Cercador


Llista categories

Memento mori. [text no creat amb IA]

Un relat de: Joan Colom
L'espècie humana ha desenvolupat una supèrbia tan gran que s'ha erigit a si mateixa en l'excepció a la norma. En un món on tot comença, assoleix un zenit i s'acaba, l'ésser humà aspira a l'eternitat: cap enrere, remuntant els ancestres fins al principi dels temps; cap endavant, el més enllà, formalitzat de tantes maneres com religions teistes hi ha hagut i hi ha. Aquestes religions tenen la raó de ser en la perplexitat causada per la mort, com una fugida cap endavant en una doble direcció: garantir la pretensió d'immortalitat que tots tenim, cercant respostes satisfactòries a les nostres preguntes, i també atenuant el dolor per la pèrdua d'éssers estimats i la por a la pròpia mort, que sabem que és inexorable. En relació amb el primer, valgui l'exemple d'una amiga del barri, d'aquelles tan missaires que sistemàticament rebla amb un "si Déu vol" tota previsió d'accions futures, i que em va confessar un dia que ella, que no era creient, va acabar sent-ho arran de la mort dels pares, perquè no suportava la idea de no veure'ls mai més. En relació amb la inevitabilitat de la pròpia mort, cal anar a pams: alguns animals aprenen que la mort dels congèneres és irreversible i experimenten dolor quan s'esdevé, poden preveure quan algun està a punt de morir, perquè han après a detectar-ne els símptomes i, fins i tot sembla que poden arribar a preveure quan ells mateixos estan pròxims a la mort; una cosa diferent és la cognició humana, que òbviament participa d'aquestes facultats, que pot haver adquirit per experiència directa o per transmissió cultural, però que, a més, sap que tard o d'hora tots hem de morir.

Comentaris

Afegir comentari
  • Zombis[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-01-2026

    No és només la immortalitat cap endavant, algunes religions creuen en la reencarnació, en una eternitat en tots dos sentits, algun novel·lista n'ha fet una obra còmica.

    Sobre aquest tema, tants caps, tants barrets, cadascú afronta la trobada amb l'inevitable com vol i com pot. Novel·listes i filòsofs en fan un ús excessiu d'aquest tema per a donar dramatisme a les seves obres. Així, recordo Unamuno i "El sentimiento trágico de la vida", una obra excessiva, a parer meu. Tu fas una cosa semblant, però molt més lleugera.

    Posats a fer, podries escriure un relat de zombis. Són la gran vacil·lada de la cultura popular contemporània, els "morts vivents", remotament inspirats en cerimònies del vudú.

  • Recordeu aquell gat...[Ofensiu]
    llpages | 12-01-2026

    d'un hospital nord-americà que visitava l'habitació l'ocupant de la qual moria l'endemà? Quin mal rotllo! Et desitjo llarga vida encara, benvolgut Joan!

l´Autor

Joan Colom

494 Relats

1236 Comentaris

267811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >