El cas del Raval

Un relat de: Neus Marín Cupull
Els agents se’l miraven de fit a fit, mentre li interrogaven. Era una situació incòmoda per a en Roger. Assumptes interns, volia respostes. La maledicció del cas del Raval no el deixava viure. Una jove degollada amb el rostre desfigurat i la seqüència de tres assassinats més, van ser l’evidència que es tractava d’un assassí en sèrie. Una nit, el company d’en Roger, en Carles anava a interrogar a un testimoni que coneixia a l’assassí, però un encaputxat li va disparar un tret. Més tard van trobar el testimoni mort al replà de casa seva. L’home havia caigut per les escales. Era la maledicció d’un cas sense proves, sense testimonis, sense respostes, fins al dia d’avui...
Assumptes interns li mostra una fotografia, “mira la víctima...” deia l’agent. Havien trobat una nova víctima que era una calcomania de les altres, si no fos pel penjoll que subjectava amb la mà. Una medalla de l’àngel de la guarda. Un raig de sol va il•luminar el rostre, la ment, la raó, la serenor d’en Roger i amb la fredor que el caracteritzava va finalitzar aquell estúpid interrogatori i se’n va anar corrents de la comissaria.
-Hola, Roger – va dir en Carles, mentre li obria la porta i li oferia entrar.
-Hem de parlar. On és la medalla de l’àngel?- va dir en Roger, una mica nerviós.
-Quina medalla, la de la graduació? –va respondre, mentre el so de les sirenes s’anava apropant.
-Sí, la del patró del cos de policia. On és?- va exclamar, mentre el so estrident de les sirenes, ja es convertia en cops de martell dins del cap d’en Roger.
-Potser hauria de fer jo les preguntes. No creus? Roger, quan fa que no prens la medicació? He trobat el teu expedient psiquiàtric. Trastorn bipolar? Què has fet Roger?
-Calla! Les sirenes! El cap! – tot d’una, va embogir.
De sobte... El silenci, i del silenci la transformació, i de la transformació a la cara de l’assassí, mentre en Carles l’apuntava amb la pistola i amb l’altra li mostrava el seu penjoll. En Roger amb un somriure diabòlic s’acariciava el coll.

Comentaris

  • Bon dia Neus Marín Cupull[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2021

    Gràcies Neus per la teua visita i el teu amable comentari al meu relat "Primavera de llum", on dius que és "tendresa". M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i cuida't.
    PERLA DE VELLUT

  • Situació incòmoda[Ofensiu]
    MariaM | 27-02-2021 | Valoració: 10

    Un embogiment ben descrit. I la pregunta, qué has fet? i ja no cal res més.
    M'ha agradat, Neus. Et seguiré.
    MariaM.

  • desperta interés...[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-02-2021

    Hola Neus, el títol m'ha cridat l'atenció, també el relat en si, tot i que reconec que he caigut en la trampa de pensar que el tret a en Carles l'havia mort i llavors, en arribar al final, he hagut de rellegir-lo per situar-me... Expliques moltes coses en poques línies. M'ha agradat força. 
    Per cert, tot i que és de fa dies, moltes gràcies pel comentari en el meu relat "Ira".

  • Confusió volguda[Ofensiu]
    Solsona Bot | 16-02-2021 | Valoració: 10

    L'atmosfera del relat reflexa molt bé l'estat de confusió dels protagonistes. L'hem de llegir més d'un cop per a entendre bé la història i la seva resolució. Un bon relat!
    Em crea un dubte: Per què desfigura la cara de la víctima? Potser perquè ha vist les dues cares de l'assassí?

  • Quanta imaginació![Ofensiu]
    brins | 15-02-2021 | Valoració: 10

    M'ha encantat llegir aquest relat, he tingut la sensació d'estar veient una pel.lícula, i això vol dir que els fets i les imatges que m'oferies eren molt bons.

    Salutacions cordials,


    brins

  • Assassinats en suspens...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2021 | Valoració: 10

    Molt bon relat, amb una sèrie d'assassinats, que van a poc a poc, degollant-les.
    Tot un Raval, on hi ha diferents assassinats. Realment es podria traure més, però amb el que té... ja s'entenc que culmina tota l'acció.
    M'agrada com ho planteges.
    Saluts i una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-02-2021

    Gràcies per comentar el meu relat, Neus!
    El teu té un títol que t'hi fa aturar, al menys a mi. I com algú més t'ha dit, donaria per a tota una novel·la o per a una bona pel·lícula de suspens. Els 2.000 caràcters se li fan estrets, però ja ho tenen això els microrelats, els cal més d'una lectura.
    Fins al proper!

  • Gràcies, SrGarcia[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-02-2021

    Gràcies pels teus comentaris.
    Salutacions,
    Neus

  • Transformacions.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-02-2021

    Tota una novel·la empaquetada en un relat tan curt...
    Dos policies amics, en realitat tres, ja que un d'ells presenta doble personalitat, un expedient psiquiàtric, un joc de sospites mútues, unes revelacions que es fan a poc a poc, un bon diàleg per final... posar tot això en un relat de dos minuts em sembla cosa de mèrit.
    M'agrada el detall del so de les sirenes que es va posant al cap del Roger i provoquen la seva transformació.

  • Gràcies, Kefas[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 09-02-2021

    Gràcies, pel teu comentari. Potser sí que hi ha una mica de tot, però en el cas d'en Carles, en cap moment dic que estigui mort.
    Gràcies per la teva visita,
    Neus

  • De pel·lícula[Ofensiu]
    kefas | 09-02-2021


    De sèrie B. Té de tot, una mica agarbuixat, inclosa una resurrecció. La d’en Carles?

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

17 Relats

149 Comentaris

9776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.