Cercador
Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Ni Truman era Trump (malgrat haver ordenat llançar bombes nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki, el primer s'atingué al dret internacional) ni Franco era Maduro (si considerem el primer, cap dels militars revoltats, responsable dels 600.000 morts de la Guerra Civil i dels 50.000 executats a la postguerra, Maduro és un arcàngel al seu costat). L'escenari que proposes, Maculan, més que una ucronia és una especulació fantasiosa, sens dubte influïda pel recent segrest del president veneçolà, així que em permetré situar el meu relat en un context diferent: el de les expectatives que, acabada la Segona Guerra Mundial, es van obrir per a molts exiliats republicans espanyols, convençuts que els Aliats derrocarien el règim de Franco, alineat durant el conflicte amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, tot i que no-bel·ligerant. Aquestes expectatives finalment es van veure defraudades perquè la intervenció de l'URSS en els països de l'Europa oriental va desencadenar l'anomenada Guerra Freda i l'anticomunisme de Franco va passar a ser un actiu a tenir en compte, però en el meu relat suposaré que es van acomplir.
Ramón Serrano Suñer, que es feia anomenar Súñer per emmascarar l'origen català (els pares procedien de les comarques de Tarragona) i era conegut com "el cunyadíssim" (la dona era germana de Carmen Polo, l'esposa de Franco), fou l'unificador de falangistes i requetès en FET i de las JONS, ocupà diversos ministeris, acompanyà Franco a Hendaia per entrevistar-se amb Hitler i col·laborà a crear la División Azul. Tot i que en 1941 començà el seu declivi, encara conservava prou influència quan fou detingut pels Aliats en 1945.
El belga Léon Degrelle, fundador del Partit Rexista, que en 1941 s'alinearia amb el NSDAP alemany i el feixisme italià, intervingué en el front oriental on s'integrà en les Waffen-SS, lluità en les Ardenes i, cap al final de la guerra, s'havia refugiat a Espanya on, per mitjà de Serrano Suñer, obtingué asil polític.
L'enginyer civil austríac Otto Skorzeny, "cara tallada", fou l'home de confiança de Hitler per a operacions de comando d'alt risc: la més coneguda, el rescat de Mussolini el juliol de 1943. Abans, enquadrat a les Waffen-SS, havia participat en les campanyes de França, Holanda, els Balcans i Rússia. Després, a Iugoslàvia, Hongria i comandant una operació de bandera falsa durant la Batalla de les Ardenes.
Ambdós condecorats amb la Creu de Cavaller de la creu de ferro amb Fulles de Roure, refugiats en Espanya i amics personals de Serrano Suñer, van córrer una sort diferent: Degrelle va ser extradit a Bèlgica i executat per col·laboracionista i a Skorzeny el van exonerar dels càrrecs que se l'imputaven. Pel que fa a Serrano Suñer, va acabar afusellat, amb Franco i els altres generals colpistes vius en 1945: Queipo de Llano, Moscardó, Varela, Yagüe, Aranda, Dávila, Vigón, Saliquet, Kindelán i Millán-Astray.
Fins aquí, la ficció. A la vida real, Skorzeny feu de contractista a diversos països, fou assessor militar de Perón (Argentina) i Nasser (Egipte, país on també treballà per al Mossad), passà els seus últims anys a Alcúdia (Mallorca) i morí en 1975; Degrelle trobà refugi a Espanya, on publicà diversos llibres, alguns negacionistes de la Shoah, fou cocreador de l'organització neonazi CEDADE, passà els seus últims anys a Torremolinos (Màlaga) i morí en 1994; Serrano Suñer encara va mantenir fins a 1967 els càrrecs de procurador a Corts i membre del Consell Nacional del Movimiento, va seguir treballant d'advocat fins que una malaltia l'incapacità totalment, morint en 2003 amb 101 anys.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXII (tema: LA INTERVENCIÓ) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Ramón Serrano Suñer, que es feia anomenar Súñer per emmascarar l'origen català (els pares procedien de les comarques de Tarragona) i era conegut com "el cunyadíssim" (la dona era germana de Carmen Polo, l'esposa de Franco), fou l'unificador de falangistes i requetès en FET i de las JONS, ocupà diversos ministeris, acompanyà Franco a Hendaia per entrevistar-se amb Hitler i col·laborà a crear la División Azul. Tot i que en 1941 començà el seu declivi, encara conservava prou influència quan fou detingut pels Aliats en 1945.
El belga Léon Degrelle, fundador del Partit Rexista, que en 1941 s'alinearia amb el NSDAP alemany i el feixisme italià, intervingué en el front oriental on s'integrà en les Waffen-SS, lluità en les Ardenes i, cap al final de la guerra, s'havia refugiat a Espanya on, per mitjà de Serrano Suñer, obtingué asil polític.
L'enginyer civil austríac Otto Skorzeny, "cara tallada", fou l'home de confiança de Hitler per a operacions de comando d'alt risc: la més coneguda, el rescat de Mussolini el juliol de 1943. Abans, enquadrat a les Waffen-SS, havia participat en les campanyes de França, Holanda, els Balcans i Rússia. Després, a Iugoslàvia, Hongria i comandant una operació de bandera falsa durant la Batalla de les Ardenes.
Ambdós condecorats amb la Creu de Cavaller de la creu de ferro amb Fulles de Roure, refugiats en Espanya i amics personals de Serrano Suñer, van córrer una sort diferent: Degrelle va ser extradit a Bèlgica i executat per col·laboracionista i a Skorzeny el van exonerar dels càrrecs que se l'imputaven. Pel que fa a Serrano Suñer, va acabar afusellat, amb Franco i els altres generals colpistes vius en 1945: Queipo de Llano, Moscardó, Varela, Yagüe, Aranda, Dávila, Vigón, Saliquet, Kindelán i Millán-Astray.
Fins aquí, la ficció. A la vida real, Skorzeny feu de contractista a diversos països, fou assessor militar de Perón (Argentina) i Nasser (Egipte, país on també treballà per al Mossad), passà els seus últims anys a Alcúdia (Mallorca) i morí en 1975; Degrelle trobà refugi a Espanya, on publicà diversos llibres, alguns negacionistes de la Shoah, fou cocreador de l'organització neonazi CEDADE, passà els seus últims anys a Torremolinos (Màlaga) i morí en 1994; Serrano Suñer encara va mantenir fins a 1967 els càrrecs de procurador a Corts i membre del Consell Nacional del Movimiento, va seguir treballant d'advocat fins que una malaltia l'incapacità totalment, morint en 2003 amb 101 anys.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXII (tema: LA INTERVENCIÓ) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Els Serrano[Ofensiu]SrGarcia | 26-01-2026
Quin personatge en Ramón Serrano. Son pare era de Tivissa, sa mare de Gandesa, més català que les botifarres, però calia amagar-ho. A aquestes comarques corre la brama que el pont entre Móra la Nova i Móra d'Ebre el va fer construir ell per a poder visitar la mare i els avis. Això no es pot saber, però sí que l'enginyer principal del pont va ser son germà, en Eduardo Serrano Suñer, que seria per molts anys director del port de Tarragona.
El teu relat té una clara voluntat assagística més que narrativa. És una ucronia molt ben argumentada sobre l'únic país on el feixisme va prosperar (que ja és mala sort).
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]