Cercador

El dia que em vaig convertir en Dofí

Un relat de: Neus Marín Cupull
Era un matí calorós d’estiu i vam decidir la mare i els avis anar a la platja a passar el matí. Feia un sol espetegant, però per alguna raó que desconec, la mar estava picada.
Recordo que feia castells de sorra. Un cop fets. Puntada de peu. La sorra esquitxava l’escuma de les onades. Després xutava les onades. L’aigua ja m’arribava a les cuixes. M’havia convertit en una guerra que lluitava contra un dimoni marí. L’aigua ja m’arribava al coll. Tot anava molt de pressa, només em vaig aturar en sentir el crit de l’àvia. La mare em feia senyals amb els braços, mentre l’avi parlava amb dos senyors que anaven vestits igual: banyador vermell i samarreta blanca amb una creu vermella. Així doncs, el millor era sortir de l’aigua, però el mar no em deixava anar, m’engolia. Em vaig espantar, però per alguna raó que desconec vaig decidir ser valenta. Vaig respirar fondo i...
Un, dos, tres, ah! M’arrossega cap a dins, em deixo portar i quan ja em té, m’expulsa i salto com un dofí. Un, dos, tres, ah! M’arrossega cap a dins, m’expulsa i salto... No recordo quants cops vaig contar, respirar i saltar, fins a notar la sorra lliscant en els meus peus. Un, dos, tres, m’arrossega. M’aferro com un imam. La sorra llisca entre els meus dits, noto petits tornados que m’envolten. Tanco els ulls amb força amb l’esperança que cap pedra topi en el meu cap. Un, dos, tres noto una força a cada braç, que m’estira com si fos una xarxa de pescadors. Són els nois de la samarreta blanca i la creu vermella que m’estiren cap a fora.
La primera abraçada va ser la de l’avi. La segona de l’àvia, recordo que m’abraçava tan fort que vaig témer mori ofegada. Em petonejava la cara, mentre em deia: “Estàs bé?”. Aleshores, vaig veure la mare, quieta amb els braços oberts. Vaig córrer cap a ella per fondre’m en una abraçada. Però un cop sec em va aturar. La cara em cremava i vaig saber d’on venia aquella l’escalfor. Eren els cinc dits de la mare marcats a la meva galta.

Comentaris

  • Ja m'hi trobava[Ofensiu]
    MariaM | 27-02-2021 | Valoració: 10

    Qué n'és de bo. Ja m'hi trobava. Ho descrius tan bé que m'he fet petita com la teva criatura. M'ha salvat però també he sentit la bufetada inesperada de la mare.
    Una abraçada.
    MariaM

  • Gràcies Neus Marín Cupull...i [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-02-2021


    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, en el meu relat "Entre la boira", on em felicites amb molta amabililtat. M'alegre de que t'haja abradat molt.
    Salutacions i una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies, Pallars[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 27-01-2021

    Gràcies pels teus comentaris.
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Quin ensurt![Ofensiu]
    Pallars | 25-01-2021

    Una aventura infantil ben portada que fa patir força, en especial a la pobra família que ho viu amb neguit. No és d'estranyar la reacció de la mare, malgrat el final feliç.
    Salutacions.

  • Gràcies, Atlantis[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 25-01-2021

    Gràcies, Atlantis pels teus comentaris,
    Salutacions,
    Neus

  • recció d'una mare[Ofensiu]
    Atlantis | 22-01-2021

    Quan les mares ens espantem tenim la reacció de donar una bufetada, crec que és per tranquil·litzar-nos i seguidament hi acostuma a haver-hi una abraçada i les paraules: no ho tornis a fer mai més, mai més!!! De totes maneres és sorprenent aquest final.
    M’agrada la idea de transformar-te en un dofí, la imaginació infantil converteix un accident en una aventura.
    M’ha agradat llegir-te.

  • Gràcies, Montseblanc[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-01-2021

    Moltes gràcies, pels teus comentaris.
    Una abraçada,
    Neus

  • Dofí per sorpresa[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-01-2021

    Un relat que a mi, que somio de vegades que el mar m'arrossega, m'ha fet patir de valent. Sort que acaba bé tot i la reacció de la mare, més fruit dels nervis passats que d'un veritable enuig, segur que després ve l'abraçada.

  • Comentari [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-01-2021

    Bon relat Neus. Una aventura amb aquest mar inmens. Enhorabona. M'agradat. Joan

  • Gràcies, SrGarcia[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-01-2021

    Gràcies pels teus comentaris,
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Gràcies, Solsona Bot[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-01-2021

    Gràcies, pels teus comentaris.
    Salutacións,
    Neus

  • La mar/ L'amor[Ofensiu]
    Solsona Bot | 16-01-2021 | Valoració: 10

    Un relat ben travat que ens emociona. La mar ens recorda que vam sortir d'ella i ens atreu des de petits. L'amor d'avis i de pares són diferents. Gaudim si podem de tots dos! Felicitacions per un molt bon relat.

  • AMOR ALS PARES [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-01-2021 | Valoració: 10


    Quanta fantasia has posat en aquest relat, on et transformes en dofí. Realment això sí que és amor a l'avi i als teus pares. Preciós.
    Les imatges que vas posant són molt tendres.
    Enhorabona,
    PERLA DE VELLUT

  • Imaginació i fúria.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-01-2021

    Sí que és sorprenent el final, sí. La mare va tenir un mal dia i la imaginació de la filla (o fill) no el van acabar d'apanyar.

  • Ai els fills...[Ofensiu]
    brins | 15-01-2021 | Valoració: 10

    Un final amb sorpresa...però és ben cert que la reacció d'una mare, quan el seu fill l'ha fet patir, pot ser molt inesperat.

    brins

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: