El cel dels gats negres

Un relat de: Homo insciens

No sé quins deuen ser els criteris que utilitzen, però he de dir que el dia que em van assignar l’humà vaig pensar que m’havien fet la guitza. Escandalosa i paparra no parava d’amoixar-me, i jo corria a escapar-me. Vivíem les dues soles en un piset vell però bufó a l’Eixample. Ella marxava cada matí molt d’hora (mai he sabut on anava), i no arribava fins ben bé al vespre. De vegades tornava amb altres humans i jo m’amagava (no soc gaire de fer nous amics), quan marxaven la buscava i dissimuladament em fregava el llom amb les seves cames.

Els anys van anar passant, vam canviar de pis més d’un cop, també vam acollir companys durant algunes temporades (això era cosa d’ella, a mi tothom em sobrava). L’única constant, allò que feia que no perdéssim el nord, era la nostra amistat. Sempre juntes. Tant per celebrar les alegries com per plorar les misèries. Ens cuidàvem mútuament.

I els anys seguien passant. I jo era vella i estava cansada, però no la volia deixar, perquè sabia que em necessitava. Fins que un dia, ho vaig sentir. Ja estava preparada. Tenia a prop algú que l’estimava tant com jo mateixa. La seva vida s’assemblava molt a allò que havia somniat. Era feliç.

Conscient de ser l’última vegada, vaig rondar sigil·losa per sobre la seva cara mentre dormia i en un acte reflex, em va tornar el gest acariciant-me el llom amb la mà (sempre ho feia).


Ara me la miro de lluny, mentre passejo pel cel dels gats negres.

Comentaris

  • Que bonic, bonic[Ofensiu]
    Sol_ixent | 27-09-2021 | Valoració: 10

    L’entranyable relació entre una mascota i el seu amo/a, que al final acaben sent una família i estimant-se i comunicant-se cadascú a la seva manera.

    Un plaer llegir-te, com sempre! :)

  • Sempre m'han agradat els gats[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-09-2021

    Però mai no havia tingut un pelut de companyia, ara fa poc, a casa vam adoptar una gateta, i aviat farà un any, i me la imagino amb aquestes observacions mentre nosaltres mirem de fer-nos a ella i els seus costums. Crec que hem tingut sort, i espero que trigui molt a anar al seu cel particular, la gateta que conviu amb nosaltres no és negra, és tigrada, però també ha de tenir el seu cel esperant-la.

    Un relat molt dolç, ben escrit i amb un estil tan pulcre que fa venen ganes de ser gat.

    I gràcies per les teves paraules en el meu poema.

    Ferran

  • Ho sospitava però no n'estava segur[Ofensiu]
    kefas | 27-09-2021

    No saps pas com alleugereix el meu neguit el saber que hi ha un cel pels gats negres. Ara sé que en Julius, el meu gat negre que va sortir a festejar una nit de febrer i no va tornar, ara està fent companyia a la teva gata. Li pots dir que és com ella, fet a la seva, i molt moixainós, però només dins del cercle més íntim. Encara fremeixo quan recordo la seva cua acariciant el tou de les meves cames i com restava quiet en aquesta carícia fins que jo la hi tornava passant la meva ma pel seu llom. Com ens tens acostumats, sempre discorrent per un rierol d’aigua clara i fresca.

  • la gateta parla[Ofensiu]
    Atlantis | 27-09-2021

    És un relat molt bo. M’agrada que sigui la gateta qui parli. I ens expliqui la vida de la seva companya. Decideix morir-se quan la veu acompanyada i feliç.
    He gaudit molt llegint-lo i és una bona manera d’explicar una història fent que el narrador sigui la gata.

    Felicitats.

  • Des del cel[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2021

    Amor i generositat extremes per part de qui acompanya fins a saber que ja no fa falta i pot descansar. Molt ben explicat, ben escrit i l'estil, com sempre, d'elegant senzillesa.
    Amb total cordialitat

  • Hola bona nit, Homo insciens [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-09-2021


    Hola, Homo insciens, gràcies per la teva visita i el teu comentari al meu relat, "El flautista d'Hamelí perseverant", on em dones la teva opinió i és així, cal ser perseverant en la vida, per a saber triomfar.
    Saluts.

  • Coneixement [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-09-2021 | Valoració: 10

    Es nota que coneixes els gats, els seus costums, els seus moviments i, fins i tot, els seus pensaments. La meva dona sempre ha sigut una gran amant dels gats. Ara li faré llegir el relat. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Et sent com un gat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-09-2021 | Valoració: 10


    M'ha impressionat aquest relat, que et sent com un gat, entre les persones. Com veig que l'has catalogat com a BIOGRÀFICA, és que ets com et sents: un gat.
    M'ha agradat moltíssim, Homo insciens.
    Saluts.

  • Molt tendre[Ofensiu]
    Magdala | 26-09-2021

    Qui visqui amb un animalet haurà sentit com als ulls se li amuntegaven les llàgrimes, a punt de rodolar gastes avall. Que tendre i senzill, m encanta. La meva companya peluda és una gossa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

43 Relats

224 Comentaris

12392 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...