El cel dels gats negres

L’entranyable relació entre una mascota i el seu amo/a, que al final acaben sent una família i estimant-se i comunicant-se cadascú a la seva manera.

Un plaer llegir-te, com sempre! :)

Però mai no havia tingut un pelut de companyia, ara fa poc, a casa vam adoptar una gateta, i aviat farà un any, i me la imagino amb aquestes observacions mentre nosaltres mirem de fer-nos a ella i els seus costums. Crec que hem tingut sort, i espero que trigui molt a anar al seu cel particular, la gateta que conviu amb nosaltres no és negra, és tigrada, però també ha de tenir el seu cel esperant-la.

Un relat molt dolç, ben escrit i amb un estil tan pulcre que fa venen ganes de ser gat.

I gràcies per les teves paraules en el meu poema.

Ferran

No saps pas com alleugereix el meu neguit el saber que hi ha un cel pels gats negres. Ara sé que en Julius, el meu gat negre que va sortir a festejar una nit de febrer i no va tornar, ara està fent companyia a la teva gata. Li pots dir que és com ella, fet a la seva, i molt moixainós, però només dins del cercle més íntim. Encara fremeixo quan recordo la seva cua acariciant el tou de les meves cames i com restava quiet en aquesta carícia fins que jo la hi tornava passant la meva ma pel seu llom. Com ens tens acostumats, sempre discorrent per un rierol d’aigua clara i fresca.

És un relat molt bo. M’agrada que sigui la gateta qui parli. I ens expliqui la vida de la seva companya. Decideix morir-se quan la veu acompanyada i feliç.
He gaudit molt llegint-lo i és una bona manera d’explicar una història fent que el narrador sigui la gata.

Felicitats.

Amor i generositat extremes per part de qui acompanya fins a saber que ja no fa falta i pot descansar. Molt ben explicat, ben escrit i l'estil, com sempre, d'elegant senzillesa.
Amb total cordialitat

Hola, Homo insciens, gràcies per la teva visita i el teu comentari al meu relat, "El flautista d'Hamelí perseverant", on em dones la teva opinió i és així, cal ser perseverant en la vida, per a saber triomfar.
Saluts.

Es nota que coneixes els gats, els seus costums, els seus moviments i, fins i tot, els seus pensaments. La meva dona sempre ha sigut una gran amant dels gats. Ara li faré llegir el relat. Una forta abraçada.
Aleix

M'ha impressionat aquest relat, que et sent com un gat, entre les persones. Com veig que l'has catalogat com a BIOGRÀFICA, és que ets com et sents: un gat.
M'ha agradat moltíssim, Homo insciens.
Saluts.

Qui visqui amb un animalet haurà sentit com als ulls se li amuntegaven les llàgrimes, a punt de rodolar gastes avall. Que tendre i senzill, m encanta. La meva companya peluda és una gossa.