El crèdit

L'acabo de llegir i te l'havia de comentar. Aquest relat sempre serà especial per a tu i el motiu és fàcil d'entendre. Els lectors, de totes maneres, sovint desconeixen els motius dels autors per estimar més un relat que un altre i es deixen seduir pel text que llegeixen per qüestions que tal vegada ni ha pensat l'autor, que formen part de l'experiència personal. Hi ha però temes d'aquells que en podríem dir universals, que tots sentim propers. Qui en algun moment de la seva vida no ha passat uns minutets intensíssims en un bosc de muts i cansats? Qui no ha tingut un enamorament a primera vista? Qui no ha tingut algun ensurt després d'estrenar cotxe? I qui no ha demanat un crèdit? Són situacions tan quotidianes, presentades d'una manera tan irònicament simpàtica que aconsegueixes que també per al lector aquest sigui un relat proper i entranyable. Ah! Si no tens inconvenient em quedaré amb Narcís Bella Mirada, no sé, amb aquest nom el xicot promet.
Una abraçada.

agrada demanar crèdits, trobo que has fet una bona parodia de tots aquests temes. M'agraden les teves idees on originals i fresques.

Ernest.M

Tema molt ben trobat i molt ben escrit. Ja saps que jo gaudeixo molt amb els noms que poses als teus protagonistes i aquests, com tots, són una traballa. Com t'ho fas? Consultes el santoral? Els tens col·leccionats en una capseta? Te'l inventes sobre la marxa?
Ja m'ho contaràs. Petons.

Fa dies que et tinc abandonat. He estat fora i al tornar vaig boig amb els trolls maleits.
El relat és de rabiosa actualitat i amb aquell humor que mai perdràs. Et felicito Joan.

molt original i ben estructurat, amb temàtica actual , humor fi i ploma àgil.
Quina imaginació que tens! Et felicito Joan.

Una abraçada

Pilar

L'has encertat del tot. Jo sóc un nou autor pendent d'ditar i crec que passaré sovint pels teus escrits. El primer m'ha encantat.

Un relat breu, efectivament... però ben substanciós!

A més, toca un assumpte de plena actualitat: la demanda de crèdit, la necessitat de reformar negocis per adaptar-se a les darreres tendències, les possibles possibilitats de futur de les empreses, l'obligatorietat d'apartar-se ràpidament a les circumstàncies...
I ho "toca" amb afecte i amb humor, sense carregar les tintes ni perdre el somriure: ben bé podria haver-ho escrit la Feliça Alegre!
Ja ric d'imaginar com deu ser un informe escrit pel senyor Ito, Gil Ito, jajaja!
He pres nota del nom de la seva agència per si un dia em fa servei: no se sap mai! En tot cas, diria que vaig de part teva... suposo que això m'obriria portes! o no?

T'envio una abraçada de les que s'adapten,
Unaquimera

textos ben estructurats i magníficament redactats petites o llargues obres aptes per ser interpretades, Avui tries un tema d'actualitat tant per lo dels crèdits com per les bicicletes, no obstant lo de les parelles jeure mudes sota els arbres, ja ve de anys i panys... i que duri.
Així que avui també m'ha agradat, curt, amè i fàcil de llegir; gràcies Joan doncs m'has fet passar una estona divertida.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

com molts dels teus que he llegit, àgil, amè i entretingut. No acostumo a llegir els relats molt llargs però , els teus me'ls empasso amb un somriure als llavis.
Molt encertats els noms i cognoms dels personatges.
Trobo que la Feliça hauria de portar un avís quan surt amb el cotxe: BICICLETES; ANEU AMB COMPTE, QUE VINC!
Una salutació.
Nonna_Carme

No sé pas de on treus tanta imaginació Joan. Quan començo a llegir un relat teu, ja sé que acabaré fent-me un tip de riure. Tens un estil d'escriure molt personal i descriptiu, i aquesta mena d'humor que li dones, el fa més proper i entranyable. Aquesta Feliça noi quina fera de dona, l'un darrera l'altre i ella anant destrossant bicicletes. Clar el seu germà tampoc és quedava curt, sabia adaptar-se a les circumstàncies tan bé com ella.
Trobo que podries fer un llibre de reculls, segur que tindries èxit.

Una abraçada plena d'admiració

Bons relats divertits i a la vegada, crítics. Un bon estil de narració i expressivitat. Seria bo tenir un recull dels teus relats publicats en una bona edició impressa.

Rafael P. Lozano
Esplugues de llobregat

Amb la fluïdesa que caracteritza els teus relats m'has fet passar una bona estona. Ara et confessaré que vaig a fer una còpia del teu relat per al meu pare que és un enamorat de les bicicletes. A veure què me'n diu sobre aquest negoci...
Molt bo, Joan. Fins la propera.
Mercè

Oportú i positiu. Endavant amb bicicleta o a peu o volant.

ja ho deus haver advertit, que volia escriure "gens" i no "gent", i "això de les bicicletes".

De pressa i bé no pot ser.

en aquest cas no em molesta gent (al contrari) que juguis amb els noms. O sigui, que deu ser que el problema és meu, o que depèn dels dies.

Això de els bicicletes, en aquest cas, és ben bé vocacional, no?

Però si la proposta de negoci es tan engrescadora i fiable, segur que fins hi tot el banc li donarà el crédit a la Feliça Alegre i Segura. Molt divertit i xistós com sempre, només llegint els noms dels personatges ja es fa agradable. Aquesta setmana he rebut el fulletó de Problemes... Aviat el llegiré. Una abraçada.

sóc nova lectora i he començat pels més ben valorats. Estic confusa i mig esporuguida per l'art que he copsat. Aquest relat teu és un prodigi d'imaginació. Molt ben escrit i amb uns noms escaients que ajudan a empassar-te d'un sol glob tot el relat. Felicitats.

a jugar amb els noms, Joan! Quina imaginació. Sembla que juguis amb les paraules fins a trobar els noms més adients per cadascú.
En aquest relat hi he trobat aquell humor soterrat característic de molts dels teus escrits i, també com sempre, un estil impecable i acurat. La història m'ha semblat divertida i entretinguda, senzilla de llegir.
Endavant, que estem esperant el proper.
Una abraçada

Un relat breu i ben estructurat. Hi trobem dues parts , diferenciades fins i tot pel tipus de lletra:

·Una primera part narrativa en què la seva protagonista, la FELIÇA ALEGRE i SEGURA, adaptant-se ràpidament a les circumstàncies, iniciarelacions sentimentals amb tres personatges: l'Apoloni Galan Cavaller, en Narcís Bella Mirada i en Serafí Cortés i Gallardo.

·Una segona part en què dos personatges mantenen un diàleg que és el desenllaç del relat, un divertit i original final sorpresa.

Felicitats pel relat!
Un petó,

Núria