta navalla... vostè no s’espanta?
Un tip de riure és el que em faria jo.
—La veritat, Severià, vostè no m’ajuda gaire a aixecar la moral.
A veure, diu que fa una setmana que em va atracar. Quants atracaments més ha fet des de llavors?
—Li he de dir la veritat?
Només faltaria! Ja ens tenim confiança!
—Doncs així... mal comptats una dotzena...
I ben comptats?
—Severià, és que em pressiona molt. Ben comptats, ben comptats un parell...
Amb bons resultats?
—Què vol que li digui...
La veritat.
—No gaire...
No gaire...?
—Gens!
Ho veu com ve a la meva? Vostè s’hauria de dedicar a una altra cosa.
—Potser sí que té raó...
I tant! Per cert, no tindria pas una altra targeta de metro. A la que porto només em queda un viatge i he de fer un parell d´encàrrecs i m’he deixat la cartera a casa.
—I tant! Tingui, tingui i, miri, no vull que vagi sense diners... aquí té vint €uros. Ja s’arregla o en necessita més?
Ja m’arreglo, ja. I pensi’s bé el que li dic. Busqui´s una altra ocupació.
—La veritat és que l’altre dia em van oferir feina de vigilant en uns magatzems.
No s’ho pensi més i, si encara hi és a temps, agafi-la.
—Gràcies pel consell. Fins a la propera.

———o0o———


Aquella nit quan en Càndid, després de la jornada laboral, va arribar a casa seva, es va adonar que havia perdut, novament, la cartera.


———o0o———


Aquella mateixa nit, En Severià va guardar curosament la cartera d’en Càndid... al costat mateix de la cartera de la setmana passada.

—————
el 24 de maig del 2011 el vaig escriure
i el 26 de maig del 2011 PiCaPi me’l va revisar
—————————

Comentaris

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Annalls | 05-03-2013

    ...els "lladres" fossin com aquest, viuríem tranquils .
    Anna

  • Ostres![Ofensiu]
    Materile | 14-12-2011 | Valoració: 10

    Aquest també l'havia llegit, l'he tornat a llegir i m'ha tornat a fer riure.
    Joan, ets balsàmic!!!!
    He vist que ja te l'havia comentat. Aquest senyor Severià és més tonto que el jeure!
    Una abraçada,
    Materile

  • Original[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-10-2011 | Valoració: 10

    Bon Relat. Curiós i singular. Enhorabona Joan !!!

  • Quin Palomo més càndid![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-07-2011 | Valoració: 10

    I quin tip de riure, Joan Gausachs. Ets un crack dels diàlegs humorístics. Recordo que ja el primer atracament va ser totalment sorpresiu, però no em pensava que el Palomo fos tan sumament càndid com per deixar-se ensarronar un altre cop. Ets genial!

    Una abraçada

  • Mans enlaire![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-06-2011

    - Senyor Gausachs?
    - Sí, jo mateix!
    - No em reconeix?
    - Home... amb aquest passamuntanyes!
    - Com que home...?
    - Aix, perdó... Aquesta veu, ara que hi penso... No serà vostè la...
    - Just a la fusta!
    - Buf! Quin espant que m'has donat! Què fas amb una pistola pel carrer?
    - Molt fàcil: o segueixes escrivint més atracaments o perderem les amistats.
    - Ostres! Quin dilema!
    - Bé... esperaré uns dies. Si no t'afanyes ens tornarem a veure les cares!
    - Les cares? Quines cares? Escolta'm, amb la calor que fa millor que et posis un mocadoret transpirable, no? Ha ha ha!

    PD- Continuarà ( espero)

  • Un agradable retrobament![Ofensiu]
    brins | 13-06-2011 | Valoració: 10

    Quin goig que ens hagis donat més notícies d'aquest personatge abrivat i ingenu alhora, en Càndid Palomo; ja tenia ganes de saber com li anava la vida...

    Agafarà la feina del magatzem? M'agradaria saber-ho...

    Una abraçada,

    Pilar

  • Molt![Ofensiu]
    Materile | 11-06-2011

    Gràcies, Joan!, pel teu comentari.
    És curiós, a vegades el contacte que hem tingut amb els animals data de quan érem petits, i sovint de casa dels avis.
    M'ha fet molta il·lusió que llegissis alguna cosa meva. El comentari al teu lladre, l'he fet abans.
    Una abrçada,
    Materile

  • Increïble!![Ofensiu]
    Materile | 10-06-2011 | Valoració: 10


    Oh, quin relat més enginyós! Quin domini de la tècnica de l'humor i la sorpresa! Els teus relats són medicinals, ja m'han passat tots els dolors! M'ha fet riure de veritat! Gràcies!

    Una abraçada,

    Materile

  • M'has fet riure, avi![Ofensiu]
    uanra | 05-06-2011

    L'hem llegit la mama i jo. Jo feia de Càndid i la mama, de Severià.
    Aquest Càndid no és bon lladre ni serà un bon vigilant.

    uanra

  • I ben càndida que és aquesta víctima![Ofensiu]
    Núria Niubó | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Caram amb en Severià, que espavilat, fent-se el babau!

    Molt bo!

    Enginyós i divertit amb un diàleg molt amè que enganxa de seguida.
    És com un consell, un avís, com quan la mare ens deia… nena no et fiïs mai de ningú! I és que no és pot tenir tanta bona fe com en Càndid!

    Gràcies Juan per les teves paraules, ens continuem llegint, ara ja tindré més temps per a estar per a tothom.

    Una abraçada de bon diumenge.
    Núria

  • Que bo![Ofensiu]
    Englantina | 05-06-2011

    En el moment que anava a penjar aquest comentari ahir, la pàgina d’RC es va posar a fer vaga...
    Bé, el que volia dir és que: ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha!!!!!
    M’ha encantat el relat. Com que tots plegats ens posem bastant seriosos normalment, i ens agafem les coses per la part tràgica de la literatura, dona gust llegir de tant en tant coses tan fresques com aquesta, situacions tan surrealistes i diàlegs tan divertits, amb rematada final a dues bandes.
    Hi tens molta traça, en aquest gènere de converses entre personatges desconeguts. En recordo un altre de ben divertit, que et vaig llegir ja fa unes setmanes.
    Una abraçada.

  • I van dues![Ofensiu]
    nuriagau | 05-06-2011

    Segurament, un home que es diu Càndid Palomo hauria d’haver-se buscat un altre ofici que no pressuposés astúcia i un xic de mala idea.

    Un diàleg espontani, desimbolt i divertit que provoca un somriure al llarg de la lectura; amb dos desenllaços que provoquen, al lector, una doble sorpresa final.

    Ens seguim llegint,

    Núria

    PS: A veure si a la tercera vegada, se'n sortirà.

  • Converses[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2011 | Valoració: 10

    I mira que fas bons relats, bons diàlegs i bones estones per a distreure el lector! Sempre m'atraus amb els teus diàlegs, que els considero especials, senzills, humorístics, sarcàstics i tan ben trobats! Pobre lladre, tan innocent ell. Espero que no sigui el mateix que m'ha robat la cartera al metro d'Urquinaona, sense notar res de res diumenge passat. Una abraçada Joan.

    aleix

  • Atracador atracat[Ofensiu]
    copernic | 04-06-2011

    Amic Joan, no conec ningú a RC que domini tant el gènere humorístic com tu. La història és tan rocambolesca que faria les delícies de Pere Calders si la pogués llegir, pobre. El diàleg és desternillant (si existeix aquesta horrorosa paraula), la situació kafkiana i et venen unes ganes de riure i de somriure a cada frase que fan petar. Demostres una imaginació prodigiosa i un domini del teva-meva, del diàleg però no només del diàleg entre dues persones si no també del discurs mental, del visible i del subjacent. Espero més històries teves perquè em fas passar una estona ben agradable. Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1303 Comentaris

165651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.